El Jussà, el Pla i el Segrià recuperen el PIB per habitant previ a la covid

Només onze comarques catalanes havien recuperat el 2021 els nivells de Producte Interior Brut (PIB) per habitant previs a la pandèmia, entre les quals el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell i el Segrià, segons les dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El Jussà (10,3%) va ser, al costat de la Ribera d’Ebre (16,6%) i la Terra Alta (13,2%), la comarca que es va anotar un repunt, superior al 10%, més gran. A l’altre extrem es trobaven la Cerdanya (-13%), el Pallars Sobirà (-13,3%) i Aran (-18,7%), entre les que més PIB per habitant havien perdut, ja que tenen una elevada activitat relacionada amb el turisme. El Pla d’Urgell va créixer un 4,2% i el Segrià, un 1%.

Això és així malgrat que en la comparació entre 2020 i 2021, tots els territoris van augmentar el PIB per habitant, excepte les Garrigues i Aran, que van baixar un 2,7%. La Ribera d’Ebre (49,5%) encapçala les comarques amb més creixement, i forma part de les 20 amb augments per sobre de la mitjana catalana (8,4%), entre les quals hi ha l’Alta Ribagorça (13,8%), el Pallars Jussà (11%), el Segrià (9,2%) i el Solsonès (8,7%).La Ribera d’Ebre és també la que compta amb el PIB per habitant més alt (62.400 euros), seguida del Barcelonès (38.600). Per sobre de la mitjana catalana (31.600 euros) hi ha també la Segarra, amb 34.500 euros per habitant. En canvi, les que tenen el PIB més baix són el Garraf, el Priorat i el Baix Penedès.Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, el de serveis genera més del 50% de l’activitat econòmica en 32 comarques. A Barcelonès és on tenen un pes més gran (87,4%), seguida del Garraf (82,9 per cent), l’Alt Urgell (80,2%) i Aran (78,5%). La indústria és la principal activitat econòmica en quatre comarques, la Ribera d’Ebre (72,4%), la Segarra (56,4 per cent), la Terra Alta (48,7%) i l’Alt Camp (48, 1%), que superen amb escreix el pes de la indústria al VAB de Catalunya (20,2%). Quant a la construcció, genera més d’un 10% de l’activitat econòmica a la Cerdanya (14,2%) i Aran (11,8%). Finalment, respecte al sector agrari, tres comarques destaquen per tenir un pes molt superior al del conjunt de Catalunya (0,9%): la Noguera (19,3%), les Garrigues (15,3%) i el Pla d’Urgell (11,4%).Pel que fa als municipis, més del 40 per cent de localitats amb més de 5.000 habitants i la resta de capitals comarcals havien superat l’any 2021 el PIB per habitant previ a la pandèmia.

Genera el 19,3% de l’activitat econòmica a la Noguera, el 15,3% a les Garrigues i l’11,4% al Pla

D’altra banda, Catalunya va tancar el mes de novembre amb un dèficit de 1.004 milions d’euros, l’equivalent al 0,36% del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades publicades ahir pel ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Aquesta dada és inferior a la registrada fa una any quan assolia els 1.355 milions d’euros, el 0,53% del PIB. El dèficit català es troba darrere del de Múrcia (1,35%), el País Valencià (1,15%) i per sobre dels de Castella-la Manxa (0,6%) i Madrid (0,4%).

L’economia espanyola s’alenteix el tercer trimestre

L’economia espanyola va créixer entre juliol i setembre un 0,3%, la qual cosa suposa una dècima menys que en el trimestre anterior i la taxa més moderada des del primer trimestre del 2022. Va estar impulsada pel consum, ja que la inversió es va situar en negatiu, segons les dades de Comptabilitat Nacional publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que confirmen els avançats a finals d’octubre. El creixement interanual del PIB es va situar el tercer trimestre en l’1,8%, dos dècimes per sota del registrat el segon trimestre, a causa de la pèrdua de pistonada del sector exterior.