El cost de la fruita de pinyol ha pujat el doble que els preus en vint anys

Els costos de producció del préssec i la nectarina han pujat més del doble que els preus en vint anys. Així ho posa de manifest un estudi que recolza la difícil situació que afronten els pagesos, que aquest any viuen una campanya especialment dura entre els problemes de falta d'aigua, el solapament de campanyes i els calibres curts.

La conselleria d’Acció Climàtica acaba de fer públic un informe que xifra en una mitjana de 41 cèntims d’euro el cost de producció base d’un quilo de préssec o nectarina per al pagès. És una xifra que s’ha disparat en els últims anys per l’encariment d’inputs claus. Estima un increment del 27% del cost de producció de fruita de pinyol tant per hectàrea com per quilo entre la mitjana del període 2016-2021 i el 2023.

Un altre estudi, en aquest cas elaborat pel director tècnic i de millora d’Agromillora, Ignasi Iglesias, analitza vint anys, els compresos entre 2002 i 2022 a preus constants, que no tenen en compte la inflació. Segons els seus càlculs el cost ha passat de 18 a 44 cèntims el quilo. És a dir, s’ha incrementat en un 144 per cent.

Per una altra banda, els preus de l’inici del període eren de 42 cèntims d’euro, mentre que l’any passat la mitjana per a la producció de Lleida es va acostar als 68. És a dir, que amb prou feines ha millorat en un 62%. Els agricultors han vist colpejades les seues economies perquè els costos creixen més del doble que els preus.

I això tenint en compte que l’any passat els ingressos per quilo van ser clarament superiors a causa que la producció s’havia vist delmada per les gelades. Només per posar un parell d’exemples, el 2019 amb prou feines va ser de 32 cèntims, el 2017 es va quedar en només 23 i el 2014 la situació encara va ser pitjor, amb 21 cèntims per quilo, tots per sota dels aconseguits pels agricultors fa dos dècades.El gruix dels costos arriba de la mà d’obra. Per a un préssec de mitja estació, l’informe estima que el 22 per cent de la inversió de l’agricultor per aconseguir un quilo de préssec són despeses de recol·lecció, un altre 15% arriba de l’aclarida dels fruits, un 6% de la poda d’hivern i un 2%, de la poda en verd.

La resta correspon als tractaments i maquinària, entre altres (24%), interessos o direcció (12%), amortitzacions (11%) i assegurances (8 per cent). Aquestes dades expliquen la necessitat dels agricultors de tenir explotacions més grans i productives per poder mantenir-se en el sector. Amb beneficis mínims per quilo, en el millor dels casos, són necessaris volums significatius per tenir rendes adequades.

Per una altra i tenint en compte la dificultat d’incidir en el preu d’un sector fructícola atomitzat davant d’una distribució forta i a poques mans, els esforços passen per la reducció de costos (vegeu més informació a la pàgina 5). Cada campanya és diferent. L’any passat va estar marcat per l’enfonsament de la producció a causa de les gelades d’abril.

Aquest any, els primers problemes van arribar de la falta d’aigua disponible per al reg de fruiters, en especial en l’àmbit d’influència del canal d’Urgell. Les poblacions més precoces i les més especialitzades en préssecs i nectarines han tingut menys problemes a l’hora d’accedir a l’aigua necessària per als seus arbres. Però en aquest cas, les dificultats han estat marcades per la gestió d’una collita que s’augurava plena.

Les primeres fruites van sortir al mercat amb problemes de calibres, petits, en un número significatiu de les partides. A més, mentre es retardava la campanya en altres zones productores, com Múrcia, s’avançava la de Lleida i Osca per la calor. Tot això ha portat a setmanes d’un cert “embús” a les centrals pels calibres petits, tant que van arribar a frenar l’entrada de fruita petita.

Per un altre costat, la patronal catalana de la fruita, Afrucat, va demanar al ministeri d’Agricultura la retirada d’uns 10 milions de quilos per elaborar sucs per a beneficència. El ministeri no va recollir el guant i ara les previsions apunten a uns resultats dispars per als agricultors. Tradicionalment, la fruita primerenca aconsegueix millors preus i al llarg de les setmanes aquests tendeixen a la baixa.

Aquest estiu, aquells que hagin tingut fruita primerenca i a més amb calibres curts poden tenir unes liquidacions inferiors, tenint la competència amb Múrcia al mercat. Les produccions de mitja campanya i amb calibres majors estan aguantant millor els preus que en anys anteriors, la qual cosa pot donar un resultat millor per als productors, segons les estimacions de la patronal fructícola Afrucat. Però encara queden setmanes al davant i caldrà esperar molt per conèixer les liquidacions finals per als pagesos de Lleida.

La golden, a la baixa i la conference, estable. 

