«El Seminari em va treure virtuts que em van ajudar en l'empresa»

Va nàixer a Estamariu, va estudiar al Seminari i després a Barcelona perquè volia ser mecànic. Què va passar?

El meu pas pel Seminari em va canviar la vida. En la meua vida han anat passant trens i jo hi he anat pujant i baixant en algunes estacions. Jo no volia ser un mecànic qualsevol, m’agradava l’enginyeria. Dels 24 als 28 anys vaig treballar en una empresa que fabricava productes per a Seat però allà em vaig sentir sense recorregut, com tancat en una caixa. Vaig començar a buscar opcions i amb un amic que treballava al món de la piscina vam crear Astral.

Explica que el seu pas pel Seminari el va marcar. En quin sentit ho diu?

Els sis anys que vaig passar al Seminari van ser els més bons de la meua vida, però també els pitjors. Els més bons perquè van ser molt importants quant a formació i valors. Vaig entrar amb 9 anys i vaig sortir-ne amb 16. La disciplina era molt rígida, em va ensenyar a ser disciplinat, i el nivell d’ensenyament també era molt elevat. Em va ajudar molt la filosofia i vaig desenvolupar enormement la meua capacitat de raciocini. També la independència, al Seminari no tenia els meus pares. La gestió de la meua vida era independent, poc sentimental i solitària. El Seminari em va treure virtuts que m’han ajudat molt al món de l’empresa.

Com definiria la clau de l’èxit?

Un element molt important és l’ambició. Per tenir èxit cal ser ambiciós. Vaig nàixer en un poble petit en una família amb vuit germans i no vam patir per les necessitats bàsiques, però tenia clar que no volia reviure tot allò que vaig viure de petit. Evidentment també és important la formació i el sentit d’equip. Al principi, per anar més ràpid pots anar sol, però de seguida necessitaràs un equip i capacitat per liderar-lo.

Quins consells donaria als empresaris d’avui dia per aconseguir èxit amb els seus equips?

No existeix una fórmula màgica. És un conjunt d’elements que fan que tinguis èxit en la vida, a més, també, de la sort. És imprescindible tenir una visió de futur clara i treballar incansablement per a això, dotant-te dels mitjans necessaris per aconseguir-ho. La constància és indispensable. Em resultaria impossible comptar les hores que he dedicat a treballar, tant de dia com de nit. I evidentment has de dedicar-te a una cosa que t’il·lusioni.

Primer va fundar Astral amb uns altres tres amics. Després va crear altres microempreses paral·leles. Té algun sentit?

Va ser una estratègia bàsica per no encendre l’alarma de la nostra competència més important, que era als Estats Units. No volíem que sabessin el que estàvem creant perquè no ens ho haurien permès. Vaig optar per crear microempreses que dominava jo i quan van tenir un pes més específic les vaig unificar i vaig sortir a la llum.

Quants treballadors té actualment Fluidra i a quants països és present?

Som presents en més de cinquanta països, on també fabriquem. Tenim molt clar el concepte de globalització. I comptem amb prop de 10.000 treballadors.

El de Fluidra no és un cas gaire comú. La van fundar quatre accionistes catalans fa cinquanta anys i avui dia porten la fundació els fills, la primera línia descendent..

Sobretot a Catalunya és un cas bastant inèdit. Els catalans acostumem a ser molt individualistes. És bàsic aprendre a cedir i cuidar les relacions. Cal fugir del supremacisme.

Com va encarar la seua jubilació?

Ho vaig fer amb 67 anys, vaig parar gairebé en sec, vaig patir una crisi important i vaig haver de reinventar-me. Aleshores vaig crear la Fundació Fluidra i vaig desenvolupar tota la meua capacitat més social, a més d’ajudar empreses a accelerar-les i que creixin ràpid.

Ara és president de la Fundació Fluidra. Què està duent a terme l’entitat?

Treballem al voltant del món de la piscina i donem oportunitats a la població perquè pugui banyar-se. Existeix polèmica al voltant de les piscines, pel canvi climàtic, però la gent no s’adona que es tracta de refugis climàtics. Hem construït una piscina social al Senegal que permetrà que més de 2.000 nens a l’any aprenguin a nadar. Aquesta activitat contribuirà a combatre el fenomen de les morts per ofegament que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), constitueix una de les primeres deu causes de mort infantil. També hem regalat piscines prefabricades per moltes parts del món.

Des de fa alguns anys viu també un nou projecte de retorn al seu poble amb la Fundació Planes Corts. Què pretén per a Estamariu?

Vull donar al meu poble oportunitats com les que m’ha donat la vida a mi. Sempre he tingut Estamariu molt present. Me’n vaig anar de petit, però sabia que tornaria i ara vull fixar població a la localitat generant projectes sostenibles, promovent l’energia fotovoltaica, instal·lant una planta de biogàs, construint un obrador comunitari o impulsant tallers d’oficis per incentivar la creació de microempreses. I fer-ho, tot això, fomentant l’orgull de pertinença.

La música clàssica també és una altra de les seues passions..

Sí. M’encarrego de la presidència de la Fundació Òpera de Catalunya i l’Orquestra Simfònica del Vallès. El meu objectiu és fer arribar la música clàssica a tot el territori català, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ha rebut reconeixements com la Creu de Sant Jordi. Què va representar per a vostè?

La vaig rebre per la internacionalització de l’economia catalana. Va ser una distinció important que em va fer molta il·lusió i que he disfrutat.

Ha escrit el seu primer llibre, una biografia. Hi haurà un segon treball?

D’aquí a un any espero que vegi la llum un segon llibre en el qual pretenc explicar una mica el que hem parlat avui, els secrets de l’èxit. No hi ha una fórmula màgica. Estic fent que els col·laboradors de tots aquests anys m’expliquin com han vist el desenvolupament de les empreses.