ESNOTICIA
Lleida cobra 4,7 milions d'ajuda directa de la PAC menys que el 2019
Pràcticament 66 milions corresponen al pagament bàsic
Més de 34 arriben als pagesos per pràctiques agrícoles dirigides a beneficiar el medi ambient
El sector dels cultius herbacis és un dels inclosos en la Política Agraria Común. - SEGRE
El camp de Lleida va cobrar l’any passat gairebé cinc milions menys que el 2019 d’ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC). De fet, les regulacions comunitàries representen una de les grans queixes del sector, perquè asseguren que cada vegada posen més obstacles als productors i reben menys suports. En concret, el 2022, últim exercici del qual es tenen dades tancades, els ajuts directes van assolir els 114,59 milions d’euros a les comarques de Lleida, davant dels 119,375 del 2019, segons les dades públiques de la conselleria d’Acció Climàtica. Suposa un descens de 4,779 milions.
El gruix dels ajuts corresponen al que es coneix com el pagament bàsic de la PAC (sistema d’ajuts desacoblat de la producció que substitueix l’anterior règim de pagament únic). En concret, a Lleida frega els 66 milions. La segona gran partida està lligada a pràctiques beneficioses per al medi ambient, que el 2022 van suposar 34,264 milions. En aquest capítol entren, per exemple, la diversificació de cultius (capítol que inclou el guaret), el manteniment i protecció de pastures permanents o les superfícies d’interès ecològic, entre altres punts. Per apaivagar les protestes dels agricultors europeus, la Comissió Europea va plantejar aquesta setmana derogar durant tot l’any 2024 la norma que obliga els agricultors a mantenir part de les seues terres cultivables en guaret, una mesura que reclamaven els manifestants en diversos estats membres, començant per França.Altres partides de la Política Agrària Comuna especialment importants per a Lleida són les associades al boví d’engreix (3,473 milions), les associades al boví de llet (2,466), les associades a les vaques dides (2,017), les destinades a donar suport als joves agricultors (1,273), les associades a l’oví (11,235) i les destinades a compensar petits agricultors (1,144). Juntament amb altres línies que representen imports molt inferiors s’assoleixen els 114,596 milions citats.Amb tot, hi ha sectors que queden al marge dels ajuts de la PAC i que són clau per a Lleida, com és el gruix de la fruita dolça o la ramaderia porcina, en la qual és una líder.
Pagesos farts de la burocràcia i que apressen accedir a preus justos
Agricultores i ramaders s’enfronten diàriament a una burocràcia que, segons asseguren, els enterra en papers i documents. Per aquest motiu, una de les seues principals demandes en aquests moments per part dels professionals del camp és disminuir amb l’allau d’exigències a què s’enfronten. Les demandes en les protestes convocades per dimarts inclouen menys exigències en la PAC. També demanen cobrar ja els ajuts per la sequera anunciats l’any passat. En el capítol de mercat, la urgència és tenir uns preus justos o, dit d’una altra manera, que no hagin de perdre diners i posar-lo de la seua butxaca per continuar produint. En matèria mediambiental, tenen en el punt de mira les restriccions de cultiu que hi ha a les zepes (zones d’especial protecció per a les aus) o derogar normatives de benestar animal que poden posar en perill la supervivència econòmica de moltes granges. En el capítol fiscal i de competència, reclamen reduccions en les quotes d’autònoms de la Seguretat Social i l’IRPF i aranzels a la importació.
Els tractors, convocats per tallar l’A-2 dimarts durant 16 hores
Els pagesos de gairebé tot Europa s’estan mobilitzant per posar de manifest la crisi que travessen, amb els francesos al capdavant. En aquest context, ha sorgit la Plataforma 6F, nascuda d’un Whatsapp creat per un pagès de Lleida que en hores va sumar un miler de professionals. Aquest col·lectiu ha convocat dimarts una protesta en la qual ramaders i agricultors estan cridats a tallar l’autovia A-2 amb els seus tractors. Els punts de trobada són l’àrea de Vila-sana i el Punt Estrella de Fondarella, a esquerra i dreta de l’A-2, que es tallarà previsiblement entre les 8 del matí i la mitjanit, unes 16 hores. Divendres, en una reunió a Miralcamp, es va proposar repetir els talls dimecres i dur a terme una marxa lenta dijous i divendres a Barcelona. Per la seua part, UP ha convocat dimarts una marxa lenta per l’N-145 des de la Seu d’Urgell a la frontera amb Andorra a partir de les 11 del matí. A més, no es descarta que avui es repeteixin protestes com les de divendres. UP, JARC, Asaja i l’FCAC recolzen les mobilitzacions.
