Lleida ja dona per perdut el 40 per cent de la producció de farratges per la falta d'aigua

Els cereals han estat un dels grans damnificats per la sequera i les restriccions en els regadius, però la situació és especialment difícil també per als productors de farratges. Catalunya és la zona més afectada de tot l’Estat i ja es dona per perdut el 40 per cent de la producció, amb Lleida al capdavant ja que és la líder al sector. Així ho explica el director de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (Aefa), Luis Machín.

Tot i que encara queda la part final de la campanya, ja que tradicionalment l’últim tall de farratges té lloc durant el mes d’octubre, Aefa calcula que Catalunya amb prou feines en produirà 135.000 tones, quan en un any que es pot considerar normal estaríem parlant d’unes 220.000. Machín alerta que hi ha empreses molt afectades per la impossibilitat del reg de les finques davant de les mesures adoptades pel Canal d’Urgell i cita en concret el cas de quatre indústries que afronten una situació “crítica” al no haver pogut entrar la matèria primera necessària. Per poder afrontar la campanya, explica, han hagut d’aprofitar la producció del primer tall i buscar altres productes per empacar.

En aquest context, es refereix a la necessitat de suports al sector i al·ludeix a la plataforma d’afectats que està treballant en aquesta línia.D’altra banda, en el conjunt del sector farratger estatal es preveu una producció d’un milió de tones, una xifra que representa un 25% menys del que podria considerar-se una campanya normal.Quant a la qualitat, explica que als dos primers talls es van veure afectades pels problemes de falta d’aigua. Les pluges del juny, per estrany que pugui semblar, tampoc no van jugar al seu favor de forma especial. Van provocar que la maquinària no pogués entrar a les finques durant dies.

Posteriorment, la qualitat va millorar. L’evolució de les cotitzacions als mercats ha anat semblant a les notícies sobre la sequera i les dificultats de reg. Al començament de campanya, el sector va apreciar una certa psicosi per part dels ramaders de l’Estat, que davant de la por de poder quedar-se sense producte per alimentar els seus ramats, van apostar per fer provisió de farratges.

Això es va traduir en ràpides vendes del primer tall i part del segon. Després, les pluges del juny van permetre la recuperació de pastures, una evolució que va frenar la urgència dels ramaders per acaparar producte. En aquests moments, la situació de compres al mercat interior de farratges es troba normalitzada, segons l’opinió de la patronal de les deshidratadores.

Pel que fa a les exportacions, tanmateix, s’aprecia un cert fre en les adquisicions de països clients habituals.