Lleida compta amb tres afiliats a la Seguretat Social per cada jubilat

Lleida tenia a l’abril 3,16 afiliats a la Seguretat Social per cada jubilat beneficiari d’una prestació contributiva, mentre que en el conjunt de l’Estat era del 3,31, relació que no assolia una xifra similar des del mateix mes del 2012 (3,28) i el repunt de la qual s’explica per l’avanç de l’ocupació en l’última dècada. La relació entre aquests dos col·lectius és molt dispar en l’anàlisi per territoris, amb Ourense com la província amb menor nombre d’afiliats per cada jubilat (1,57), mentre que Almeria registra la ràtio més alta (4,82).La mitjana va arribar al seu punt més baix el 2014, quan a l’abril es va situar en 3,05 afiliats per cada jubilat, però des d’aleshores no ha fet més que augmentar, ja que el nombre de treballadors ha anat creixent més que el de jubilats.S’ha de ressaltar que el mes d’abril va tancar amb la xifra rècord de 20,6 milions d’afiliats a la Seguretat Social, mentre es van registrar 6,2 milions de jubilats pensionistes. Així, des del 2014, el ritme de creixement anual d’afiliats a la Seguretat Social és del 2,3 per cent, mentre que els jubilats avancen a l’1,44 per cent.A més, el creixement dels afiliats s’ha accelerat des del 2020, amb un ritme de creixement anual del 2,8%, mentre que el de jubilats ha desaccelerat l’1,08%.

Amb tot, la ràtio d’aquest abril queda encara lluny de la del mateix mes del 2008, quan hi havia a Espanya quatre afiliats per cada jubilat, ja que des d’aleshores el nombre de cotitzadors ha crescut un 6,5%, mentre que el de pensionistes ho ha fet un 30,09%. Tanmateix, la realitat demogràfica d’Espanya fa que, a mitjà termini, les perspectives suggereixin una reducció de la ràtio entre treballadors i jubilats pensionistes.Per la seua part, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) ha proposat una adaptació de la recent reforma de pensions aprovada per l’Executiu i convalidada per les Corts Generals que redueixi la “generositat” del sistema sense afectar la seua factibilitat política. Fedea es basa en el fet que les tendències demogràfiques auguren una piràmide poblacional invertida en Espanya per als propers trenta anys.