Reduir el metà en la ramaderia és possible, però el cost resulta elevat

La ramaderia és responsable d’un terç de les emissions de metà, un potent gas amb efecte d’hivernacle que suposa fins un 30% de les emissions globals i contribueix a un escalfament de 0,5 graus centígrads. Buscar-hi solucions és un dels temes que han centrat una reunió ministerial sobre el Compromís Global de Metà, celebrada en el marc de la Cimera del Clima de Dubai (COP28), una iniciativa que busca recolzar els països en la disminució global de les emissions de metà en un 30% per al 2030.

Més de 150 països, que representen la meitat de les emissions de metà, s’han compromès a dedicar esforços per complir l’esmentat objectiu. No obstant, la realitat és que la reducció d’emissions de metà a l’atmosfera procedents de la ramaderia passa per unes solucions d’alt cost com els additius en pinsos, o el desenvolupament d’una vacuna que necessiten un impuls si es vol aconseguir aquesta retallada d’emissions en els propers set anys.Els anuncis llançats als Emirats per mirar d’accelerar els canvis inclouen accions en sectors com la indústria del gas i el petroli, l’agricultura i els residus; i la mobilització de més de mil milions de dòlars en nous ajuts, dels quals 200 milions aniran a un accelerador d’investigació i desenvolupament en fermentació entèrica (metà produït durant la digestió dels remugants).El professor del departament de Desenvolupament Global a la Universitat de Cornell (Nova York) Mario Herrero, membre del recentment creat grup del metà, va explicar que ja estan sorgint múltiples solucions tecnològiques per a aquesta comesa, el problema és que encara són “molt cares”.Un dels projectes en marxa es basa en els suplements d’algues per a l’alimentació animal, que tenen el potencial de reduir les emissions de metà en un 30% i estan força desenvolupats, si bé no es produeixen encara en la quantitat necessària per garantir un subministrament constant.L’especialista remarca també la importància d’incrementar la productivitat en la ramaderia mentre es redueix el nombre de caps de bestiar, ja que “com més es produeix, menor és la intensitat de les emissions, però també són més grans les emissions totals”. Per això la comunitat científica incideix en la necessitat de donar suport a una gestió ramadera més eficient i el canvi a dietes més sostenibles amb menor ingesta de carn i lactis en aquells llocs on hi ha un consum considerat excessiu, unit a la disminució del desaprofitament alimentari. Hi ha l’experiència de Dinamarca, que ha reduït les seues emissions un cinc per cent en el sector porcí en el termini d’una dècada amb un avançat sistema tecnològic, sobretot en la gestió dels fems.

L’Índia ho ha fet “increïblement bé” millorant els rendiments de la seua ramaderia, malgrat que ha encara de retallar el nombre de caps. A més, ressalten els avenços en països llatinoamericans cada vegada més industrialitzats com Colòmbia o l’Uruguai, aquest últim exemple de conservació del carboni en el sòl mitjançant la gestió de les pasturesHerrero considera que les grans dificultats estan en els països d’ingressos baixos.