Les noves hipoteques són les més cares des del 2009, amb un interès mitjà del 4,33%

El tipus d’interès mitjà al qual les entitats espanyoles van concedir crèdits hipotecaris amb un termini de més de tres anys es va situar el mes d’octubre passat al 4,33 per cent, la qual cosa suposa el nivell més elevat des del gener del 2009, quan va assolir el 4,983%, segons les dades publicades ahir per Banc d’Espanya.

El preu de les noves hipoteques encadena així 20 mesos consecutius a l’alça, amb un increment de 2,5 punts bàsics respecte al mes de setembre. L’octubre del 2022, el tipus mitjà de les noves hipoteques era del 2,666 per cent, per la qual cosa en un any els interessos s’han pràcticament doblat.La situació d’Espanya, tanmateix, no és única, en el conjunt de la zona euro, el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris d’entre un i cinc anys per a l’adquisició d’habitatge lliure es va situar entorn del 4,24%, davant del 4,21% d’un mes abans i el 2,59% del mateix mes del 2022.En aquest context, l’euríbor a dotze mesos, l’índex en què es troben referenciades la majoria de les hipoteques a tipus variable, va tancar el mes d’octubre al 4,160 per cent davant del 4,149% de setembre i el 2,629% d’octubre del 2022. Aquest indicador, no obstant, ha començat a frenar-se aquest mes de novembre i, encara que ahir va tornar a tancar per sobre del 4 per cent en la taxa diària, la mitjana provisional se situa en el 4,027 per cent.A Lleida, dos de cada tres vendes d’habitatges fins a l’agost s’han fet sense necessitat d’un crèdit hipotecari per part del comprador, que acaba fent front a l’import al comptat. Així es desprèn del balanç de l’activitat immobiliària que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En aquell període es van comptabilitzar a la demarcació 5.671 vendes d’habitatges i només 2.066 hipoteques, és a dir, un 36,4% del total. Les altres operacions, 3.605 (63,6%), es van tancar sense passar per la banca.En un moment d’increment dels tipus d’interès i de l’encariment de les hipoteques, creixen les persones que recorren a l’ajuda de la família per poder afrontar el cost de l’adquisició d’un domicili, o tiren dels estalvis per fer-ho. Una altra de les explicacions de l’elevada taxa de vendes al comptat és que moltes famílies opten per canviar d’habitatge i dediquen l’import de la venda a la inversió d’un de nou. Després de la pandèmia va créixer la demanda pels més grans i també amb jardí.

De Cos s’oposa a apujar el llindar per a l’alleujament hipotecari

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va considerar ahir que no és necessari ampliar de 30.000 a 38.000 euros el llindar per acollir-se al Codi de Bones Pràctiques per a deutors hipotecaris en risc de vulnerabilitat, com el president del Govern central, Pedro Sánchez, va prometre que faria en el debat d’investidura. En aquest sentit, va argumentar que tenint en compte un escenari en el qual l’economia es desaccelerarà aquest any, però podria recuperar-se el 2024, el Banc d’Espanya no veu necessari fer una modificació dels codis, la qual cosa no implica que el supervisor no realitzi un seguiment “permanent” de les circumstàncies econòmiques, de la reducció de l’ocupació o de la vulnerabilitat de les famílies. Amb tot, va recordar que ja va valorar positivament l’acord assolit fa un any entre el Govern espanyol i la banca per alleujar la càrrega hipotecària de les famílies davant de la pujada de tipus.