Les dos varietats reines en la producció de fruita de pinyol a Lleida són la golden i la conference, però els agricultors no estan apostant per igual a l’hora de fer renovacions o noves plantacions. En el cas d’aquesta poma va a la baixa, mentre en la pera es manté l’interès. Així ho posa de manifest la patronal de la fruita catalana, Afrucat.

Com mostren els gràfics adjunts, la golden representa avui el 51% de la superfície productiva de pomeres, però amb prou feines el 37% de les noves finques encara sense collita per treure al mercat. Les que estan doblant l’interès dels agricultors són les cripps pink, amb un 4% d’hectàrees productives i un 8% de noves plantacions, i les varietats roges, que ocupen avui un 6% de la superfície, però arriben al 12% en el cas de les noves. Al capítol d’altres s’inclouen varietats noves o innovadores, que representen un risc més gran al no ser gaire conegudes al mercat però també poden suposar una oportunitat de posicionament al mercat.

En aquest cas, els agricultors de Lleida també s’inclinen cada vegada més per aquestes. En l’anàlisi de les peres, la reina indiscutible tant en finques productives com en plantones és la conference, amb entre un 43 i un 44 per cent. L’abate fetel, l’ercolini i la williams/barlet són les que estan despertant més interès entre els pagesos de Lleida, en creixement percentual a les noves plantacions.

La que segueix en clar retrocés és la pera blanquilla, que fa anys que va a la baixa, des que la Unió Europea va prohibir un regulador de creixement i va complicar especialment el seu cultiu.

El difícil repte del sector agrari de plantar cara al canvi climàtic

El canvi climàtic és una realitat i els experts adverteixen que pot posar en perill la supervivència de cultius. Des de l’IRTA alerten d’un descens de disponibilitat d’aigua en el futur, que patiran tant les explotacions de secà com les de regadiu, amb menys cabals disponibles.

L’augment de les temperatures tindrà una repercussió directa en la producció de fruita. Si s’incrementa en dos graus, la collita de poma golden s’acceleraria dos setmanes, però arribaria a un mes amb un escalfament de 4 graus de mitjana.El catedràtic de Física de la Universitat d’Alcalá de Henares, Antonio Ruiz de Elvira, va afirmar en una recent visita a Lleida que “hem perdut el repte de la mitigació del canvi climàtic i ara tenim 30 anys per adaptar-nos”. Va afirmar que això requerirà inversió.

Per lluitar contra les gelades va apuntar la possibilitat de regs amb vapor d’aigua, per combatre la sequera va parlar de buscar noves varietats i, per afrontar les onades de calor, buscar plantes amb creixements més progressius.En el camp de la investigació, l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) compta amb algunes innovacions amb accent lleidatà. Per una banda, el nou portaempelt d’ametller tolerant a la sequera i eficient en l’ús de l’aigua. Per una altra banda, ha aconseguit presentar al mercat la primera poma adaptada als climes més càlids, amb el nom comercial de tutti.

És roja, dolça, cruixent i sucosa, fruit de més de vint anys de treball, i es tracta de la primera varietat de fruita de pinyol registrada que ha sorgit del Hot Climate Partnership (HCP), l’únic programa de millora varietal del món dissenyat per fer front als reptes de produir pomes i peres en climes càlids. El HCP està format per l’IRTA, Plant & Food Research, un centre d’investigació públic de Nova Zelanda, FruitFutur –una associació de les principals empreses productores de fruita de Catalunya: Nufri, Actel, Fruits de Ponent i IGP Poma de Girona–, que liderarà la comercialització de la nova varietat a la península Ibèrica (Espanya i Portugal), i l’empresa VentureFruit, que s’encarregarà de la comercialització d’aquesta i de noves varietats a la resta del món.

Recuperació de collita, però després d’un 2022 per oblidar per les gelades

La sequera va fer témer mesos enrere no només per la producció de fruita dolça de Lleida, sinó fins i tot per la pervivència dels mateixos arbres, que sense reg podien acabar condemnats a la mort.

La patronal del sector Afrucat va advertir sobre el tancament del canal d’Urgell que les pèrdues podrien ser de 164 milions d’euros en producció, arribant a 764 si els arbres no podien resistir la sequera. Finalment, les pluges de juny han permès reobrir el reg. En el cas de la fruita de pinyol, les finques que es proveeixen d’altres vies de reg han pogut assegurar la producció.

Les estimacions oficials són de 406.630 tones a Lleida, una xifra que representa un increment del 116 per cent respecte a l’any passat. Però cal tenir en compte que la comparació es fa amb un 2022 pèssim per l’efecte devastador de les gelades del mes d’abril sobre els camps.En el cas de la poma i la pera, la collita es dona també per salvada i se situa en nivells similars a la mitjana dels últims cinc anys. En aquest cas, cal tenir en compte que en aquest quinquenni s’inclou un 2022 pèssim pel fred.

