Comerços amb poc relleu en pobles i barris de Lleida i una proposta: reinventar-se

La falta de relleu generacional és una xacra que afecta moltes professions i el comerç no és una de les excepcions. Prova d’això és que el 88% de les empreses i comerços de l’Estat estan regentades per membres de només una generació, segons un estudi de l’Institut de l’Empresa Familiar, mentre que el 69,59% dels negocis associats a Pimec Comerç no han planificat el relleu generacional ni tenen previst fer-ho. 

Les causes del com s’ha arribat a aquest punt són diverses, segons aquests estudis: des de les llargues jornades laborals fins a la dificultat per competir contra grans marques i superfícies i unes pobres condicions laborals. Així ho constaten les patronals lleidatanes i les associacions de barri, que donen per fet que el comerç local sobreviurà, però que haurà de canviar i reinventar-se.

Segons el president de Pimec Comerç Lleida, Manel Llaràs, “la successió natural que hi havia fins ara s’ha trencat perquè els fills prefereixen seguir un altre camí, ja sigui perquè durant anys se la va considerar una professió de segona o perquè no els agrada, però només ens hem preocupat d’aquest problema quan hem vist carrers sencers amb locals buits”. Per la seua part, la secretària general de la Federació de Comerç, Maria Rosa Armengol, diu que “la continuïtat generacional dels negocis depèn de la seua viabilitat econòmica, sigui una botiga o una empresa.” 

D’altra banda, aquesta és una opinió que comparteix el president dels comerciants de Cappont, Jordi Cunillera, que assenyala que “veure que hi hagi relleu generacional en un comerç de barri és gairebé inaudit”. 

La seua homòloga de Balàfia, Iris Español, posa com a exemple que s’han quedat sense afilador al no haver aconseguit algú que el succeís, i afegeix que “el primer gran cop que vam patir el petit comerç va ser per la pandèmia, això va deixar un escenari molt complicat per a la continuïtat de molts negocis i alguns van acabar llançant la tovallola, la qual cosa és comprensible, perquè és complicat competir contra grans marques i altres zones comercials de la ciutat”.

Malgrat el difícil panorama, tots coincideixen que les botigues físiques als barris seguiran, però no com són actualment. “Ens coneixen per l’especialització i el tracte, però em temo que això es perdrà i el petit comerç serà més de serveis generals que de productes puntuals o especialitzats”, diu Cunillera. 

La presidenta de Balàfia recalca que “no podem revertir aquesta situació sols i necessitem que l’administració ens ajudi donant-nos visibilitat i dinamitzant els barris, ja que si cadascú pedala pel seu compte no arribarem enlloc”. Per un altre costat, Armengol assegura que “la botiga física no desapareixerà, però necessita utilitzar totes les eines al seu abast com internet i alguns ja ho fan amb bons resultats”. 

Finalment, Llaràs opina que “tindrem un comerç més especialitzat, amb molta tecnologia i combinant l’atenció presencial i online”. 

“Seran botigues centrades a satisfer l’experiència de compra abans que el producte, però el que està clar és que el futur del comerç tradicional passarà per combinar la botiga física amb l’online”, conclou Llaràs.

«Amb la botiga no em guanyo un sou; ho faig pels veïns»

Manel Porté regenta la botiga Queviures Julià i ja és la quarta generació de la seua família que es fa càrrec de l’únic comerç que queda al poble de Castellciutat, a la Seu d’Urgell. El local que acollia la botiga des de la seua obertura, llavors només com a carnisseria, fa més de seixanta anys, va tancar a l’estiu i els aliments i productes que ven el jove els va traslladar al bar del poble, que porta també des de fa uns quants mesos. “Jo ja veia que la botiga no donava per treure’m un sou i em plantejava de tancar-la, però vaig tenir l’oportunitat de quedar-me amb el bar i vaig optar per dedicar una part del local a comerç”. Porté assegura que “tinc clar que la botiga la mantinc oberta pels veïns, perquè sé que els estic oferint un servei bàsic, però no m’hi guanyo la vida.” “Ara només ve gent gran que no té cotxe o algun jove que s’ha oblidat alguna cosa”. “Les superfícies comercials han fet molt mal i jo no hi puc competir”, lamenta.

«La falta de relleu ha fet que les botigues de l’Eix siguin franquícies»

Damián Romero i Eduard Agudo regenten la botiga de roba i complements de la llar Josa i Gassó, una de les més antigues de l’Eix, l’obertura de la qual data del 1901. Antigament estava als porxos de la plaça Paeria, “però el 2008, Jaume Josa, que era la tercera generació, ens va vendre el negoci quan es va jubilar i ens vam traslladar a plaça Sant Joan”. Romero assenyala que la falta de relleu generacional “ha comportat el tancament de molts comerços de l’Eix, que han deixat pas a franquícies” i no garanteix la continuïtat del seu negoci una vegada ell i Agudo es jubilin. “Ara mateix el futur és incert”, reconeix. Romero afegeix que, a més dels problemes endèmics del comerç de proximitat, també pateixen els alts lloguers que tenen els locals de l’Eix, però assenyala que la clau per poder diferenciar-se de les grans marques és l’atenció. “El tracte personal és el nostre fort perquè millorem l’experiència de compra, és la clau i la nostra màxima virtut”, assegura.