Els països europeus acorden rebaixar i retardar la nova normativa d’emissions dels vehicles

Els països de la UE van acordar aquest dilluns defensar que es retardi de 2025 a 2027 l’entrada en vigor de la normativa "Euro 7" per rebaixar les emissions contaminants dels cotxes i fins 2029 les exigències per als camions, i esperen ara que el Parlament Europeu fixi la seua postura per iniciar la negociació final. L’enfocament comú aprovat per majoria qualificada en un consell de ministres europeus de Competivitat celebrat aquest dilluns a Brussel·les introdueix, a més, nous límits de partícules per a frens i pneumàtics en l’evolució d’una normativa comunitària estrenada el 1992 per mitigar les emissions de CO2 dels vehicles i l’alliberament de partícules contaminants. Aquest aspecte continuarà sent present en futures actualitzacions de la normativa més enllà de 2035, data a partir de la qual només es podran comercialitzar a la UE vehicles nous de zero emissions.

La proposta inicial presentada per la Comissió Europea comptava amb l’oposició frontal d’un bloc de vuit països (França, Itàlia, República Txeca, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i Eslovàquia). El seu argument, en línia amb l’Associació de Fabricants Automobilístics Europeos(ACEA), és que aquestes noves mesures afegeixen costos i traves a la indústria per a un lapse de temps molt breu fins que es passi a vehicles de zero emissions.

Segons la presidència espanyola, la postura de la qual va defensar el ministre d’Indústria, Comerç i Turisme d’Espanya en funcions, Héctor Gómez, el text acordat té un "compromís acuradament equilibrat" entre protecció del medi ambient i la salut i competitivitat industrial. Al text de compromís li va ser donat suport, entre d’altres, per països com Txèquia, que considera que "la transició ha de ser gradual"; Polònia, que entén que és "equilibrada i més realista" que la proposta de la Comissió, o Eslovènia, que va advocar per donar "petits passos cap endavant per poder arribar a la destinació final". També França va secundar l’acord, valorant "sobretot els nous llindars d’emissions per a pneumàtics i frens", i Alemanya va reivindicar que en el futur es faci buit en la legislació als vehicles que utilitzin combustibles sintètics climàticament neutres, la gran aposta de Berlín per salvar el motor de combustió. Itàlia, per la seua part, va demanar espai per als biocombustibles.

En línies generals, l’enfocament pactat per les capitals manté les condicions de prova i els límits d’emissió existents establerts en la norma Euro 6, a més de retardar la seua aplicació i incloure barems per a frens i pneumàtics. Al pol oposat es van situar Estats membres com Dinamarca, que va recordar que "el trànsit contribueix significativament a la contaminació de l’aire, la qual cosa comporta 300.000 morts prematures a l’any", o Luxemburg, que va lamentar que "la proposta inicial, ambiciosa, s’ha anat diluint i diluint". Tampoc no els agrada el compromís aigualit a les plataformes ecologistes com el centre de pensament Transport i Medi Ambient, que considera que la rebaixa en l’ambició "mata" la norma "Euro 7" i constitueix "un desastre per a la contaminació de les ciutats europees".