Llet Nostra voreja el seu rècord de facturació amb 30 milions d'euros al complir vint anys

Llet Nostra compleix vint anys creixent a Lleida i fregant de nou el seu rècord de facturació, a l’assolir l’any passat els 30 milions d’euros en vendes. La companyia agrupa les cooperatives Cadí i Ramaders del Baix Empordà amb un total de 120 granges, amb les quatre últimes incorporacions procedents de l’entitat associativa de Vallfogona de Balaguer, que ha deixat de recollir llet, explica el president de Llet Nostra, Jordi Riembau. Indica que la companyia lidera el mercat lleter català des del 2011, en un moment difícil, i de fet parla de “guerra general”.

Recorda que l’any passat el sector va afrontar un increment de costos de producció que qualifica de brutal i la millora dels preus va arribar “molt tard”. Aquest any ha començat a baixar el mes d’abril i destaca que els ramaders es troben en un moment d’incertesa. Els socis de Llet Nostra, diu, “ara es guanyen la vida” en l’actual context de cotitzacions de la llet, però adverteix que la companyia no es pot quedar al marge de l’evolució del mercat lacti i no oculta la preocupació latent.

Calcula que els costos s’han incrementat entre un 45 i un 50 per cent, sense que s’hagi traslladat totalment al consumidor. És una situació que adverteix que no es pot perpetuar en el temps, i vol ser optimista, perquè considera que la situació “algun dia s’arreglarà”

La llet en bric representa el 90% de la seua producció, que es complementa amb flams o crema catalana

A l’hora de parlar de futur recorda la filosofia de Llet Nostra. “Vam començar a treballar fa vint anys amb la idea de portar la llet del ramader al consumidor de forma directa i no hem canviat.

No podem influir en el preu del mercat, però els ramaders, a qui demanem màxima qualitat, saben que els cuidem al millor possible”, recorda.Envasen el producte en una fàbrica de Gurb i encara que la llet líquida en bric és el fort de la companyia, amb el 90% de la seua producció, també compten amb formats sense lactosa, flams, crema catalana o el tradicional músic. El futur, explica Jordi Riembau, passa per diversificar i treure al mercat nous productes.La companyia és netament catalana tant en la seua producció com en el seu mercat i preveuen continuar així. “La nostra filosofia és vendre a Catalunya i potenciar el mercat català.

El nostre consumidor valora la qualitat i el fet de comprar productes de casa. Crec que és una de les nostres principals virtuts, poder mantenir aquest discurs, que és real, que ens ha mantingut durant vint anys i que podrem continuar defensant durant uns altres 25”, assegura. Entre altres aspectes, defensa la cura pel medi ambient per part dels ramaders.

La facturació de Llet Nostra va assolir l’any passat els 30 milions d’euros, a prop del rècord de 30,2 milions que va registrar en l’exercici del 2020, quan la companyia es va veure desbordada per la petició de llet durant el primer confinament pel coronavirus.D’una mitjana habitual de 3,5 milions de litres venuts mensualment es va passar el març d’aquell any a 5,4 milions i, a l’abril, les xifres van continuar per sobre de la mitjana.

“El ramader ha de ser també economista, veterinari i agricultor”

Josep Maria Campabadal té la seua explotació làctia a Térmens i és una de les noves incorporacions a Llet Nostra. Afirma que el “ramader petit té poques armes per lluitar” al mercat i defensa l’empresa que ara compleix vint anys com “un paraigua que dona tranquil·litat”.

Tot plegat en una professió que qualifica de molt esclava, tota la ramaderia ho és però el lacti és un sector especial pels requeriments dels animals de munyiment diari. “El vaquer ha de ser economista, i afrontar la burocràcia creixent, veterinari, sempre atent als animals, i agricultor, per produir els farratges que alimentin el bestiar”, afirma. Són tots uns requeriment que fan difícil el relleu generacional, encara que el que més pesa és la situació del mercat.

“És una professió molt esclava i si no et guanyes la vida, no val la pena”, afirma, i crida l’atenció que a la producció làctia no hi ha el sistema d’integració, que en domina d’altres com el porcí. Considera que hi ha un gran desconeixement per part dels consumidors de tot el que hi ha darrere d’un litre de llet, des de la infraestructura d’una granja fins al personal, i insisteix en una queixa recurrent: el fet que s’utilitzi com a producte reclam per cadenes de supermercats que, diu, banalitza el producte.La seua és una granja que s’acosta a les 250 vaques, amb una producció de 8.000 litres de llet, i cinc treballadors. Assegura que moltes firmes làcties no volen recollir ramaders petits o mitjans, mentre que assegura que Llet Nostra “dona suport a un model més familiar, que té cura del territori”, com defensa que fan els pagesos.