L'edat real de jubilació assoleix per primera vegada els 65 anys, després d'augmentar prop de dos anys en dos dècades
Imatge d'arxiu d'un grup de pensionistes en un parc.
L’edat efectiva de jubilació ha arribat per primera vegada als 65 anys el 2023, prop de dos anys superior a la de fa dos dècades, període en què també ha anat augmentant la proporció de treballadors que es jubilen a l’edat ordinària. Segons les últimes dades disponibles de la Seguretat Social, fins maig d’aquest any s’havien jubilat 137.480 persones, de les quals el 61,6 % ho van fer a l’edat ordinària o superior amb una mitjana de 66 anys, davant el 38,4 % que es va retirar de forma anticipada amb una mitjana|mitja de 63,3 anys.
L’edat ordinària o legal de jubilació està fixada per a 2023 en 66 anys i 4 mesos per als qui tinguin menys de 37 anys i 9 mesos cotitzats, encara que segueix en els 65 anys per als qui assoleixen aquell període de cotització. El percentatge de treballadors que es jubilen anticipadament ha disminuït prop de quatre punts en vuit anys, fonamentalment per la disminució de les jubilacions anticipades involuntàries provocades per l’augment dels acomiadaments durant els anys de la crisi financera. Al contrari, en el mateix període s’ha anat incrementant el percentatge de les jubilacions anticipades voluntàries, des del 9,6 % del total de jubilacions el 2014 al 22,8 % el 2023 (amb dades fins maig). Per desincentivar la jubilació anticipada voluntària, la reforma de les pensions de 2021 va augmentar els coeficients reductors en els dos primers mesos en què es pot demanar i en els tres mesos immediatament anteriors a assolir l’edat ordinària.
La reforma va establir així mateix incentius a la jubilació demorada, una modalitat de la qual procedeixen el 8,1 % del total de jubilacions fins maig de 2023, quan el 2022 eren el 5,4 % i el 2021, el 4,8 %. L’objectiu d’aquesta reforma, que ha tornat a vincular la revalorització de les pensions amb la inflació, era atansar l’edat real de jubilació a l’edat legal, amb la meta d’assolir els 66 anys i mig per a 2050.
EDAT ORDINÀRIA DE JUBILACIÓ
Amb la reforma de 2021 l’edat ordinària de jubilació no ha canviat, ja que va ser la reforma de pensions de 2011 –duta a terme pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero amb acord social– la que va regular el retard gradual de l’edat legal de jubilació des dels 65 anys fins els 67 anys el 2027. La transició progressiva va començar el 2013, de tal manera que el 2023 va quedar fixada en 66 anys i 4 mesos, edat a què s’aniran afegint dos mesos cada any fins 2027.
L’edat a què es permet la jubilació anticipada voluntària és sempre 2 anys menys de l’edat legal vigent (64 anys i 4 mesos el 2022, que seran 65 anys el 2027). No obstant, la reforma va mantenir l’edat de jubilació ordinària als 65 anys per als qui tinguin 38 anys i mig cotitzats el 2027, un període de cotització que també ha anat pujant gradualment (37 anys i 9 mesos el 2023).
BRETXA DE GÈNERE
L’edat real de jubilació de les dones està en 65,4 anys, mentre que per als homes baixa a 64,6 anys, una bretxa que s’explica perquè moltes dones en aquestes franges d’edat solen tenir carreres de cotització mes curtes per la seua dedicació a cura dels fills o les persones dependents de la família. Les dones arriben a la jubilació ordinària amb una mitjana de 66,2 anys, davant els 65,9 anys dels homes, i a la jubilació anticipada voluntària amb una mitjana de 64 anys, davant els 63,9 anys dels homes. La pensió mitjana de jubilació en el que va de 2023 és d’1.293,40 euros per a les dones i 1.605,22 euros per als homes, una bretxa que no hi ha en el cas de la jubilació anticipada voluntària, amb una mitjana d’1.773,39 euros per a les dones i 1.716,77 euros per als homes.
