Els lleidatans afronten el nou any amb el nivell d'estalvi més baix des del 2020

El creixement de l’economia està basat en els últims mesos en el consum privat, ja que la inversió empresarial es manté frenada. I els experts adverteixen que la despesa de les famílies, Nadal a banda, mostra signes de debilitat, en bona mesura perquè les economies s’estan veient colpejades pels elevats tipus d’interès.

Aquesta anàlisi macroeconòmica té un reflex en xifres dels estalvis dels lleidatans. Les últimes dades del Banc d’Espanya a data de juny reflecteixen que les famílies compten amb 10.585 milions d’euros en dipòsits bancaris, la xifra més baixa aquell mes des del 2020. En plena pandèmia, moltes famílies van començar a engrossir les seues guardioles, quan era molt difícil gastar a causa de les restriccions de moviment i d’activitats d’hostaleria o oci. Es tracta de les llars que van mantenir en bona mesura els seus ingressos, bé per l’activitat econòmica en la qual treballen, bé pel sistema d’expedients de regulació temporal d’ocupació, els famosos ERTO. Ara, només en els primers sis mesos d’aquest any, els lleidatans han tret dels bancs 419 milions.

Una part d’aquests diners han anat a parar als mateixos bancs en forma d’amortització d’hipoteques. Aquells que poden afrontar aquest tipus d’operacions han apostat per reduir el seu endeutament amb la banca en un moment de tipus d’interès a l’alça. De fet, l’endeutament de les famílies i empreses lleidatanes se situa ara en 8.147 milions d’euros, un volum similar al registrat el 2018. Només en un any, l’endeutament ha baixat en 276 milions i si la comparació es fa amb 2020, són 432 milions menys.

Euríbor

L’euríbor a dotze mesos va arribar al 4,149% el juliol, un nivell desconegut des del 2008. Ara, aquest tipus d’interès, al qual estan referenciades la gran majoria d’hipoteques variables, sembla immers en una tendència baixista, al descomptar que el BCE apostarà per abaixar el preu dels diners d’acord amb una inflació que també s’està reduint. L’euríbor ha acabat l’any en el 3,68%

La cistella de la compra s’ha disparat en uns 800 euros en un any

La cistella de la compra s’ha incrementat de mitjana en 800 euros per llar en un any, a causa de l’alça dels preus per l’augment dels costos de fabricació, segons NIQ (Nielsen). La consultora explica que les vendes de béns de consum a les cistelles de la compra espanyoles el mes de novembre del 2023 es van incrementar un 7,6% respecte al que es van gastar un any abans, mentre que el preu mitjà ho va fer en un 6,4%. Aquestes variacions interanuals són les més baixes en el que va d’any i la demanda reflecteix un signe positiu, amb un increment de l’1,1%. 

Entre els productes més inflacionistes al novembre, destaquen la parafarmàcia de gran consum, que escala fins a la primera posició amb una alça del 23,2%, seguida de l’oli, amb un increment del 22,8%; els aliments infantils, amb un 20,2%, les olives i envinagrats, un 15,1%. Nielsen destaca també els cereals d’esmorzar, que han augmentat un 14,2%; els fumats, un 13% més; les verdures congelades, un 12,7% més; el formatge tradicional i l’arròs, tots dos amb increments del 12,5 per cent o els gelats, amb un 12 per cent més.

L’oli d’oliva verge extra s’ha encarit més d’un 79 per cent en només dotze mesos

Però la pujada més espectacular i que preocupa les famílies és la de l’oliva verge extra, que puja un 79,2%, davant un any abans, la del d’oliva verge, que ho fa en un 68,8% o el d’oliva que ho fa en un 59,6%. L’informe reflecteix descensos significatius de preus entre el mes novembre del 2022 i el mes passat, com un 8,3% al formatge ratllat, un 6,8% als complements de rentat i un 5,5% en les cel·luloses de la llar.

També van baixar, segons NIQ, els formatges blancs pasteuritzats, que van baixar un 5,4%, mentre que els productes d’higiene femenina van descendir un 3,9%, el formatge fos ho va fer en un 3,5%; la margarina, en un 3%; les pastes, en un 1,8% i la mantega, en un 0,8%.