ESNOTICIA
“Som el pal de paller de l'Horta”
Dones de les partides reivindiquen el seu paper clau en el desenvolupament del camp i lamenten que han estat invisibilitzades
Les institucions aposten per revertir aquest greuge històric
Dones que viuen i treballen a l’Horta van ser ahir les protagonistes de l’acte de commemoració del Dia Internacional de la Dona Rural a Lleida, que van organitzar la comissió de l’Horta de la Federació d’Associacions de Veïns i l’Associació de Productors de l’Horta. “Les dones de l’Horta patim una doble discriminació: ser dones i viure en un entorn rural. Som les oblidades del sector oblidat, però som imprescindibles, essencials per al desenvolupament del món rural, per a la cohesió social, per a la funcionalitat de l’economia i per a la pervivència de l’Horta”, va afirmar Anna Aragonès en el manifest de les Dones Pageses, que va llegir al costat de Dolors Sansa davant del monument de la plaça dels Pagesos.
“Som el pal de paller de la pagesia de l’Horta, però hem estat totalment excloses de les responsabilitats jurídiques i econòmiques de la producció agrària. No hem pogut decidir i mai no hem estat reconegudes. Sempre a l’ombra de l’home, invisibles i secundàries, amb una total falta d’igualtat”, va subratllar Aragonès.Sansa va afegir que “volem fer visible el nostre treball, esforç i compromís amb l’Horta, participar i ser escoltades, i no estem disposades a fer ni un pas enrere en el camí cap a la igualtat”. “Entre totes, desmuntarem el sistema patriarcal que ens oprimeix. Reivindiquem el feminisme del camp. En lloc d’ocupar places i carrers, seran camins i bancals. Hem d’empoderar, teixir xarxes, trencar esquemes i organitzar-nos. Per això, dones de totes les partides de Lleida ens constituïm com a Grup de Dones de l’Horta de Lleida”, va destacar.
Així mateix, Dolors Comes, del Grup de Dones i de la comissió del l’Horta de la FAV, va remarcar que “les dones de l’Horta hem estat durant generacions i encara som el motor de les empreses agràries i ramaderes” de les partides.Sandra Marco, alcaldessa de Soses i responsable d’Igualtat de la Diputació, va dir que ella mateixa, que no és ni pagesa ni ramadera, és “un clar exemple de la falta de relleu generacional que ha acabat amb moltes explotacions agràries”. Va remarcar que des de la Diputació treballen per “garantir la igualtat entre homes i dones a tot el territori, intentant que no es perpetuï un greuge que menysprea la meitat de la població”.
Per la seua part, Carme Valls, regidora de Bon Govern i Polítiques Feministes de l’ajuntament de Lleida, va assenyalar que “volem donar visibilitat a les dones rurals per subratllar el seu compromís social, cultural i familiar amb l’Horta, un rol silenciat”, i va apostar per “acabar amb la discriminació que pateixen les dones que viuen i treballen en entorn rurals i masculinitzats”. “Calen polítiques que atorguin oportunitats de creixement a les dones a l’Horta”, va indicar.La delegada del Govern, Montse Bergés, va reconèixer que “encara falta visibilitzar” les dones rurals. “Queda molt per fer com a Govern, i com a delegada a Lleida, que té un 80% de municipis rurals, estem treballant-hi” . Va reafirmar la necessitat d’acabar amb l’“agropatriarcat”, va dir que “és un repte difícil, però ho podem fer”, i va advocar per l’“alineació de les institucions i entitats” per avançar.
«Em vaig quedar viuda i em vaig haver d’espavilar amb la terra»
“Jo quan era jove, m’aixecava i me n’anava al bancal. Un dia tocava panís, un altre mongetes.. Llavors l’Horta era una joia. La vida era dura, però ara també, fins i tot pot ser que més. No calien tantes coses per treballar. Ara fan falta permisos per a tot. Jo em vaig quedar viuda als 42 anys amb un tros de terra i em vaig haver d’espavilar amb el tractor i la maquinària. No em van haver d’ensenyar res perquè ja ho havia viscut amb el pare i amb el marit, perquè eren pagesos de veritat. Era la titular de la finca i m’agradava aquesta feina. I ara, encara visc a l’Horta”, assenyala.
«M’agrada collir els fruits que jo he plantat»
“Jo soc la que porto la finca. M’agrada collir els fruits que jo mateixa he plantat. El meu net em diu que les meues nous són més bones que les que de compra. És que tot el que recol·lectes té un altre sabor, molt millor. Però no hi ha relleu generacional. Aquest treball és dur i la gent no vol doblegar el llom. Les persones volen tenir festa els dissabtes i els diumenges, però aquí cal donar menjar als animals i no te’n pots anar de vacances. Nosaltres volem preservar l’Horta, perquè aquí es viu molt bé, molt tranquils. Els meus nets també diuen que volen viure a l’Horta”, destaca.
Reconeixement establert per l’ONU el 2007
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va establir el 15 d’octubre com a Dia Internacional de les Dones Rurals i es va commemorar per primera vegada el 2008. Lleida va avançar a ahir la celebració, amb el reconeixement a les dones de l’Horta, la presentació a Arques de Rufea del llibre Dones silenciades, de Marina Pifarré, i un concert de música popular catalana de Ricard Seuma.