Lleida perd quatre pagesos cada setmana i ara són poc més de 8.500

Agricultors i ramaders de Lleida protagonitzaran dimarts la que s'anuncia com una gran protesta per posar de manifest la crisi que passen i per exigir solucions. Les comarques lleidatanes perden una mitjana de quatre pagesos cada setmana i ara amb prou feines representen 8.542 cotitzadors a la Seguretat Social.

El nombre de professionals del camp està patint un degoteig de baixes, al mateix temps que es redueix el volum d’explotacions agràries. Lleida va acabar l’any passat amb 8.542 agricultors i ramaders cotitzant en el règim especial d’autònoms del camp. Representa un descens de 839 cotitzadors respecte al desembre de l’any 2019.

Suposa un descens del 8,8% i la pèrdua setmanal al llarg d’aquests quatre anys de quatre pagesos. Paral·lelament, creix el volum de l’ocupació generada pel sector, com mostra el gràfic de barres adjunt. Si a l’acabar el 2019 hi havia 3.462 assalariats al sector agrari, el desembre de l’any passat ascendien a 3.963. Suposa mig miler més (+14,47%). En ple apogeu de les campanyes agràries, com la fructícola o la vitivinícola, el nombre d’afiliats en el règim general es dispara pel nombre de temporers que requereix el sector.La pèrdua d’agricultors es produeixen en paral·lel al descens registrat en el nombre d’explotacions agrícoles. Cada vegada és més necessari que tinguin una dimensió més gran perquè puguin ser competitives i resistir els problemes del mercat. L’últim informe d’explotacions agrícoles de Catalunya de l’any passat xifra en 18.455 les existents a les comarques de Lleida, mentre que el 2019 tenia comptabilitzades 29.169. El gruix, segons l’informe de la Generalitat, continua estant en mans d’homes (11.087 l’any passat), el pes dels quals duplica de llarg el que lideren dones (4.776). Les 2.592 restants corresponen a explotacions el titular de les quals és una persona jurídica.

L’anàlisi territorial situa el Segrià com a líder tant de Lleida com del conjunt de Catalunya en nombre d’explotacions agrícoles (4.917), seguida de la Noguera (3.177), les Garrigues (2.240), el Pla d’Urgell (2.076), l’Urgell (2.060) i la Segarra (1.657). Les dades d’Acció Climàtica xifren en 737 les explotacions del Pallars Jussà, seguides de les 583 del Solsonès, les 381 de l’Alt Urgell, les 262 de la Cerdanya i les 224 del Pallars Sobirà. Finalment, hi ha 79 a l’Alta Ribagorça i 62 a la Val d’Aran.

La renda agrària catalana, inferior a la del 2007 després de dos anys caient

Els agricultors i ramaders es queixen d’una situació econòmica que posa moltes explotacions en una situació difícil, si no límit. I les dades oficials recolzen les seues afirmacions. La renda agrària a Catalunya s’ha situat els anys 2021 i 2022 clarament per sota del nivell que tenia el 2008. Així es desprèn de l’últim informe del departament d’Acció Climàtica. Com mostra el gràfic adjunt, l’informe de l’evolució de la renda agrària nominal situa en cent la registrada el 2007 i analitza després l’evolució a preus corrents (valor nominal) i bona part del període demostra registres inferiors. De fet, només el 2019 i el 2020 la renda va superar la de 2007. El 2001 va patir un fort retrocés, aguditzat encara més el 2022, quan es va situar 23,39 punts per sota.De moment no hi ha dades de la Generalitat sobre l’evolució del 2023, però el ministeri d’Agricultura estima que la renda agrària va créixer a l’Estat un 11,1%. Crida l’atenció tenint en compte que es refereix a un any amb greus problemes derivats de la sequera no només a Lleida i Catalunya, sinó a la pràctica totalitat del territori estatal. Aquesta evolució a l’alça s’explica per dos raons fonamentalment. D’una banda, pel pes del sector ramader sobre el total. Per exemple, el 65% de la renda agrària catalana prové de la ramaderia. I el 2023 ha estat un any especialment positiu per al sector porcí, que suposa el 37,21% de la renda catalana. Amb uns preus històrics, es calcula que el sector productor va guanyar l’any passat en la demarcació uns 370 milions d’euros. Per una altra banda, a l’hora de fer el càlcul de la renda agrària es té en compte també l’evolució dels costos, que el 2023 van registrar una rebaixa en alguns aspectes, com els energètics, però també dels cereals i els pinsos que consumeix la ramaderia.