ADV Ecològica de Ponent: 20 anys impulsant cultius eco

Fa 20 anys que l’Agrupació Defensa Vegetal Ecològica (ADV) de Ponent acompanya els petits i mitjans agricultors lleidatans que fan el pas cap a la producció ecològica i impulsa projectes propis amb l’objectiu de potenciar la biodiversitat de les finques.

Aquesta associació sense ànim de lucre va nàixer fa dos dècades a Balaguer de la mà d’un grup de 10 pagesos que necessitaven suport tècnic per a la transició cap al cultiu eco. Actualment compta amb al voltant de 120 membres que agrupen prop de 2.600 hectàrees de terreny amb plantacions de tot tipus, des de fruiters fins a oliveres, passant per les ametlles i hortalisses, segons va explicar a SEGRE Laia Viñas, directora tècnica de l’ADV.Encara que la seua principal tasca continua sent la d’acompanyar els agricultors en aquest camí, al llarg d’aquests anys han anat sorgint noves necessitats que han portat l’associació a impulsar nous projectes. Així, a dia d’avui compten, per exemple, amb un banc de maquinària compartida a què els associats poden accedir quan la necessitin, projectes per intentar donar resposta a la falta de relleu generacional en el camp o alguns tests per millorar la biodiversitat. Amb tot, segons va assenyalar Viñas, el seu projecte més especial és l’Osmia, que va sorgir l’any 2017 fruit de la necessitat de trobar pol·linitzadors naturals de fruiters amb flor de difícil quallat. Les Osmia són un tipus d’abelles silvestres la població de les quals havia disminuït en els últims anys. Per això van decidir repartir entre els seus socis interessats refugis, perquè aquests animals poguessin tornar a incrementar-se i continuar complint la seua tasca. “Això és vital, perquè sense abelles que pol·linitzin no hi ha vida”, va apuntar el president de l’ADV, Joan Miret. L’associació també porta aquestes “casetes” als col·legis, per conscienciar també els més petits.Malgrat que l’ADV és un far per als que volen passar-se a l’eco, el cert és que conrear d’aquesta forma “no és senzill”, apunta Viñas. La raó principal és la problemàtica que es troben els petits pagesos per accedir a grans cadenes de distribució, on acudeixen el gruix de consumidors.

Un dels seus projectes més especials són els refugis per incrementar la població d’abelles Osmia La superfície s’ha multiplicat per trenta a les comarques lleidatanes aquest segle

Així les coses, malgrat que les explotacions verdes han anat augmentant any rere any, i es preveu que continuïn fent-ho a causa de les restriccions que venen imposades des d’Europa, el consum ho ha fet més lentament, sobretot en aquests últims anys. “La crisi actual està afectant molt, els consumidors primen més el preu que la manera de fer”, lamenta Miret.

La meitat de les finques bio catalanes són a Lleida

La demarcació de Lleida és la veritable potència del camp de Catalunya, però especialment al sector de la producció ecològica. La meitat de les hectàrees destinades a aquest tipus de manera de conrear, deixant de banda la utilització de productes químics de síntesi, es troben a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran. En concret estem parlant de 139.917 hectàrees sobre un total de 272.883, segons les dades oficials de la conselleria d’Acció Climàtica. A més la superfície certificada s’ha multiplicat per trenta en aquest segle, si tenim en compte que l’any 2000 amb prou feines hi havia 4.511 hectàrees a Lleida. Prop d’un miler d’agricultors i ramaders de la demarcació, en concret 971, han apostat per aquest tipus de producció, que si bé està creixent any rere any es troba amb el problema a l’hora de l’elaboració i la comercialització, tenint en compte que els preus frenen el consum en moltes famílies. A l’hora de l’elaboració de productes bio, Lleida, amb 271, se situa clarament al darrere de Barcelona i de Tarragona, que compten amb 697 i 372, respectivament. Girona tanca l’estadística amb 207. El percentatge que representen els elaboradors ecològics de Catalunya sobre el total del sector a l’Estat es va mantenir al voltant del 10 per cent fins a l’any 2010. Tanmateix, en l’actualitat un de cada quatre elaboradors bio d’Espanya es troba a les comarques catalanes.