El greuge del dèficit fiscal

L’economia catalana creixerà aquest 2023, per tercer any consecutiu, per sobre de la mitjana de l’Estat, esperonada pel sector serveis i en especial pel turisme, a més de per les exportacions. Catalunya es mostra així com a motor de l’economia, malgrat un dels grans problemes que ha d’afrontar: el dèficit fiscal. Estem parlant del que Catalunya aporta al conjunt de l’Estat i el que torna de nou al territori.

Els últims càlculs oficials els va presentar per part de la Generalitat el llavors conseller d’Economia de Junts, Jaume Giró, que ho va calcular en 20.200 milions d’euros l’any 2019. És una xifra que no reconeixen des de Moncloa i el càlcul de la qual en realitat és una estimació. Segons la metodologia del flux monetari, que reflecteix la despesa efectiva que fa el sector públic central i mesura l’impacte econòmic de l’activitat de l’Estat sobre Catalunya, el dèficit fiscal el 2019 va ser de 20.196 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en un 8,5% del PIB català.

Mentre que Catalunya va aportar el 19,6% del total d’ingressos del sector públic central, va rebre el 13,4% de la despesa. Aquests resultats formen part d’una aproximació de la balança fiscal per al 2019, ja que des de la conselleria es va apuntar que “l’Estat els últims anys no ha passat la informació que remetia habitualment”. Per fer-se una idea del que representa el dèficit fiscal, Giró va explicar que representa el 52% del Pressupost de la Generalitat i equival als de sanitat, educació i drets socials de l’any passat.

El líder del PSC, Salvador Illa, va negar en una entrevista a SEGRE aquest dèficit de més de 20.000 milions, encara que va admetre que és necessari revisar el sistema de finançament autonòmic. L’actual està pendent de la seua reforma i actualització des de fa una dècada. Primer es va paralitzar el procés per la crisi econòmica, després va arribar la pandèmia i es va prioritzar lluitar contra les seues conseqüències sobre l’economia.

Malgrat que fa tot just unes setmanes es van celebrar els comicis locals i autonòmics en bona part del territori estatal, la reforma del sistema de finançament no va ser ni de lluny un dels centres d’atenció de la campanya. Les últimes dades de l’Agència Tributària espanyola posen de manifest que l’elevada inflació està permetent incrementar els ingressos d’Hisenda. Els contribuents lleidatans van pagar l’any passat a l’Agència Tributària estatal un total de 1.183 milions d’euros, una xifra que representa un increment del 10,6 per cent respecte al 2021, quan van ser 1.070 milions.

L’augment és inferior al registrat en el conjunt de l’Estat, on arriba al 14,4 per cent. A l’hora d’explicar aquesta evolució cal tenir molt en compte l’elevada inflació, que s’ha traduït en uns ingressos per al fisc molt per sobre de les seues previsions. De fet, en un informe recent, el Banc d’Espanya situa en el 46 per cent el pes de la inflació en la millora dels ingressos fiscals observada després de la pandèmia (2021 i 2022).

En el cas d’aquest exercici 2022 calcula per sobre de la meitat l’impacte de les pujades de preus en la millora recaptatòria, el doble de l’estimat per l’Agència Tributària. Tenint en compte aquest percentatge i aplicat a la província de Lleida, estaríem parlant de gairebé 52 milions d’euros. Aquestes són dades del fisc estatal, perquè l’Agència Tributària de Catalunya no ofereix informació per demarcacions.

Inversions pendents per valor de 40.000 milions, segons Foment

Les reclamacions econòmiques des de Catalunya a l’Estat tenen dos grans pilars. D’una banda hi ha el dèficit fiscal i, per una altra, el retard multimilionari en inversions. La patronal Foment del Treball ha actualitzat les dades sobre dèficit d’inversió i infradotació d’inversió pública del conjunt de les institucions públiques a Catalunya: 40.000 milions d’euros.

Aquesta xifra surt de la menor dotació que des del 2009 pateix l’economia catalana pel conjunt d’administracions.La gran patronal catalana demana “redreçar la situació i no fer pagar la reducció d’aquesta despesa pública pressionant i reduint de manera tan intensa la inversió pública com s’ha fet en l’últim període”. Reclama una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB, basada en una “planificació realista i que s’executi en el temps i forma planificada”.Per visualitzar el que podria haver representat la manca d’inversió, planteja a tall d’exemple un conjunt de simulacions que indiquen què hauria passat només amb el mateix nivell d’inversió pública que s’ha donat als principals països de la Unió Europea de mitjana. Assegura, per exemple, que si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions durant els últims anys, i tenint en compte la potencialitat de la col·laboració publicoprivada, es podria haver construït una infraestructura d’energia fotovoltaica i eòlica molt pròxima a la necessària de cara a aconseguir els objectius marcats per a l’exercici 2030.