El 26% d'explotacions agrícoles, en mans de dones, que guanyen terreny al camp

Una de cada quatre explotacions agrícoles lleidatanes està en mans de dones. Són el 26,7% del total, segons les últimes dades del departament d’Acció Climàtica. Les agricultores propietàries són minoria, però retallen distància respecte als homes, una cosa que s’explica en bona mesura pel relleu generacional al camp. Diferents dades apunten en aquesta direcció. Així, la diferència entre els dos sexes s’ha reduït en un 1,5% perquè el tancament d’explotacions propietat d’homes ha estat més gran que el de dones. D’altra banda, elles suposen actualment la meitat de les noves incorporacions al sector agrícola i les xifres en matèria de formació apunten a una tendència en ascens: el 2016, les alumnes a les escoles de capacitació agrària eren una de cada quatre matriculats, mentre que el 2020 eren ja una de cada tres.

L’ocupació en el sector agrari es quantifica en un 80% d’homes davant un 20% de dones. Tanmateix, a les cooperatives és pràcticament paritari, amb un 46,1% d’empleades a nivell de Catalunya, segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC). Les dones són el 23,5% de les sòcies de les cooperatives de primer nivell i societats agràries de transformació (SAT), mentre que ocupen el 20,7% dels llocs de gerència, un 9,5% més que el 2021. La seua presència al capdavant de cooperatives, grans empreses i associacions del sector agrari creix, però encara és escassa.Segons l’FCAC, només 7 de 187 cooperatives agràries tenen a Catalunya una presidenta al capdavant, de les quals dos són a les comarques de Lleida. El 2019 no n’hi havia cap a les comarques lleidatanes, però sí que hi va haver alguns precedents en anys anteriors. Montse Baró, presidenta de l’associació empresarial Afrucat, afirma, per la seua part, que “la dona sempre ha estat present en el sector agrari, però no és fins ara que comença a estar al capdavant i té visibilització”. Afegeix que “la transformació digital i tecnològica afavorirà aquesta tendència”.

“No és fàcil, però tinc clar que és el meu futur”

Teresa Montanuy és filla d’una família de ramaders d’ovelles d’Estorm, al Pallars Jussà. Té 22 anys i està estudiant veterinària a Lleida, però té molt clar que el seu futur està al capdavant de l’explotació familiar, en la qual ha estat involucrada en la cura i maneig dels animals des de petita. “Moltes vegades fer aquest pas és una cosa que sembla difícil, perquè és un treball dur, però quan saps que és el que vols has de fer-ho”, explica. 

Aquesta jove, que també és la responsable sectorial de ramaderia ecològica del sindicat JARC, reivindica la seua decisió de quedar-se al poble on va nàixer i l’important paper de la dona rural per combatre la despoblació. Tanmateix, critica que és molt complicat tirar un negoci endavant si no es compta amb el suport necessari per part de les institucions. En aquest sentit, critica l’“excés de burocràcia” a la qual s’han d’enfrontar els ramaders per sol·licitar permisos o qualsevol tipus d’ajuts. Així mateix, denuncia la deixadesa respecte a les infraestructures a les zones de muntanya. “Pensant des del punt de vista d’empresa, si jo, per exemple, no tinc una carretera adequada per transportar el bestiar, no tinc res”, diu. Quant al paper de la dona al camp, considera que de vegades se li exigeix “demostrar” més els seus coneixements que als homes.

“Cada vegada hi ha més presència femenina”

Marta Verdes, llicenciada en Treball Social, va deixar la seua feina a Lleida per posar-se al capdavant de l’explotació fructícola que la seua família té a Almenar. Ho va fer després de quedar-se embarassada del primer fill, una època que va coincidir amb la jubilació del seu pare. “El meu germà va optar també per orientar la seua carrera professional en una altra direcció, i jo vaig decidir donar un cop de timó a la meua i agafar les regnes de la finca, perquè això em permetia centrar-me en el que jo volia en aquell moment, poder disfrutar dels meus fills”, explica. 

La Marta afirma que durant aquest camí mai ha trobat barreres pel simple fet de ser dona i celebra que, “afortunadament, cada vegada hi ha més presència femenina” en un sector que històricament ha estat molt masculinitzat. Considera que és una cosa positiva, perquè ajuda l’arrelament territorial. Malgrat que aquesta agricultora es declara “molt orgullosa de la seua tasca” i assegura que “li encanta poder continuar amb el llegat familiar”, creu que el moment que travessa el camp fa que es trobi en una situació “agredolça”. “És un treball molt sacrificat, i la incertesa de no saber si en un futur puc collir la fruita o no conèixer amb temps el que en cobraré m’angoixa diàriament”, va asseverar. Per això, conclou, “els meus fills seran lliures de decidir si volen seguir aquí o no”.