El Govern amenaça la patronal d'apujar l'SMI més d'un 4 per cent si no firma un acord

Govern, sindicats i patronals van acabar ahir sense acord la reunió per pactar la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI). El ministeri de Treball considera que l’increment del 4% que planteja és “prou equilibrat” per aconseguir un acord amb sindicats i patronal, i avisa aquesta última que, si no pacta, la pujada al final serà “més ambiciosa”. Així ho va explicar el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, abans de la reunió. La patronal advoca per una pujada del 3 per cent, mentre que els sindicats reclamen almenys un 5 per cent i el Govern planteja el 4 per cent citat. Pérez Rey va dir que el seu objectiu és aconseguir un pacte “en què hi siguin tots” i es va mostrar disposat a fer “tot el possible perquè els agents socials ens donin el sí, [...] explorant totes les vies”.

Això, va afirmar, garantirà que els 2,5 milions de treballadors, majoritàriament dones, que cobren l’SMI no perdin poder adquisitiu i permetrà continuar complint amb la carta social europea, que diu que l’SMI ha de suposar el 60 per cent del salari mitjà.

L’SMI se situa en aquests moments en 1.080 euros mensuals. La pujada que es fixi serà retroactiva

La secretària d’Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente, va advertir que, “si la CEOE no entrés [a pactar], obriríem un procés de negociació amb el ministeri i les nostres propostes serien a sobre de la taula. Un 4% fora d’un acord [tripartit] és clarament insuficient i haurien de modificar la proposta que estan realitzant”. El vicesecretari general de Política Sindical d’UGT, Fernando Luján, va demanar al Govern central coherència i que fixi els mateixos paràmetres a l’hora de pujar l’SMI que ha aplicat a les pensions mínimes contributives (entre el 5% i el 7%), així com a les no contributives i a l’ingrés mínim vital (6,9%).Durant la reunió, el Govern central va descartar abordar la indexació de la pujada de l’SMI als contractes públics, tal com proposava la CEOE, però també els sindicats, encara que amb matisos.D’altra banda, el ministeri va respondre a Podem que la progressiva pujada del salari mínim interprofessional dels últims anys permet rebaixar progressivament la base de cotització per a la jubilació dels majors de 52 anys que cobrin subsidi d’atur.En aquests moments, el salari mínim es manté en 1.080 euros al mes per catorze pagues, la mateixa quantia que l’any 2023, però quan s’acordi la seua revalorització s’aplicarà amb efectes retroactius des de començaments de l’any.

Més de 72.000 lleidatans cobren a tot estirar el salari mínim

Més de 72.000 lleidatans cobren a tot estirar el salari mínim interprofessional, segons l’últim balanç de l’Agència Tributària. En concret, 37.267 lleidatans van percebre l’any 2022 una mitjana de 3.120 euros, mentre que uns altres 34.863 van cobrar 10.584 euros. Representen el 35,30 per cent dels lleidatans amb ingressos salarials al llarg de l’exercici, l’últim any amb dades tancades. En el cas de la província de Tarragona, la taxa és fins i tot superior, amb un 36,17 per cent i 133.959 treballadors. A Girona són el 31,33 per cent (131.373), mentre que a Barcelona assoleixen els 789.937 assalariats, el 29,87 per cent del total registrat per l’Agència Tributària.Un dels sectors als quals afecta de forma especial el salari mínim és el de l’agricultura, però també altres activitats com les del personal empleat a la llar i categories inferiors de diferents convenis col·lectius.