Lleida ha duplicat la superfície d'oliveres en reg des del 2008, única amb collita segura

La greu sequera que pateix el camp de Lleida posa de manifest la necessitat que les explotacions puguin assegurar-se en la mesura possible l’aigua per a les seues finques. El sector oleícola és un exemple d’aposta pel regadiu, allà on hi ha possibilitat de connectar-se a canals disponibles, a Lleida. La superfície de finques en reg pràcticament s’ha duplicat a la província des de l’any 2008. Llavors els pagesos conreaven 5.536 hectàrees amb l’aigua assegurada, mentre que el 2022, última dada oficial disponible, la xifra s’eleva a 10.577.

Paral·lelament, les finques de secà s’han reduït de les 36.696 a les 26.009 en aquest període. La reducció en aquest sistema de cultiu es deu a pagesos que han fet transformacions a les seues explotacions cap al regadiu i a l’abandó d’altres finques per part d’agricultors sense relleu generacional o que han decidit deixar el cultiu si no poden comptar amb aigua assegurada, entre altres raons.De fet, de les 10.577 hectàrees en reg, la conselleria d’Acció Climàtica especifica que només 9.221 es consideren productives. És a dir, que encara existeix una part d’oliveres joves plantades en aquesta superfície que començaran a donar olives en els propers anys.La producció d’oli d’oliva a Lleida caurà fins a les 5.500 tones, segons les últimes previsions de la Generalitat, per sota de les 6.029 de l’any passat i que ja va ser molt dolenta. Es tracta la xifra més baixa des del 2011, quan la collita també va ser pèssima i es va limitar a 5.343 tones també per un episodi de greu sequera. Per donar una idea de les magnituds del problema per als agricultors, el 2021 van arribar a treure al mercat 10.009 tones i el 2009 es va assolir el rècord del període analitzat, amb 11.471.La baixa collita d’aquest any, a més, es concentrarà fonamentalment a la superfície de regadiu, mentre en els secans la situació és extremament difícil. De fet, aquests dies de plena recol·lecció d’olives es poden veure oliveres carregades de fruits i altres amb una situació diametralment oposada per haver pogut comptar o no amb aigua.

Lleida té més de 1.300 ha en regadiu que encara no estan en producció i amb oliveres joves

En un context de sequera com l’actual, creixen les demandes dels agricultors per accelerar inversions per ampliar les zones regables. Així ocorre, per exemple i com va publicar SEGRE, per part de cellers situats a les Garrigues que sol·liciten aigua.

De pràcticament zero a 8.000 quilos per hectàrea

Francesc Xavier Miarnau és un exemple d’agricultor que ha vist canviar diametralment la seua finca d’oliveres. Va començar la plantació a la seua finca d’Aitona el 1999 i des d’aleshores ha hagut d’estar salvant any rere any els arbres. Primer, perquè les gelades del 2001 van danyar l’explotació. Després, perquè per salvar-los dels diferents períodes de sequera ha hagut de regar-los amb cisternes pagant un alt cost. Des de la posada en marxa de l’aigua de la primera fase del sector 13 del Segarra-Garrigues, l’any passat va aconseguir una producció d’uns 6.700 quilos d’olives per hectàrea. Aquest any confia a superar els 8.000 o fins i tot arribar als 9.000. L’agricultor ha començat ja a envasar l’oli de la campanya amb la seua pròpia marca, després de la molturació a la cooperativa de la Granadella. Sobre els preus de venda, preveu comercialitzar la garrafa de 5 litres a entre 45 i 47 euros, davant els entre 30 i 35 en què va acabar la passada campanya. Explica que el sector s’enfronta a costos de producció molt elevats. Per exemple, el cost de recol·lecció manual d’un quilo d’olives és de 30 cèntims i per aconseguir un quilo d’oli amb els rendiments actuals d’inici de campanya se’n necessiten 8 d’olives. És a dir, són 2,40 euros només de recol·lecció. Amb recol·lectora en finques intensives és més barata, 10 cèntims per quilo, i amb vibradors, entre 15 i 20.