Lleida dona per salvades les pereres i confia també a poder assegurar la producció

El segon reg de supervivència posat en marxa pel canal d’Urgell fa tot just dos setmanes permet al sector fructícola de Lleida donar per salvades les pereres que depenen de la seua aigua. Ara, confien que la recuperació del volum emmagatzemat als embassaments gràcies a les pluges de les últimes setmanes permeti que es pugui articular un nou reg i, amb això, garantir el futur de la collita. Així ho va explicar ahir el president del comitè de pera i poma de la patronal hortofructícola espanyola Fepex i vicepresident segon de la catalana Afrucat, Joan Serentill, en el marc d’Interpera, que va reunir 140 experts i professionals dels diferents països productors europeus

El sector productor europeu confia en bons preus i Catalunya, a més, a millorar les seues exportacions

Tot i que encara és molt aviat per fer previsions, tant perquè segueix en l’aire la disponibilitat d’aigua com els riscos d’onades de calor i pedra, en aquests moments es calcula que Espanya podria tenir una producció de 190.600 tones, una xifra atribuïda a Catalunya i La Rioja.

Suposa un increment del 53 per cent respecte a l’any passat, però cal tenir en compte que la producció va ser nefasta per les minves provocades per les devastadores gelades del mes d’abril. “La collita podria ser molt bona si hi ha disponibilitat d’aigua”, va remarcar Serentill. Els agricultors han fet aclarides intensives en les pereres, la qual cosa podria facilitar millors calibres que a la campanya que està a punt d’acabar.

Els grans països productors europeus en el seu conjunt tindran una producció global que serà la més baixa en els últims deu anys. Però la situació és molt dispar en funció dels països i les zones. Als Països Baixos confien a mantenir o registrar un lleuger descens davant el 2022, quan van assolir les 351.000 tones.

A Bèlgica s’augura un increment del 6 per cent i arribar a 345.000 tones. Portugal repuntarà un 7 per cent i arribaria a les 132.000, però a França es preveu un ensorrament del 26 per cent i quedar-se amb 109.000. Itàlia és una incògnita, però les previsions no són bones, afectades per gelades i també per inundacions a l’Emília-Romanya.

Precisament, els problemes de producció en altres països, com Itàlia, pot obrir la porta a exportacions de Lleida i Espanya en el seu conjunt si es confirma la recuperació de la collita local.Amb aquestes bases, tot apuntaria a uns preus que haurien de ser correctes. D’una banda, no hi ha peres de la campanya passada a les cambres i es podria oferir producció de més qualitat, en especial al capítol dels calibres, i amb alguns països amb clars dèficits d’oferta que necessitaran comprar fora el que no han produït.

Els costos de producció i el consum, dos dels grans reptes

Interpera va analitzar també els reptes a què s’enfronta el sector, entre els quals destaquen els costos de producció i millorar els nivells de consum de les llars.

El director d’Afrucat, Manel Simon, va apuntar que entre els anys 2020 i 2022 el cost de la mà d’obra s’ha disparat un 22 per cent i va destacar que representa entre el 40 i el 55 per cent del que s’ha d’invertir per aconseguir la collita.Una de les dades aportades pels experts és que el consum de pera a Europa s’ha reduït un 6 per cent en un panorama que van qualificar de complex. Els països productors, per la seua banda, van relacionar les baixades de compres amb caigudes a les collites i per tant de l’oferta. Els experts confien en un repunt de la compra de pera tenint en compte la tendència a la baixa de la inflació i, amb aquesta, de millors expectatives per part dels consumidors.

També van destacar que Espanya (-1,6%) i el conjunt de la Unió Europea (-1,4%) han reduït la seua superfície dedicada a pereres entre el 2018 i el 2022. Al contrari, Polònia l’està incrementant, substituint pomeres per pereres. Un altre dels aspectes a tenir en compte serà el de poder comptar amb relleu a les finques i mà d’obra.

L’IRTA compta amb 5 varietats de pera noves en fase final de test

L’IRTA va presentar ahir els resultats de vint anys d’investigació a Lleida de noves varietats adaptades al territori i a una realitat canviant marcada pel canvi climàtic. De moment, com va publicar SEGRE, ja ha presentat la varietat comercial tuti, adaptada a climes càlids. És el resultat de la col·laboració publicoprivada, amb les empreses lleidatanes Nufri, Fruits de Ponent i Actel, al costat de Poma de Girona.

L’IRTA té ara tretze seleccions en la fase 4 d’investigació, amb els últims tests, i cinc de perera. És l’últim pas per poder arribar a la seua possible comercialització, com ha ocorregut amb tuti. L’investigador fructícola de l’IRTA Joan Bonany va voler destacar la dificultat d’aconseguir noves varietats i que, a més a més, els problemes s’incrementen depenent de l’objectiu que es busca.

Per exemple, els esforços són menors quan s’aspira únicament a una millora de qualitat, però són màxims si es pretén aconseguir una fruita amb baixos requeriments de fred. En aquest context, va dir que la millora genètica és un objectiu mòbil. És un procés a llarg termini i és necessari reavaluar els objectius de forma contínua.

Per tot, va qualificar de necessaris recursos públics.

“Hem perdut el repte de mitigar el canvi climàtic, cal adaptar-se”

El catedràtic de Física de la Universitat d’Alcalá de Henares Antonio Ruiz de Elvira va afirmar que “hem perdut el repte de la mitigació del canvi climàtic i ara tenim trenta anys per adaptar-nos”. Va afirmar que això requerirà inversió.

Per lluitar contra les gelades va apuntar a la possibilitat de regs amb vapor d’aigua, per combatre la sequera va parlar de buscar noves varietats i, per afrontar les onades de calor, buscar plantes amb creixements més progressius. Els governs haurien d’instal·lar sistemes de capil·larització en muntanyes i comptes per evitar efectes devastadors d’inundacions. “És costós, però les adaptacions sempre han estat així”, va sentenciar.

Va ser especialment pessimista respecte a les nevades a tot Europa, on augura menys precipitacions de forma generalitzada.