L’FMI alerta que l’IA afectarà el 60% de les feines

El desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) afectarà al voltant del 40% de les feines a nivell global, ja sigui reemplaçant a alguns i complementant a d’altres, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que destaca que fins el 60% de l’ocupació en les economies avançades patirà aquest impacte, mentre que serà menor en les economies emergents i de baixos ingressos. Segons un estudi de l’FMI, presentat per la directora gerent de la institució, Kristalina Georgieva, gairebé el 40% de l’ocupació mundial està exposada a l’IA, destacant que aquest percentatge ronda el 60% en el cas de les economies avançades, mentre que als mercats emergents i els països de baixos ingressos, s’espera que l’exposició a l’IA sigui del 40% i el 26%, respectivament. "Estem a punt d’una revolució tecnològica que podria impulsar la productivitat, impulsar el creixement global i augmentar els ingressos a tot el món. Tanmateix, també podria reemplaçar llocs de treball i aprofundir la desigualtat", adverteix Georgieva.

En aquest sentit, l’informe de l’FMI destaca que, si bé l’automatització i la tecnologia de la informació han vingut afectant històricament a les tasques rutinàries, un element distintiu de l’IA és la seua capacitat per impactar treballs altament qualificats, pel que són les economies avançades les enfronten més riscos derivats de l’IA, però també més oportunitats per aprofitar els seus beneficis.

D'aquesta manera, l’FMI considera que, en les economies avançades, aproximadament la meitat dels llocs de treball exposats podrien beneficiar-se de la integració de l’IA, la qual cosa milloraria la productivitat, encara que adverteix que en el cas de l’altra meitat, les aplicacions d’IA podrien reemplaçar tasques que actualment realitzen humans, la qual cosa reduiria la demanda laboral, la qual cosa portaria salaris més baixos i una reducció de la contractació i fins i tot la desaparició d’alguns llocs de treball.

En canvi, als mercats emergents i els països de baixos ingressos, s’espera que l’IA causi menys pertorbacions immediates, encara que adverteix que, alhora, molts d’aquests països no tenen la infraestructura ni la força laboral qualificada per aprofitar els beneficis de l’IA, la qual cosa augmenta el risc que amb el temps la tecnologia pugui empitjorar la desigualtat entre les nacions. Així mateix, la directora de l’FMI també assenyala que l’IA podria afectar la desigualtat d’ingressos i riquesa dins dels mateixos països, ja que pot conduir a una polarització dins dels trams d’ingressos.

L’efecte sobre els ingressos laborals dependrà en gran manera de fins quin punt l’IA complementi als treballadors d’alts ingressos, ja que pot conduir a un augment desproporcionat de les seues retribucions, mentre que, alhora, els guanys en productivitat de les empreses que adoptin l’IA probablement augmentaran els retorns del capital, la qual cosa també pot afavorir les persones amb més ingressos. "En la majoria dels escenaris, l’IA probablement empitjorarà la desigualtat general", reconeix Georgieva, per a qui serà necessari que els responsables de formular polítiques abordin de manera proactiva el risc que la tecnologia avivi encara més les tensions socials. "És crucial que els països estableixin xarxes integrals de seguretat social i ofereixin programes de reciclatge per als treballadors vulnerables", conclou la directora de l’FMI.