Confirmat el calendari laboral del 2024: aquests són els ponts i dies festius
L’any que ve no hi haurà llargs ponts, encara que sí diversos caps de setmana de tres dies, segons ha publicat el BOE
Calendari de dies festius per al 2024.
El calendari laboral de 2024 recull un total de 12 dies festius, dels quals 9 se celebraran de forma conjunta a tot Espanya, el mateix nombre que aquest any, segons una resolució de la Direcció General de Treball publicada aquest divendres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). En concret, el 2024 seran festa a tot Espanya dilluns 1 de gener (Any Nou), el dissabte 6 de gener (Epifania del Senyor), el divendres 29 de març (Divendres Sant), el dimecres 1 de maig (Festa del Treball), el dijous 15 d’agost (Assumpció de la Verge), el dissabte 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), el divendres 1 de novembre (Tots Sants), el divendres 6 de desembre (Día de la Constitució Espanyola) i el dimecres 25 de desembre (Nativitat del Senyor).
Existeixen altres dies festius comuns que les comunitats autònomes poden desplaçar a un altre dia. Així ha passat amb el dijous 28 de març (Dijous Sant), que serà festiu a tot Espanya menys a la Comunitat Valenciana i Catalunya, però no amb el divendres 6 de gener, el dia de Reixos, que totes les comunitats han decidit mantenir.
Entre les facultats reconegudes a les comunitats autònomes es troba també la possibilitat de substituir el descans del dilluns següent a les festes nacionals que coincideixen diumenge per la incorporació d’altres que els siguin tradicionals, així com l’opció de celebrar Sant Josep (19 de març) o Sant Jaume (25 de juliol) al seu corresponent territori. Així, el 9 de desembre (dilluns següent a la Immaculada Concepció) serà festa a Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i Melilla; el dijous 25 de juliol (Sant Jaume Apóstol) només serà festiu a Cantàbria, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc, i el dimarts 19 de març (Sant Josep) només serà festa a Múrcia i Comunitat Valenciana.
La relació de nou festivitats comunes a tot l'Estat el 2024 és la següent:
- 1 de gener: Any Nou (dilluns)
- 6 de gener: Epifania del Senyor (dissabte).
- 29 de març: Divendres Sant (divendres).
- 1 de maig: Día del Treball (dimecres).
- 15 d’agost: Assumpció de la Verge (dijous).
- 12 d’octubre: Festa Nacional d’Espanya (dissabte).
- 1 de novembre: Tots Sants (divendres).
- 6 de desembre: Día de la Constitució Espanyola (divendres).
- 25 de desembre: Nativitat del Senyor (dimecres).
Als dies festius nacionals sempre cal sumar dos dies festius autonòmics i dos locals, fins a sumar un total de 16 dies festius a l’any.
Un any amb diversos caps de setmana llargs
La celebració de diverses festes en dilluns o divendres, enganxats per tant a dissabte i diumenge, permetrà comptar el proper any amb alguns caps de setmana més llargs de l’habitual en el conjunt d’Espanya. Així succeeix amb el dilluns 1 de gener, el divendres 1 de novembre i el divendres 6 de desembre. En les comunitats que han optat per celebrar el Dijous Sant (28 de març), que són gairebé totes, hi haurà un pont de quatre dies, i en cinc comunitats (Balears, Cantàbria, Navarra, País Basc i La Rioja) aquest pont serà de cinc dies ja que han decidit donar també com a dia festiu dilluns de Pasqua (1 d’abril) . A més, aquells treballadors que puguin permetre’s agafar algun dia lliure, podrien allargar el cap de setmana per la celebració de l’Assumpció de la Verge (15 d’agost) en dijous.
En la resolució del BOE es precisa que a Catalunya i Comunitat Valenciana s’ha establert, a més de les 12 dies festius nacionals retribuïts i no recuperables, un dia festiu retribuït recuperable, el que significa que si els treballadors gaudeixen d’aquesta festa addicional, hauran de recuperar les hores no treballades. En el cas de la Comunitat Valenciana, el dia festiu retribuït recuperable s’ha fixat per al dilluns 24 de juny (Sant Joan), mentre que Catalunya haurà d’escollir entre el 6 de gener, l’1 d’abril, el 24 de juny i el 26 de desembre (Sant Esteve).
