ECONOMIA UE
La UE avala el pressupost espanyol però alerta de la seua situació fiscal
Brussel·les avisa Espanya del risc pel seu alt deute públic i privat
El PIB de l'Estat supera un 2,1% el nivell prepandèmia, segons l'estimació de l'OCDE
La Comissió Europea va donar ahir el seu vistiplau a la pròrroga pressupostària per al 2024 que havia enviat el Govern encara en funcions d’Espanya, però va advertir que la situació fiscal de l’Estat és “molt difícil” i va demanar al nou Executiu de Pedro Sánchez uns pressupostos “com més aviat millor”.
Brussel·les va publicar ahir les seues anàlisis dels esborranys pressupostaris de tots els estats membre i, en el cas d’Espanya, considera que compleix la recomanació de limitar a un màxim del 2,6% l’augment de la despesa pública neta (sense tenir en compte el pagament d’interessos, prestacions d’atur o fons europeus) per aconseguir un ajustament equivalent al 0,7% del PIB.D’altra banda, l’avaluació considera que el pressupost prorrogat manté la inversió finançada amb fons estatals, mentre “continua garantint una absorció efectiva” dels fons del pla de recuperació i d’altres programes europeus.Fonts comunitàries van ressaltar que el “missatge principal” és que Espanya compta encara amb una situació pressupostària “molt difícil” i que, per tant, serà necessari que “estableixi una estratègia fiscal a mitjà termini creïble”.Aquests valors permeten l’obertura d’un procediment per dèficit excessiu la pròxima primavera, una vegada que les regles fiscals de la UE tornin a aplicar-se, ja sigui en la seua versió reformada si els Vint-i-set aconsegueixen un acord o en la seua versió anterior si no ho aconsegueixen. En aquest context, l’Executiu comunitari reclama al nou Govern espanyol que enviï “com més aviat millor” uns Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2024 que abordin aquesta situació, ja que la seua estimació és de l’octubre i no compta amb la promesa del president Pedro Sánchez de prorrogar la reducció de l’IVA per a aliments fins al juny del 2024.Brussel·les havia recomanat a la primavera a Espanya eliminar totes les mesures d’emergència que havia adoptat per fer front a la crisi energètica “al més aviat possible entre el 2023 i el 2024”, i alhora utilitzar aquest estalvi per reduir el dèficit públic.D’altra banda, el PIB d’Espanya ha registrat un creixement del 0,3% en el tercer trimestre del 2023 i supera el nivell previ a la pandèmia en un 2,1%, segons va indicar l’OCDE en un comunicat.