Lleida i Barcelona van ser les províncies que van tirar de l'economia catalana el 2022

Lleida i Barcelona van ser les províncies que més van tirar del carro de l’economia catalana durant el passat 2022, segons destaca la Cambra de Barcelona en la seua memòria econòmica anual. Segons les estimacions d’aquest organisme, el Producte Interior Brut (PIB) lleidatà va créixer un 5,8 per cent interanual, tres dècimes per sobre de la mitjana catalana i el més elevat de les quatre demarcacions catalanes, al costat del de Barcelona (5,8%). Aquesta evolució estaria en línia amb la recuperació econòmica que es va iniciar el 2021 (5,6%), després de la intensa davallada que es va produir el 2020 per la covid-19 (-11,2%).

La menor dependència del turisme estranger i el major pes del sector agroalimentari en l’economia lleidatana explicarien la seua ràpida recuperació econòmica. De fet, la demarcació va exportar a tercers països el 57 per cent del total dels productes agroalimentaris que va vendre Catalunya durant l’any passat, la qual cosa explica que aquest sigui un sector clau. Juntament amb aquest creixement, els preus també van augmentar amb força amb una inflació mitjana del 9,5%, la més gran a nivell provincial.Malgrat la bona salut que l’economia va mostrar durant l’any passat, encara no s’ha produït una recuperació total del teixit empresarial que la demarcació va perdre a causa de la pandèmia.

Segons assenyala l’informe, a començaments de l’any passat Lleida comptava amb prop de 33.400 empreses, un 0,3% menys que el gener del 2020. Amb tot, durant l’any passat el nombre d’empreses amb almenys una persones assalariada van augmentar un 1,1 per cent respecte al 2021, fins a superar les 15.500. En concret, es van instal·lar nous centres de treball en sis comarques: Urgell, Val d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya, Alta Ribagorça i Segrià.

En aquesta última es van registrar 7.400 empreses (el 46,4 per cent del total), 74 més que el 2021. Per la seua part, a la Segarra i el Solsonès es va mantenir l’activitat. Això va ajudar a compensar el tancament d’empreses que hi va haver a la resta de les comarques de la demarcació.

En relació amb el mercat de treball, la recuperació econòmica es va traduir també en un increment dels llocs de treball de l’1,2 per cent, fins a ssolir les 188.350 afiliacions a la Seguretat Social, xifra que supera la de l’any 2019 en un 4,8 per cent, alhora que els aturats es van reduir un 11,3 per cent fins a les 18.057 persones, la xifra més baixa des del 2007.

L’organisme preveu aquest any que el creixement s’alenteixi

La Cambra de Comerç de Barcelona destaca en la seua memòria econòmica que l’economia catalana ha sortit de la pandèmia més internacionalitzada, més competitiva i amb un mercat laboral més qualificat. Això ha provocat que el creixement de l’economia aquest primer semestre de l’any també hagi estat bo.

No obstant, l’organisme preveu que a finals d’any podria produir-se un alentiment arran de la pujada dels tipus d’interès i el menor creixement de les exportacions.

Per la seua part, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha millorat en quatre dècimes la seua previsió de creixement del producte interior brut (PIB) aquest any, fins al 2,3%, encara que manté la del dèficit públic en el 4,1 % del PIB, dos dècimes per sobre de la taxa fixada pel Govern central. També ha rebaixat en tres dècimes la seua estimació de l’IPC al 3,7% el 2023.