El pla de Lleida creixerà aquest any per sobre del 2% i la muntanya pot arribar al 4,5%

L’economia del pla de Lleida podria créixer aquest any entre un 2 i un 2,5%, mentre que a la muntanya l’empenta podria ser clarament superior, al voltant d’un 4,5%. Així ho va explicar ahir el catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver. El BBVA va presentar ahir a la capital del Segrià l’Anuari Econòmic Comarcal 2023, dirigit per Oliver, acte presidit pel director del Centre de Banca de Clients del banc a Lleida, Samir Sarmini. L’estudi, com va publicar SEGRE el passat dia 8, situa les comarques de muntanya com a líders en creixement l’any passat a Catalunya, amb un avanç del valor afegit brut d’un 7,6%. Una taxa que Oliver va arribar a qualificar d’insòlita i que s’entén en gran manera pel fort camí de la recuperació del sector dels serveis personals, lligats a turisme i hostaleria, i que s’havien enfonsat pels efectes dels pitjors moments de la pandèmia i el confinament. Al costat oposat se situa el pla de Lleida, que malgrat créixer un 2,5% l’exercici passat tanca el rànquing català.

Quant a les previsions per a aquest any, Oliver va reconèixer l’important efecte de la sequera sobre l’economia de la demarcació. D’una banda, per la caiguda esperada del sector agrícola, amb especial repercussió al pla. La falta de pluges pot arribar a restar entre 2,5 i 3 punts al creixement d’aquestes comarques.En el cas de la muntanya, els problemes amb l’aigua afecten l’evolució del sector primari, però també l’industrial, especialment en el relacionat amb la generació d’energia elèctrica. La sequera, en aquest cas, podria restar entre 1,5 i 2 punts al creixement econòmic. Malgrat això, en conjunt, preveu una evolució positiva de l’economia de la demarcació de Lleida en aquest exercici gràcies a altres components, com els serveis. També considera clau l’evolució de la indústria agroalimentària que, de moment, ha incrementat l’afiliació de treballadors un 3% al setembre respecte a les mateixes dates del 2022. A l’hora d’analitzar el sector turístic de la muntanya de Lleida, Josep Oliver va destacar que la seua recuperació es produeix a un ritme superior al conjunt de Catalunya. Una bona notícia, però va alertar que “després de la pujada, comences a tenir problemes d’oferta, que apunta a màxim”. També es va referir a les pujades de preus registrades que, va considerar, “poden generar problemes si no vas amb compte”.

Cinc comarques, a les portes de recuperar els nivells precovid

Les comarques de l’Alt Urgell, Segarra, Segrià, Urgell i Cerdanya són les que es troben més ben situades perquè les economies recuperin els nivells precovid aquest 2023, segons les estimacions de Josep OIiver. Fa un any confiava que pogués ser una realitat al pla el 2022, però els mals resultats del sector primari, després de les gelades de l’abril, la reducció de producció porcina i la caiguda de la indústria agroalimentària, afectada per l’increment de costos, ho van impedir. La resta de les comarques lleidatanes hauran d’esperar encara per deixar enrere, en termes econòmics, la pandèmia. De fet, Oliver va recordar els estralls històrics que va causar. En el trienni 2019-2022, el valor afegit brut de les comarques del pla encara acumulen una caiguda del 2,6%, una taxa negativa que en el cas de la muntanya arriba al 6%. En el conjunt de Catalunya, el 2022 només set comarques havien recuperat taxes precovid.