El 27 per cent de la població de Lleida percep alguna prestació de la Seguretat Social

Més del 27% dels lleidatans perceben algun tipus de prestació de la Seguretat Social, amb les pensions contributives com el gran pilar, seguida dels ajuts a les persones aturades. Així es desprèn de l’últim informe oficial amb dades de finals de l’any passat i que acaba de fer públic el ministeri que dirigeix José Luis Escrivá. En concret, xifra el nombre de beneficiaris en un total de 120.082 amb uns imports en prestacions que s’atansen als 119 milions d’euros mensuals.

El gruix correspon a les pensions contributives, que xifra en 101.063, la qual cosa representa un 22,98% de la població, segons l’informe tancat amb dades de novembre passat. Suposa un increment d’un 0,6% en els últims dotze mesos, però el cost d’aquestes prestacions ha augmentat en aquell mateix període un 6,4%. S’explica perquè les noves pensions són clarament superiors a les que causen baixa en el sistema.

Aquesta partida va representar en el mes analitzat 98,78 milions d’euros. La Seguretat Social calcula que aquestes pensions representen 224,64 euros per cadascun dels ciutadans de la demarcació. Les de jubilació són les més importants tant en número, 63.075, com en import global, més de setanta milions d’euros mensuals. Les segueixen molt de lluny les de viudetat (24.204) i les d’incapacitat permanent (10.489).

Les pensions no contributives, les que depenen de l’Imserso, són a penes 3.594 i representen poc més de 3,5 milions per a les arques públiques. Aquestes pensions es reconeixen a aquells ciutadans que manquin de prou recursos per a la seua subsistència malgrat que no hagin cotitzat mai o el temps suficient per assolir les prestacions del nivell contributiu i poden ser de jubilació o d’invalidesa.

Però el segon gran grup de prestacions de protecció de la Seguretat Social correspon a les d’atur. A la demarcació de Lleida van ser 13.707 el novembre passat, fet que suposa pràcticament el 75 per cent de les persones que estaven inscrites en el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Representen un import global de 15,36 milions d’euros. La majoria d’aquestes prestacions són les anomenades contributives. Per cobrar-les és necessari haver cotitzat almenys 360 dies en els sis anys abans de quedar-se a l’atur. El temps d’ajuda depèn del temps cotitzat. Per la seua banda, la prestació assistencial requereix menor cotització i depèn de les càrregues familiars.

“En pandèmia vam fer el més just per a les famílies”

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha defensat en una interpel·lació al Senat les prestacions de la seua cartera durant la pandèmia i la guerra a Ucraïna per fer la vida més fàcil a les famílies.

“Vam optar per posar en marxa totes aquestes mesures i ho vam fer perquè la vida hauria estat infinitament més dura per a milions de famílies d’aquest país com a resultat de la crisi derivada de la pandèmia i de la crisi energètica després de la invasió d’Ucraïna. No vam escollir el camí més fàcil, sinó el més just”, va dir en resposta a la senadora del PP María Mercedes Fernández.

El ministre es va referir a mesures de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), el desplegament dels ERTO, les prestacions per a autònoms, l’ampliació del permís de naixement o el mecanisme RED.

D’aquesta manera, José Luis Escrivá ha admès que no haver-les posat en marxa hauria estalviat “milions i milions de consultes” a la Seguretat Social i hauria fet “més fàcil la gestió administrativa”, però en canvi el Govern va optar pel camí “més just” en uns moments que eren especialment difícils.