La meitat dels empresaris presents en la trobada confien a incrementar beneficis

El 50,57% dels empresaris presents en la trobada preveu incrementar beneficis en aquest exercici, mentre que un 33,52% confia a mantenir-los. Així es desprèn del baròmetre que situa els més pessimistes en un 13,64%, que preveuen enfrontar-se a un descens dels seus guanys i tot just un 2,27% no té clar com acabaran l’exercici. En el cas de la facturació, pràcticament un 76% augura un repunt, cosa que descarta el 16,39%, mentre que un 7,65% encara no ho sap.

Quant a l’evolució dels preus, un 41,24% estima nous repunts en el cas dels seus productes, però són més els que descarten encarir-los (48,59%). La resta no ha pres encara decisions. En matèria laboral, una de freda i una de calenta: la majoria preveu crear llocs de treball en els propers sis mesos, però pràcticament el 96% té dificultats a l’hora de contractar talent qualificat.

El 57,78% preveu contractacions en el que queda d’any i un 33,89% ho descarta. Un 8,33% no sap si necessitarà més personal. El 77,08% té “en general” problemes per trobar candidats qualificats i un 19,27% els té en determinats llocs de treball.

Només un 3,65% no té dificultats quan busca personal.L’enquesta es va portar a terme en plena taula redona en què van participar els economistes Oriol Amat i Daniel Lacalle. Van coincidir en bona mesura que aquest baròmetre no és extrapolable exactament al conjunt de l’empresariat de Lleida tenint en compte que moltes de les firmes lleidatanes són micro, que no estaven en l’aforament.Oriol Amat, catedràtic d’economia financera de la UPF i vicepresident de les xarxes vives d’universitats, va dir que “estem en temps de canvi, com ha ocorregut sempre, però el més important ara és l’acceleració del canvi”. Va deixar clar que l’economia s’enfronta a condicionants externs, com pot es la inflació o la guerra a Ucraïna, però que són necessàries decisions perquè, per exemple, la “proporció entre talent i el seu cost no és bo”.

Aquest missatge, però expressat d’una altra manera, també el va posar de rellevància Daniel Lacalle, doctor en Economia Global i Finances, que va dir que “tenim un problema de productivitat”. Va reclamar “deixar respirar al teixit empresarial, que no pot ser el caixer automàtic del malbaratament polític”, i va considerar que, guanyi qui guanyi les eleccions el proper juliol, el nou govern haurà d’emprendre un ajustament fiscal de 15.000 a 25.000 milions. Amat no creu que la despesa pública sigui excessiva, però va dir que el seu problema és l’eficàcia.

“Si la despesa és per continuar fent les coses com ara, sí que crec que cal reduir-la”.

“Els bancs centrals van subestimar el risc de l’IPC”José Manuel González-Páramo, exmembre del comitè executiu del BCE i president d’Europea DataWarehouse, va lamentar que els bancs centrals “han subestimat els riscos inflacionistes” en els mesos posteriors a la pandèmia i la invasió d’Ucraïna. En la conferència El retorn de la inflació i l’estabilitat. Algunes lliçons per als bancs centrals, va demanar ser comprensius amb aquest comportament, ja que “la situació no tenia precedents”, amb xocs que va definir com enormes i un estalvi de les famílies que va créixer molt ràpid.

De cara als propers mesos, va donar per descomptada unes altres dos pujades de tipus al juny i juliol i va explicar que per més endavant hi ha incertesa, ja que els analistes es divideixen entre els que esperen una inflació al 4% en cinc anys i els que esperen que sigui del 2%.Va dir que els bancs centrals tenen una “dificultat genètica: és una institució no elegida democràticament”, la legitimitat de la qual és, segons ell, feble. Això provoca que, quan s’equivoquen, “els que mai han estat amics de la institució ja tenen una via d’atac”.