LABORAL OCUPACIÓ
Gairebé 800 estrangers han obtingut permís de treball a Lleida en quatre mesos
Tres de cada quatre són homes, segons el ministeri de Treball i Economia Social || Tan sols quatre d'ells tenen els papers per establir-se per compte propi i la resta són assalariats
Treballadors procedents d’altres països en una obra.
El Govern central ha concedit en els quatre primers mesos d’aquest any 786 autoritzacions de treball a estrangers a Lleida. Es tracta d’autoritzacions de residència temporal i treball, autoritzacions per arrelament i altres circumstàncies excepcionals i autoritzacions per treballar d’estrangers que pretenen desenvolupar una activitat laboral o professional al territori. En aquestes xifres no s’inclouen les pròrrogues d’autoritzacions, segons explica el ministeri de Treball i Economia Social.
Aquesta xifra de Lleida representa poc més del 5 per cent de les 15.359 registrades en el conjunt de Catalunya i una mica més de l’1% de les 74.393 del conjunt de l’Estat. Les dades es coneixen enmig de les crítiques de les organitzacions agràries i de les centrals fructícoles d’aquest estiu. Adverteixen que han tingut molt difícil cobrir les necessitats de mà d’obra temporal per diverses raons.
A banda que la campanya a Lleida s’ha encavalcat amb treballs en altres zones de l’Estat per raons meteorològiques, adverteixen que cada vegada és més complicat trobar personal disposat a treballar al camp, malgrat les llistes d’aturats registrats. Per exemple, en el cas de Huelva, amb gran volum d’ocupació a la campanya de la maduixa, les autoritzacions s’eleven a 1.721, mentre que a Múrcia, amb un important sector de fruita de pinyol, arriben a 2.137, segons l’informe oficial.Tres de cada quatre estrangers que han aconseguit una autorització aquest any a les comarques lleidatanes són homes i només 206 han estat permisos per a dones. La pràctica totalitat, 752, són persones que arriben a Lleida per ocupar-se com a assalariats i només quatre d’ells s’estableixen per compte propi, és a dir, són autònoms.L’informe no ofereix dades d’orígens per demarcacions, però en el conjunt de l’Esta, els fluxos d’entrada estan liderats per persones arribades del Marroc (12.347), Colòmbia (10.569), Hondures (7.463), Perú (4.139), Nicaragua (3.455) i Senegal (2.694).Lleida comptava el mes de juliol amb 51.224 treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social, sobre un total de 214.654 de cotitzadors en el sistema.
D’ells, 18.365 eren de països de la Unió Europea i 32.859 eren extracomunitaris. Per sexes, 17.414 són estrangeres afiliades a la Seguretat Social, mentre que el gruix dels immigrants, 33.810, són homes.
Pocs joves decideixen sortir a treballar a l’estranger
Només una minoria de joves entre 25 i 29 anys opta per sortir a treballar a l’estranger per després retornar amb més experiència i formació i desenvolupar la seua carrera professional a Espanya, si bé és un tipus d’experiència valorada per les empreses i que ajuda a tenir millors condicions laborals. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2021 –últim any disponible– van sortir d’Espanya 19.622 joves amb formació superior, una xifra que representa el 0,77% del total de ciutadans d’entre 25 i 29 anys (2,5 milions). El 2020, influït per la pandèmia, el percentatge va ser del 0,55%, i un any abans, el 2019, la proporció era del 0,74%. “No sembla que sigui una cosa massiva (l’emigració de joves)”, assegura el director de Randstad Research, Valentín Bote, que detalla que aquesta emigració “s’ha anat diluint” des del 2015 fins a tenir unes 2.000 sortides netes, “cosa que suposa aproximadament que un de cada 1.000 joves surt cada semestre”. Amb tot, assenyala que “està començant a ser més freqüent que persones qualificades que viuen a Espanya treballin per a una empresa d’un altre país en remot”.
