La taxa d'atur se situa en el 7,71% a la demarcació de Lleida

El nombre d’aturats a la província de Lleida va descendir en 4.100 persones en el segon trimestre de 2023 en comparació amb el trimestre anterior i la taxa d’atur es va reduir 9 dècimes, fins el 7,71%, la més baixa d’entre les demarcacions catalanes i una de les més reduïdes de tot l’Estat espanyol, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística publicada aquest dijous. La demarcació compta amb 198.500 persones ocupades aquest segon trimestre del 2023, 6,300 persones més que el primer trimestre de l’any.

La taxa d'atur ha caigut a Catalunya gairebé dos punts entre abril i juny i s'ha situat en el 8,44%, deixant enrere la barrera dels dos dígits i assolint un nivell que no es veia des del tercer trimestre del 2008, El total d'aturats ha baixat en 70.400 persones (-17,3%) en comparació amb el març. En comparació amb el 2022, hi ha 23.700 desocupats menys (-6,57%). El total d'aturats s'ha situat en 336.800 persones a finals de juny. També cal remuntar-nos al 2008 per trobar una dada més baixa.

D'altra banda, el país ha superat el rècord d'ocupació amb 3,65 milions d'ocupats. Entre abril i juny, s'han generat 132.700 feines més (3,77%) que el primer trimestre. La davallada de la taxa d'atur s'explica, principalment, per la caiguda històrica de la desocupació femenina, que ha baixat més de dos punts fins al 8,32% i se situa per sota de la masculina (8,52%). Aquestes dades arriben després d'un primer trimestre on la taxa d'atur va tornar a superar el llindar del 10% a Catalunya, amb 13.000 aturats més que l'any anterior. Ara, la nova actualització de l'enquesta mostra un mercat laboral amb xifres rècord d'ocupació de la sèrie històrica i les millors de l'atur en quinze anys.

Rècord d'actius

L'increment de l'activitat econòmica ha propiciat un increment de la població activa –és a dir les persones que treballen o volen fer-ho–, amb un increment de 62.300 persones en tres mesos. Els registres d'activitat són els més alts de la sèrie històrica, que es remunta al 2002. D'altra banda, Catalunya ha arribat a finals de març amb 3.654.000 persones treballant, un increment més pronunciat que el del trimestre anterior. La dada no s'havia assolit mai en la sèrie històrica i suposa recuperar els nivells d'ocupació d'abans de l'esclat de la crisi financera. El segon trimestre del 2023, que han coincidit amb el primer any d'entrada en vigor de la reforma laboral, ha acabat amb 133.000 ocupats més (+3,78%) que el mateix període del 2022. El de desocupats ha canviat de tendència entre abril i juny, després d'un trimestre per sobre del llindar de les 400.000 persones apuntades als serveis d'ocupació. La xifra que ha actualitzat l'EPA és la més baixa des del segon trimestre del 2008, quan hi havia 293.800 desocupats. Des del punt més àlgid d'afectació per covid, el total d'aturats s'ha reduït en 201.100 persones i l'ocupació ha crescut en prop de 426.000 persones.

A Espanya la taxa d'atur cau a l'11,6%

El nombre d'ocupats a Espanya ha superat el llindar dels 21 milions de persones a mitjan 2023, un augment de 603.900 treballadors (+2,95%) respecte al trimestre anterior. En canvi, en un any s'han generat 588.700 feines (+2,88%). Els aturats han caigut en 365.300 persones (-11,68%) en comparació amb els tres mesos anteriors i el total s'ha quedat per sota de la barrera dels tres milions.

En els últims dotze mesos, la desocupació ha caigut en 157.000 persones a l'Estat (-5,38%). La taxa d'atur ha caigut amb menys força que a Catalunya (-1,67 punts) fins a l'11,68%. Es manté la bretxa de tres punts entre la dada estatal i la catalana. Catalunya és la segona comunitat amb on més cau l'atur en comparació amb el primer trimestre, per darrere de les Illes Balears (-68.600). Alhora, és el segon territori més dinàmic en destrucció d'atur en comparació a l'exercici anterior, per darrere de Canàries, que ha notat una davallada de 25.200 desocupats en un any.