Si la comparació aconsegueix el potencial productiu es pot estimar una collita entre un 15 i un 20 per cent del que podria ser una oferta plena de les explotacions lleidatanes. Estem parlant que s’esperen 175.960 tones de poma i 121.830 de pera. Les previsions són anteriors a la tempesta que dijous va danyar prop de 3.000 hectàrees de pereres del pla de Lleida, que va fer caure al voltant d’un 20 per cent de la varietat conference a terra, però amb casos de partides o finques amb un 50 per cent de la producció arruïnada.En general, els calibres de la fruita de pinyol seran mitjans o alts, després d’uns processos d’aclarida intensius per part dels agricultors en els moments més durs de les restriccions d’aigua per poder afrontar la sequera.

L’espera dels ajuts per a allotjaments a Lleida

La mitjana d’ocupació des de juny i juliol dels allotjaments públics de temporers situats al Baix Segrià (Alcarràs, Torres de Segre i Soses) i Lleida (pavelló 3 de Fira Lleida i pisos de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana de Lleida) ha estat del 63 per cent, segons s’ha posat de manifest aquesta setmana en la Comissió de Coordinació de la Campanya.

Per un altre costat, el procés d’habilitació d’una convocatòria d’ajuts per a la construcció de nous allotjaments privats i l’ampliació i rehabilitació dels ja existents per a persones treballadores temporeres de les campanyes agràries ja ha passat el tràmit de consulta en taules sectorials. Una vegada valorades les al·legacions presentades i incorporades les que correspongui, culminarà el procediment de publicació de les bases i de la convocatòria al DOGC. Per la seua banda, el departament d’Acció Climàtica, amb el suport dels de Presidència, Empresa i Treball, Drets Socials i Territori, treballa perquè el procés finalitzi la tardor vinent.

Així, la Generalitat de Catalunya recorda que aquesta línia de subvencions comptarà amb una quantia global d’1,5 milions d’euros. Una part important dels ajuts revertirà en la millora de la disponibilitat d’allotjaments a la vegueria de Lleida. L’última línia de subvencions per a aquest concepte va ser habilitada l’any 2006 amb una dotació de 380.000 euros.

Mecanització i automatització, reptes

El sector de la fruita té clar que en un context de dificultats per trobar la mà d’obra necessària, el futur passa per la mecanització i automatització del màxim dels processos possibles. En el camp, l’aposta en fruita de pinyol passaria per copiar el que es porta fent des de fa dècades en pomeres i pereres: centrar-se en arbres bidimensionals, segons afirma el director tècnic i de desenvolupament d’Agromillora, Ignasi Iglesias.

Dit d’una altra manera, suposa aconseguir copes dels arbres rectes, com parets, i de mides adequades per a la mecanització. Encara que la plantació intensiva inicial pugui requerir més inversió, segons els seus càlculs, passar d’un vas tradicional a bidimensional pot suposar un estalvi en costos variables de 2.647 euros o sis cèntims per quilo. Permet mecanitzar l’aclarida de flors i fruits i la poda d’hivern.

Fruilar compta amb un sistema d’anàlisi de la qualitat de la fruita que facilita el treball dels envasadors i també confeccionar-la a través d’un robot.

A més, una aplicació de fitosanitaris més efectiva i redueix els costos de recol·lecció, ja que rebaixa l’esforç en la recollida i un treballador pot passar d’agafar 120 quilos a l’hora a arribar als 210 amb més comoditat. El següent capítol seria fer un pas més en l’agricultura de precisió, utilitzant màquines que escanegen els arbres i arribar a la utilització de robots amb drons per a la recol·lecció. Ja hi ha experiències en aquesta línia a Xile i considera que pot ser una realitat en camps de Lleida a molt curt termini en només dos o tres anys.En el cas de les centrals de fruita, el problema de la mà d’obra es repeteix.

De moment, almenys dos d’aquestes compten amb sistema d’envasament robotitzat.El gerent de Fruilar, Joan Serentill, explica que existeixen dos cursos. El primer és analitzar amb noves màquines, òptiques i software la qualitat de la fruita exterior i interior. Un procés que permet després enviar la fruita als elements robòtics per a l’envasament.

En l’actualitat, ja deriva entre el 25 i el 30% de la producció a aquest sistema. Permet a més detectar la fruita que s’enviarà com a destriament a la indústria de suc, mentre es passa la resta per a l’envasament manual. Els treballadors es troben una fruita que en la seua pràctica totalitat pot ser confeccionada, després de l’anàlisi de qualitat que s’ha dut a terme inicialment.

D’aquesta manera, el treballador ha de prendre menys decisions, la qual cosa permet reduir la fatiga i més comoditat al lloc. En un càlcul conservador, Fruilar espera el retorn de la inversió en sis anys. Permet un estalvi en mà d’obra estimat d’un 25%, una ocupació que és difícil de cobrir, però alhora genera nous treballs, més especialitzats, com els de control o informàtica.El pròxim projecte que vol dur a terme Fruilar és automatitzar la paletització.