El regadiu, contra les cordes

A Lleida hi ha més de 156.000 hectàrees de regadiu, una dada que per si sola ja demostra la importància de l’aigua en l’economia tant local com catalana. D’aquestes, 121.000 corresponen a regs històrics com el Canal d’Urgell, l’Aragó i Catalunya i Pinyana, mentre que la resta pertany a nous regs com el Segarra-Garrigues, l’Algerri-Balaguer, el Segrià Sud i el Garrigues-Sud, entre altres de menors dimensions. La sequera que s’arrossega des de fa més de tres anys i que el 2023 va ser la pitjor en un segle, davant de la del 2008, ha posat els regadius contra les cordes.

A la cada vegada més difícil situació al camp que fa que progressivament hi hagi menys pagesos sense garanties de relleu generacional, se sumen la falta d’ajuts per part de l’administració i una burocràcia que els ofega, juntament amb els alts costos de producció i els baixos preus del mercat. I, per descomptat, ara cal batallar amb la falta d’aigua. Les sequeres cícliques, que no revertiran en ple canvi climàtic, obliguen els agricultors del reg tradicional a invertir en modernització també per estalviar aigua, un camí, la de la modernització, que no té marxa enrere.La falta del recurs va obligar a prendre la passada campanya una decisió històrica: el tancament del Canal Principal d’Urgell i del Segarra-Garrigues a les setmanes de començar a regar, al març. A l’Urgell va ser la primera vegada que s’aplicaven restriciones d’aquest tipus en els seus més de 100 anys d’història. Per poder distribuir les reserves, es va optar per sacrificar els cultius de cereal extensiu per evitar la mort dels fruiters que, finalment, van salvar la producció.Però els agricultors que es van sacrificar a l’espera d’ajuts del ministeri d’Agricultura i de la conselleria d’Acció Climàtica, han rebut escasses compensacions del Govern i cap per part de l’Estat.“Això és un greuge per a les més de 50.000 ha excloses del reg i no pot tornar a repetir-se”, va assegurar el portaveu del Manifest del Gran Urgell, que agrupa comunitats de regants i sindicats, Jaume Perera.

Modernitzar, digitalitzar i prioritzar un repartiment just dels recursos

Modernizar els regs històrics és una assignatura pendent a Lleida. Encara que l’Aragó i Catalunya és el més avançat en aquesta matèria amb importants inversions per construir canonades que discorren paral·leles i portar l’aigua per gravetat a les finques suprimint bombatges (aquesta campanya estrenarà la de la Mola), Pinyana està encara començant i en el Canal d’Urgell es preveu una inversió de més de 1.300 milions però és una tasca encara pendent. A Pinyana s’han modernitzat més de 1.200 ha de l’Horta de Lleida i es treballa en 2.000 més. Al Canal d’Urgell l’Estat aporta 35 milions per fer salts de regulació i basses encara que queda pendent el gruix de l’actuació, pendent d’un acord entre Govern i Madrid, i de saber quina part abonaran els regants. Segons els presidents de les comunitats de regants “és imprencindible no perdre ni una gota d’aigua, ja que el canvi climàtic no disminuirà”. Per aquesta raó és important aplicar les més noves tecnologies per al control de la despesa com ja fa el Segarra-Garrigues. El portaveu del Manifest del Gran Urgell, Jaume Perera, tampoc va descartar que es facin les infraestructures precises per permetre transvasaments de zones que tenen aigua a les que la necessiten per a un repartiment just dels recursos. En el Canal d’Urgell passaria per connectar la Pallaresa, molt més cabalosa, amb el Segre, en l’actualitat en emergència, per derivar aigua del canal Auxiliar al Principal, una actuació que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estudiarà a partir del 2027, quan entrarà en vigor el nou pla hidrològic. De moment, les pluges del gener i la boira han permès conrear cereal d’hivern.