LABORAL OCUPACIÓ
Una de cada vint-i-sis llars amb treballadors a Lleida té tots els seus membres a l'atur
Són 4.800, un número que ha repuntat en el segon trimestre de l'any || Pel costat contrari, són 110.900 els habitatges familiars en els quals es registra la plena ocupació, segons Estadística
Joves utilitzant ordinadors mòbils i tauletes.
La província de Lleida ha creat ocupació l’últim any i també ha reduït les llistes de l’atur, una situació que ha permès millorar la situació d’una part de les llars, encara que es manté un grup en el qual tots els seus membres no tenen un lloc de treball. Així es desprèn de les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Lleida tenia al finalitzar el segon trimestre de l’any un total de 125.900 llars amb actius, amb persones en disposició de treballar, tinguessin o no on fer-ho.
La majoria d’aquests compten amb persones empleades, però n’hi ha 4.800 que tenen tots els seus membres en situació d’atur. Estem parlant que representen un de cada 26 habitatges familiars a la demarcació amb persones actives. Representa un increment de tres-centes llars amb aquestes dificultats d’inserció laboral.
Si la comparació es fa respecte a fa un any, tanmateix, s’aprecia un important descens, ja que en el segon trimestre del 2022 eren 7.200 els nuclis familiars en aquesta situació. En el costat oposat de la balança es troben 110.900 llars de les comarques lleidatanes, perquè es registra plena ocupació dels seus membres en disposició de treballar. En aquest cas, l’evolució és positiva si es compara amb els tres primers mesos de l’any, quan eren 107.100.
Però si fem la vista enrere a fa un any la xifra de les llars amb tots els seus membres treballant arribava a 111.800.Tenint en compte aquestes xifres, Lleida compta a més amb unes 10.200 llars en les quals hi ha alguna persona que busca un lloc de treball sense trobar-lo, però n’hi ha altres que sí que el tenen. Finalment, Estadística xifra en 50.000, sobre un total de 175.900 les llars de la demarcació en les quals no hi ha cap persona activa. Per exemple i de manera majoritària, parlem d’habitatges de persones grans.
El 12,5% de joves ni està estudiant ni treballant
El terme ni-ni es va encunyar per definir aquells joves que, en molts casos desencisats, ni estudien ni treballen. En el cas de la província de Lleida, representen un col·lectiu d’un total de 8.400 persones amb edats compreses entre els 16 i 29 anys. Suposa el 12,5 per cent dels 67.000 lleidatans que s’engloben en aquestes edats.
Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) posen de manifest no només el preocupant de la dada, sinó que està creixent a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran. En el primer trimestre de l’any eren 7.300 els joves aturats que no estan rebent educació ni formació professional. Però un any abans el grup estava format per 6.100 joves. És a dir, que en dotze mesos, el col·lectiu ha crescut en 2.300 ni-ni, o dit d’una altra manera, s’ha disparat en prop d’un 38 per cent.En el conjunt de Catalunya, el problema afecta 141.900 joves, amb Barcelona al capdavant amb 99.400. En el cas de l’Estat ja són 809.400 els joves que no treballen però tampoc no s’estan formant per poder fer-ho.
