Eliminar gàbies té un cost de 220 milions per al porcí de Lleida

L’enduriment de les normes de benestar animal que estudia la Comissió Europea pot tenir un cost milionari per al sector porcí. Només eliminar les gàbies que actualment s’utilitzen per a les verres obligaria a inversions de 1.700 milions d’euros a Espanya, uns 220 a les comarques de Lleida. Així ho va explicar ahir el director de la patronal porcina Anprogapor, Miguel Ángel Higuera, en el marc de la primera jornada del 333 Experience Instalaciones y Medio Ambiente 2023, el congrés que reuneix fins avui 600 professionals. Un total de 350 el fan de forma presencial a la Llotja de Lleida i uns altres 250, a través d’internet.

Higuera va advertir que una altra reforma que s’estudien des de Brussel·les seria incrementar l’espai a les granges d’engreix en un 80 per cent per animal, “però no podem augmentar un 80 per cent el nombre d’explotacions”. Així les coses, la bateria de reformes es traduiria en una reducció de la producció d’un 20 per cent en l’escenari més optimista, però el descens podria ser molt superior tenint en compte els possibles abandons de l’activitat per part de grangers. 

En aquests moments el nivell d’autoproveïment és d’un 115 per cent. És a dir, que es produeix un 15 per cent per sobre del consum, la qual cosa permet que el porcí sigui un dels capítols que apuntala les exportacions. La caiguda de la producció, va alertar el director d’Anprogapor, “ens convertiria en importadors o hauria de reduir-se el consum”. I tot això amb el “risc de la importació de porcí d’altres països amb normatives molt més laxes”, va afegir. És a dir, que en el porcí es repeteixen les queixes d’altres sectors com el de la fruita: la producció europea ha d’afrontar durs estàndards de qualitat, en aquest cas de benestar animal, però que els productes importats no han de fer-ho.

Mentre s’espera que arribin concrecions des de Brussel·les, el director de la interprofessional del porc de capa blanca (Interporc), Alberto Herranz, va destacar igual que Higuera que el mateix sector és el gran interessat en el benestar animal. En aquest cas, va remarcar la seua aposta pel segell B+ compromís benestar animal, avalat per un comitè científic d’experts en benestar animal. Herranz va cridar l’atenció sobre la necessitat que se sàpiga comunicar a la societat les millores dutes a terme pel sector, com el fet que ha reduït un 30 per cent l’ús d’aigua per quilo de carn produïda.