JARC exigeix dimissions pel retard en el pagament dels ajuts de la PAC

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha demanat la dimissió del secretari d’Agenda Rural del departament d’Acció Climàtica, per l’“incompliment de les seues funcions” per la “inacció” de la conselleria en la tramitació del pagament de l’avançament dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) i la gestió dels danys provocats per la fauna salvatge als cultius.

L’organització agrària denuncia que els diners corresponents a l’avançament dels ajuts directes de la PAC de l’exercici 2023, procedents dels fons de la Comissió Europea i transferits des del Govern central a les comunitats autònomes, ja s’han començat a pagar en diferents punts de l’Estat, com Castella i Lleó, Extremadura, i a partir del 10 de novembre Aragó, mentre que “la Generalitat no només està retardant el pagament, sinó que ni tan sols ha sol·licitat al ministeri d’Agricultura que li transfereixi els diners corresponents”. “Això inadmissible i està perjudicant el camp català”, va afirmar Joan Carles Massot, president nacional de JARC.

Acció Climàtica, que va mostrar el seu suport absolut a Anso i va dir comprendre les dificultats per les quals passa el sector agrícola, va asseverar per la seua part que aquesta campanya de la PAC, la primera del nou període 2023-2027, comporta canvis normatius respecte al càlcul dels ajuts que han de venir definits des de Madrid, una cosa que encara no ha passat, per la qual cosa no poden procedir al pagament. “L’Executiu central encara ha d’informar de la nova normativa, una cosa que té previst fer al llarg del mes de novembre”, va apuntar Acció Climàtica, que va afegir que “no es pot realitzar el pagament fins que aquests serrells s’hagin tancat”.

Els ajuts directes de la Política Agrària Comuna que corresponen a Catalunya ascendeixen a 210 milions d’euros i afecten uns 40.000 camperols i ramaders catalans.JARC també demana la dimissió del secretari d’Agenda Rural per la ineficàcia i ineficiència a resoldre els greus problemes provocats pels danys de la fauna salvatge a camps de cultiu, com pot ser la plaga de conills de bosc o els senglars. Davant d’això, la Generalitat defensa que estan treballant amb el sector i va apuntar que ja s’han fet moltes accions en aquesta direcció com són “la declaració d’emergència a les instal·lacions de gàbies, les batudes nocturnes, obrir els períodes de caça o posar-los xips a les fures que cacen conills”.