El Tribunal Constitucional anul·la la reforma de l’impost de societats del 2016
Façana del Tribunal Constitucional en una imatge d’arxiu.
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la reforma de l’impost de societats implementada pel govern del PP el 2016, en considerar que vulnera el deure de contribuir a les despeses públiques per modificar aspectes essencials del tribut mitjançant un reial decret. Aquesta declaració se suma a l’anul·lació el 2020 del decret llei que augmentava els pagaments fraccionats de l’impost de societats a les grans empreses, mesures que es van aprovar el 2016 per incrementar la recaptació i poder reduir el dèficit públic.
Segons ha informat aquest dijous el Constitucional, les modificacions declarades inconstitucionals són els límits a la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors, la limitació de deduccions per doble imposició i l’obligació d’integrar a la base de l’impost els deterioraments de valor de les seues participacions fiscalment deduïbles.
La nota remesa pel Constitucional aclareix que, per seguretat jurídica, la sentència no té efecte retroactiu tret de per a liquidacions ja impugnades i pendents de resolució, igual que van fer amb la plusvàlua municipal, el que dificulta mesurar el seu impacte econòmic.
La sentència parteix d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional respecte al reial decret 3/2016, que va modificar diversos punts de l’impost de societats amb l’objectiu d’eliminar deduccions i recaptar així 4.300 milions d’euros més a l’any, segons va explicar el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
El Constitucional explica que un decret llei no pot alterar elements essencials dels tributs, una cosa que fa la norma de 2016 en afectar la base imposable i la quota de l’impost, uns canvis que el propi text considerava "de rellevància" i que a més anaven acompanyats per previsions d’impacte recaptatori. En introduir aquests canvis per decret llei, es va vulnerar l’apartat 86.1 de la Constitució en l’apartat que regula el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques. Es tracta del mateix criteri que ja va aplicar el Tribunal per jutjar el reial decret 2/2016, pel qual es van incrementar els pagaments fraccionats de l’impost de societats de les grans empreses, que ja va ser declarat inconstitucional el juliol de 2020.
Les mesures recollides en ambdós decrets "han tingut, en conjunt i aïlladament considerats, un impacte notable en elements estructurals d’una peça fonamental del sistema tributari com és l’impost de societats, afectant l’essència del deure de contribuir dels obligats per aquest tribut, pel que han de declarar-se inconstitucionals i nuls".
La sentència, en la qual ha estat ponent el magistrat César Tolosa Tribiño, s’ha adoptat per unanimitat, encara que el magistrat Enrique Arnaldo ha anunciat la seua intenció de formular un vot particular relatiu a la modulació dels seus efectes. El magistrat Juan Carlos Campo no ha participat en la deliberació en haver-se abstingut.
