CONJUNTURA DINER
El BCE apuja de nou els tipus i els deixa en el 4,25%
Manté oberta la possibilitat de més alces el mes de setembre || Aquest és el novè increment des del juliol de l'any passat
El Banc Central Europeu (BCE) va apujar ahir els seus tipus d’interès en un quart de punt percentual, fins al 4,25%, perquè considera que la inflació es manté encara alta, alhora que va deixar oberta la possibilitat d’incrementar-los al setembre. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va dir en roda de premsa que el Consell de Govern va decidir per unanimitat apujar els tipus d’interès per portar la inflació fins a l’objectiu del 2% a mitjà termini i va reiterar que les pròximes decisions sobre les taxes dependran de les dades econòmiques. Aquesta és la novena ocasió consecutiva en què el BCE incrementa els seus tipus d’interès, des que el juliol del 2022, quan se situaven en el 0%, va començar l’escalada per doblegar l’elevada inflació de l’eurozona.Lagarde sempre ha mantingut que la perspectiva d’apujar o no els tipus d’interès depèn de l’evolució de les dades econòmiques de l’eurozona (inflació, inflació subjacent i evolució de l’economia) i fins i tot en ocasions ha avançat una pròxima pujada, però en aquesta ocasió va precisar que “el que els puc assegurar és que no els retallarem”.
També va dir que en cas de realitzar una pausa en les pujades al setembre, no seria necessàriament per un temps prolongat, per la qual cosa podrien tornar a apujar-los en una altra reunió posterior aquest any.Les decisions futures del Consell de Govern asseguren que els tipus d’interès es fixin en nivells prou restrictius durant el temps necessari per aconseguir que la inflació torni a situar-se aviat en l’objectiu del 2% a mitjà termini. La taxa d’inflació interanual de la zona euro es va situar al juny en el 5,5 %, davant del maig, en què va registrar el 6,1 %
Els tipus d’interès oficials estan ara en el seu nivell més alt des del maig del 2001
D’altra banda, les dades dels països són, tanmateix, distants, i aquell mes han anat des de l’1% de Luxemburg i l’1,6% d’Espanya i Bèlgica, fins a l’11,3% d’Eslovàquia, el 9% d’Estònia i el 8,3% de Croàcia, mentre que França s’ha situat en el 5,3%.