Col·legis professionals: al servei de la ciutadania
El treball desenvolupat pels professionals aporta una quarta part del VAB de Catalunya, representa el 28% de l’ocupació i més del 47% de l’IRPF generat || La concentració del personal en serveis col·lectius com educació, sanitat i serveis socials, l’envelliment i el predomini femení els caracteritzen
La pertanyença certifica que els membres disposen de la titulació i que tenen independència de criteri, vetllant pels drets dels usuaris.
En un entorn laboral cada cop més especialitzat i autònom, l’accés a algun d’aquests treballs exigeix estar integrat en un col·legi professional, uns 13 a Lleida, segons el registre d’entitats jurídiques. Certifiquen que el seus integrants disposen de la titulació adequada, que compleixen una ètica professional i que tenen independència de criteri, així com que vetllen pels drets dels usuaris.
Aquestes entitats amparen professions lliberals vinculades a àmbits legals, sanitaris i tècnics, com ara arquitectes, advocats, procuradors, gestors, metges, infermers, o mediadors. El seu pes en l’activitat econòmica és notable. Posant el focus en Catalunya, contribueixen en un 25% al Valor Afegit Brut (VAB), indica un informe de la Intercol·legial relatiu al periode 2018-2021. Representen el 28% de l’ocupació, aporten el 40% de les remuneracions salarials i el 47% de l’IRPF generat a Catalunya.
I han guanyat protagonisme els darrers anys. Tant és així que entre 2002 i 2021, l’ocupació de professionals ha augmentat a l’any un 3,7% el triple que la mitjana de llocs de treball creats en aquest període. La marcada concentració de professionals en serveis col·lectius (un 41%) el predomini femení de l’ocupació (56% del total) i el marcat envelliment (un 17% tenen més de 55 anys, 10 punts més que el 2002) són altres trets distintius del sector.
Un àmbit que, per tal de respondre a una societat en constant evolució, vetlla per actualizar els coneixements dels seus membres. Per això els facilita l’accés a una formació contínua i reciclatge, de la mà de tallers i cursos específics. A més, presta assessorament fiscal i jurídic.
Tal com fixa la llei 2/2023, des d’aquest 2023, els col·legis han de tenir un canal de denúncies, on poden comunicar-se les conductes il·licites que puguin produir-se al desenvolupar l’activitat. En cas de no disposar-ne, poden afrontar una sa¬ció mínima de 600.000 euros.
Sobre la taula hi ha modificació dels codis deontològics dels col·legis, tal com contempla el projecte de RD per adequar-se a la directiva europea. Segons l’esborrany, les propostes o canvis haurien de ser avaluades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència abans de ser aprovat. Entitats estatals com Unió Profesional han presentat al·legacions en contra, advocant per l’autorregulació.
