COMPTES POLÍTICA
El Govern central no contempla per ara que es prorroguin les mesures anticrisi el 2024
Segons el pla pressupostari enviat a Brussel·les, tot i que no descarta nous ajuts després de formar-se el nou Executiu
S'eliminarà la rebaixa fiscal a llum i gas i la reducció de l'IVA a alguns aliments
La rebaixa de l’IVA dels aliments serà una de les mesures de suport que decaurà el 31 de desembre. - EUROPA PRESS
Les mesures posades en marxa pel Govern central per fer front a la crisi de preus provocada per la invasió d’Ucraïna no es prorrogaran més enllà del 31 de desembre vinent, quan perden la vigència, almenys de moment.
Així consta en el pla inercial que l’Executiu va enviar ahir a Brussel·les pel qual, a l’espera que es formi el nou Executiu i es negociïn els pròxims comptes, es continuaran aplicant a partir de l’1 de gener les vigents actualment. Aquest escenari fiscal inercial suposaria revertir les rebaixes d’impostos en la factura del gas i l’electricitat, i en l’IVA de determinats aliments que van ser aprovades mitjançant decret llei. Si bé l’Executiu deixa la porta oberta a “possibles pròrrogues que es podrien aprovar després de la constitució del nou Govern”, ja que en funcions no poden adoptar-se noves mesures. L’eliminació d’aquests ajuts suposaran elevar la recaptació en 3.795 milions d’euros el 2024, segons consta en el pla. Al contrari, es manté subvencionat el tren de Rodalies i el transport urbà i interurbà, perquè aquestes partides es van incloure en els pressupostos del 2023.En qualsevol cas, el document dona per superada la pertorbació sobre els preus energètics provocada per la invasió d’Ucraïna, malgrat que el preu del petroli estigui repuntant i suposi encara un risc.Així les coses, el Govern central eleva al 2,4% (3 dècimes) el creixement econòmic previst per a aquest any, però rebaixa al 2% (4 dècimes) el del 2024, any en què espera reduir el dèficit públic al 3 per cent del PIB. Aquesta previsió es basa també en aquest escenari inercial en què es retiren les mesures antiinflació, amb una estimació d’ingressos de 648.660 milions d’euros (42% del PIB) i unes despeses de 694.268 milions (45% del PIB).L’evolució de la despesa és compatible amb dos mesures “que s’adoptaran el 2024 a qualsevol escenari” com són la revalorització de les pensions amb l’índex de preus de consum (IPC) i l’augment de la retribució dels empleats públics. El pla quantifica la pujada als funcionaris (2% fix més 0,5% variable) en 4.746 milions, però no posa xifra a la revalorització de les més de 10 milions de pensions vigents.D’aquesta manera, per al conjunt del 2023 i 2024 contempla la creació de 700.000 llocs de treball, mentre que l’atur continuarà reduint-se fins a situar la taxa mitjana d’atur per sota de l’11 per cent.
Calviño: “Espanya reduirà el deute 5.000 milions”
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va anunciar ahir que Espanya reduirà en 5.000 milions d’euros l’emissió de deute previst per al 2023 gràcies a la “bona marxa” de l’economia i el compliment “dels objectius fiscals”. D’altra banda, va confiar que els 27 puguin començar a negociar les regles fiscals aquest novembre.
L’AIReF avala les previsions de l’Executiu
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) avala el pla Pressupost per al 2024 remès pel Govern a Brussel·les, que contempla un creixement del PIB del 2,4 per cent el 2023 i del 2 per cent el 2024, però alerta que l’any vinent estarà predominat per “riscos a la baixa”.
Espanya, dels països de la zona euro que creixen més
El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va assegurar ahir que malgrat la “desacceleració en la segona part de l’any”, espera que l’economia espanyola creixi més que la mitjana de la zona euro el 2024 i el 2025.