Mínim de contractes temporals

La contractació indefinida ha continuat creixent 83.300 contractes més i ha recuperat dinamisme després de l'alentiment del trimestre anterior. El percentatge sobre el total s'ha mantingut inalterable, però, en el 85,7%. En l'últim any, i amb la reforma laboral en vigor, l'increment registrat ha sigut de 193.600 firmes. En el segon trimestre els contractes temporals han caigut en 63.000 firmes.  D'aquesta manera, s'ha alentit el ritme de caiguda ininterromput des de finals del 2021, en el qual els assalariats amb contracte temporal han passat de representar el 20,2% del mercat al 14,3% dels últims dos trimestres. La retallada s'ha donat més entre les dones, que firmen el 60% dels contractes temporals. Així doncs, en un any, el percentatge de dones amb un contracte temporal s'ha reduït en 5,5 punts i el dels homes en 1,6 punts. En aquest primer trimestre la bretxa de gènere s'ha retallat per l'empitjorament de la dada masculina que ha pujat sis dècimes (13,2%) enfront de la caiguda de 0,5 punts de les dones (15,3%). D'aquesta manera, s'ha revalidat la dada de temporalitat femenina més baixa del registre.

Impuls dels serveis

En comparació amb els tres mesos anteriors, l'únic sector que ha registrat menys persones ocupades és la indústria (-6,1%) mentre que l'agricultura ha anotat la mateixa dada. L'augment de l'ocupació s'ha concentrat a la construcció (+1,75%) i als serveis (+1,04%). Anualment, l'increment més pronunciat en el nombre d'ocupats ha estat en el sector de serveis (+7,12%). En canvi, la resta de sectors han anotat descensos, encapçalats per l'agricultura (-22%), la construcció (-10,6%) i la indústria (-2,6%). En els últims tres mesos, la creació d'ocupació s'ha concentrat al sector privat (+4,5%), mentre que a les administracions públiques hi ha hagut una davallada (-3,7%). En el còmput anual, és el sector públic qui més ha contractat, amb un increment del 5,3% mentre que les empreses han firmat un 3,1% més de contractes.

L'atur femení torna a caure

En aquest segon trimestre s'ha accentuat una tendència que ja es veia en l'actualització anterior de l'EPA: les llistes d'aturats compten amb més homes que dones. En aquest últim trimestre, s'han detectat 27.500 homes sense feina més i 42.800 aturades més. El total ja no és tan igualat com en els tres mesos anteriors amb 160.200 dones i 176.600 homes als registres. Aquest fet s'ha traslladat a la taxa d'atur, que ha baixat un punt i mig en els últims tres mesos fins al 8,52% en el cas dels homes i ha baixat més de dos punts en el de les dones (8,35%). L'indicador de desocupació femenina ha canviat de tendència aquest mes després d'un trimestre a l'alça i és 1,9 punts més baix que la de l'any passat. En canvi, la taxa d'atur masculina s'ha incrementat una dècima en un any.

L'atur juvenil, per sota el 20%

La pujada de l'atur juvenil del primer trimestre s'ha aturat entre abril i juny, període que s'ha tancat amb un descens de 2,93 punts (19,15%). En comparació amb l'any passat, la taxa d'atur juvenil ha baixat més de sis punts, ja que el juny del 2022 se situava en el 25,42%. L'índex de desocupació de les persones entre els 25 i els 54 anys ha caigut dos punts fins al 7,24%. En els majors de 55 anys, l'indicador ha baixat un punt i ha arribat al 8,08%.

34.700 aturats de llarga durada menys

D'altra banda, hi ha 118.000 persones que fa més d'un any que estan inscrites a les llistes del servei d'ocupació a Catalunya, 34.700 menys que en el trimestre anterior. En total, un 35% de les persones apuntades a les llistes d'atur fa més d'un any que busquen feina, inclosos el 20,2% (68.200 persones) que fa més de dos anys que no treballen. Entre abril i juny, s'ha notat un descens de 21.100 persones que fa més de 24 mesos que estan a l'atur en un any.

La taxa de parcialitat cau

La taxa de parcialitat ha continuat baixant aquest trimestre i s'ha situat en el 12% dels treballadors, dues dècimes menys que fa tres mesos, però el total de treballadors ha pujat. En el segon trimestre hi ha hagut 440.000 persones amb un contracte a temps parcial a Catalunya. Són 10.100 treballadors més fent feina a temps parcial que fa tres mesos. La caiguda percentual s'explica per l'increment global de treballadors que fa que el total a dividir sigui més alt. La parcialitat és una circumstància que afecta de forma molt més pronunciada les dones, amb una taxa del 18,4%, que triplica la dels homes (6,2%). Així doncs, encara que aquesta EPA mostra un descens important de l'atur femení, no hi ha un canvi en el tipus de jornada laboral que habitualment fan les dones.