Un total de 341 empreses van portar la seu a Lleida entre 2015 i 2020 i se'n van anar 428

L’habitatge, la qualitat de vida, el talent, la proximitat dels clients, la ubicació i els centres d’investigació tecnològica, sobretot en matèria d’agroalimentació, van ser factors clau perquè durant el període 2015-2020 un total de 341 empreses provinents d’altres territoris decidissin instal·lar la seua seu social a la província de Lleida. Així ho determina un estudi encarregat per la Cambra de Comerç a la Universitat de Lleida i a la UPF-Barcelona School of Management, que destaca que la demarcació va ser capaç d’atreure un major nombre de societats que altres territoris amb una densitat empresarial similar, com Badajoz, Cantàbria o Valladolid, encara que té una capacitat d’atracció inferior a la dels territoris geogràficament més propers, com Girona, Tarragona o Osca. La gran majoria de les societats que es van instal·lar van ser petites o microempreses (el 90 per cent), una dada que posa de manifest les dificultats que té la demarcació per atreure empreses de gran dimensió.

Aquest problema, va destacar el president de la Cambra, Jaume Saltó, és degut principalment a la falta de sòl industrial, una situació que, va assegurar, ajudarà a revertir el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans. En aquesta línia, també va demanar a les administracions que posin en marxa incentius fiscals per intentar atreure la inversió.Per sectors, el 28% eren pimes lligades al comerç, el 19% al de la construcció i el 12% a les activitats immobiliàries. Del total, una tercera part es van instal·lar a la capital de Segrià, mentre que una de cada quatre ho va fer a l’Alt Pirineu i Aran.

El 70% van arribar procedents d’altres zones de Catalunya.Malgrat que entre 2015 i 2020 es van instal·lar de forma anual una cinquantena d’empreses a la demarcació, aquesta xifra, destaca l’informe, no va ser suficient per cobrir el nombre de firmes que durant el mateix període van abandonar Lleida per instal·lar-se en altres territoris. Un total de 428 empreses van fugir a altres zones, principalment a Barcelona i Osca, per la qual cosa l’estadística deixa un saldo negatiu de 87 societats. A més, segons destaca l’informe, un dels factors que agreuja més aquesta situació és que part de les empreses que es van traslladar eren de més dimensions de les que van arribar, cosa que, encara que lleument, va poder tenir repercussions a nivell laboral.I és que, si bé Lleida compta amb una capacitat d’atracció d’inversió més alta que urbs de característiques similars, la pèrdua de teixit empresarial va ser superior a l’experimentada en aquests territoris, que fins i tot van arribar a guanyar empreses.Aquesta tendència negativa, amb més fugues que arribades de noves empreses, es va veure revertida en els últims anys en què es va realitzar l’estudi (2019 i 2020), gràcies als trasllats que es van produir impulsats per l’arribada de la pandèmia.

Tanmateix, aquests no van ser suficients com per frenar el desequilibri creat. És per això que des de la Cambra de Comerç van animar el teixit empresarial i també les institucions de la demarcació a donar impuls als punts forts amb què compta la demarcació per revertir aquesta situació, recordant que atreure inversió i riquesa és un element central per a la dinamització econòmica territori i la qualitat de vida.