Famílies i empreses, víctimes dels tipus encara pels núvols

Les pujades dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) per controlar la inflació sembla que han arribat al seu final, però al llarg de tot el 2023 les famílies i empreses han patit l’encariment del finançament i els efectes es continuaran notant aquest any que entra.

La reacció del BCE a l’augment de la inflació va ser molt similar a la de la Reserva Federal dels Estats Units, encara que l’origen de l’encariment dels preus era diferent. A Europa es tractava més d’un problema d’oferta, amb els preus energètics disparats, davant un auge de la demanda a l’altre costat de l’Atlàntic. Tot i així el BCE va començar a apujar els tipus d’interès el 21 de juliol del 2022, quan la inflació se situava per sobre del 10%, i va dur a terme l’escalada més gran del preu dels diners mai vista en la seua història. Va acordar deu pujades consecutives per arribar a mitjans de setembre d’aquest any al 4,5%, una cota inèdita des del 2001 i que ha mantingut en les seues dos últimes reunions, inclosa la d’aquest dijous.Tot això amb l’objectiu que la inflació se situï a curt termini en el 2%, encara que es corri el risc que l’economia europea entri en recessió o amb prou feines avanci a mesura que els tipus d’interès es traslladin a les condicions de finançament.Al llarg del 2023 les famílies i empreses han estat les primeres a patir l’encariment del crèdit, tant per als que ja tenien finançament concedit, per exemple hipoteques a tipus variable lligades a l’euríbor, com per a les que pensaven sol·licitar-la i que finalment no ho han fet.En el cas dels hipotecats, el Govern va aprovar una bateria de mesures d’alleujament que, de moment, no han tingut gaire estrebada. A mitjans d’any s’havien sol·licitat unes 42.800 ajudes, però només se n’havien concedit 3.424 i al voltant de la meitat, unes 21.400, estaven pendents de resoldre.El Banc d’Espanya pensa que aquestes xifres es deuen al fet que la situació econòmica i especialment l’ocupació van millor del previst, cosa que comparteix la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a més de la cultura de pagament en la qual les famílies fan tot el possible per afrontar les seues quotes hipotecàries.

Amb prou feines s’han concedit 3.424 ajuts perquè les famílies puguin fer front a la hipoteca

En un context de pujades dels tipus, els bancs estan obligats a traslladar aquestes noves condicions a la seua oferta, però no només hauria d’encarir-se el finançament, sinó que, com ha succeït en el passat, també hauria de millorar la remuneració de l’estalvi. La realitat, tanmateix, és que en el cas de la banca espanyola, que es troba en aquests moments amb una posició de liquiditat històricament alta, amb prou feines han pujat els interessos que paguen pels dipòsits dels seus clients. De fet, durant mesos només la banca en línia i algunes entitats estrangeres es van animar a llançar ofertes que premiaven els estalvis dels clients, mentre que els principals bancs es resisteixen a llançar ofertes generalitzades i continuen advocant per altres alternatives com fons d’inversió o assegurances d’estalvi.

Deute europeu més rendible, però no els dipòsits

Els principals tipus d’interès a Europa han fet que hagi pujat la rendibilitat del deute europeu als mercats secundaris, és a dir, la que ja estava emesa, cosa que obliga els Estats a pagar més interessos en les noves emissions. En el cas d’Espanya, la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys va arribar a situar-se en el 4,06% el passat 3 d’octubre, i encara que el Tresor Públic ha vist com el seu finançament s’encaria, també ha comptat amb una gran gana inversora, inclosa de petits estalviadors, àvids de trobar més rendibilitat per als seus estalvis.