MERCAT LABORAL
Els treballadors de Lleida encadenen tres anys perdent poder adquisitiu
L’1 de Maig exigeix millors salaris mentre perillen llocs de treball per la sequera
Els preus han començat a moderar el seu creixement, però l’escalada de la inflació tant a Lleida com a Catalunya i el conjunt de l’Estat segueix lluny de situar-se en els nivells desitjats pels organismes oficials. Per aquesta raó, les reivindicacions dels sindicats per a aquest 1 de Maig se centren a exigir a les patronals que augmentin els salaris.
Mentre el Banc Central Europeu (BCE) manté el seu objectiu entorn del 2 per cent, en els últims dotze mesos s’ha situat en el 3,6% a Lleida i el 3,3% a l’Estat. Aquestes pujades confirmen que els salaris dels lleidatans porten, almenys sobre el paper, tres anys perdent poder adquisitiu. Els convenis firmats aquest any a la província preveuen revaloritzacions d’un 2,14% de mitjana i estan 1,46 punts per sota de la taxa oficial de la inflació.
L’any passat, les pujades mitjanes de les nòmines van ser d’un 2,69%, segons el balanç dels convenis firmats a la província per part del ministeri de Treball. Tanmateix, els preus a Lleida es van disparar un 6,4 %, set dècimes més que la mitjana estatal.
El 2021, els sous a la província amb prou feines van millorar un 2,16%, mentre que el cost de la vida pujava un 7,3% a les comarques lleidatanes i un 6,5% a l’Estat. El 2020, els preus van acabar l’any amb una rebaixa de vuit dècimes a Ponent enmig de la pandèmia i amb bona part de l’activitat econòmica paralitzada. Aquell any, les pujades pactades en conveni eren d’un 2,16%.
Però s’ha de tenir en compte que per a molts treballadors van ser pujades que no van arribar a les seues butxaques, perquè molts assalariats es trobaven immersos en ERTO, per la crisi derivada dels efectes del coronavirus.
L’eliminació aquest any de l’IVA d’alguns productes bàsics, els que tributaven al 4% com el cas del pa o la fruita, i la reducció del 10 al 5% de la pasta i l’oli d’oliva al gener, ha tingut una repercussió limitada a la cistella de la compra.
S’estima en uns 3,5 euros setmanals per a una família de quatre membres. Molt poca cosa si tenim en compte que l’organització de consumidors havia estimat poques setmanes abans de la seua entrada en vigor que la inflació suposava un sobrecost d’uns 830 euros per a cada família.
Ajuda de 200 €
Des de la Moncloa es va articular l’ajuda de 200 euros per a famílies amb ingressos de fins a 27.000 euros anuals. A les comarques de Lleida s’han presentat 25.570 sol·licituds. Les últimes dades oficials situen els salaris a Lleida en una mitjana de 20.506 euros anuals. Per sectors, les diferències també són molt importants, però en aquest cas cal tenir en compte també la temporalitat.
Per exemple, una part significativa de treballadors del sector agrari o del lleure, els que tenen sous més baixos, sol traduir-se en llocs de treball que es concentren en les temporades.
Les organitzacions sindicals incideixen que la capacitat adquisitiva dels treballadors és crítica i ara, amb la sequera, perillen milers de llocs de treball, tant directes com indirectes, relacionats amb el camp si es perden les collites.