Josep M. Castella, agricultor de Torrefeta i Florejacs: «Els importadors fan caure el cereal com el petroli»

Millorarà la situació amb les protestes?

Segur que alguna cosa millorarà, però el que no millorarà són els preus del cereal perquè això depèn dels importadors i no dels polítics. Fan el que volen al marge de l’Estat segons els convé, poden fer baixar o pujar el preu del cereal igual com fan amb el petroli.

Considera que el control de les importacions hauria de ser més estricte?

Clar. En tots els sentits. D’una banda hi ha els mitjancers, que són els que s’hi fan l’arròs, però d’altra banda els cerealistes locals estem sotmesos a unes restriccions que en altres països com Rússia o Sud-amèrica no tenen i fan més barata la seua producció. Un exemple, aquí abans utilitzàvem el lindà per tractar la plaga del zabrus i se’ns va prohibir, però aquí ens arriba gra d’altres països tractat amb lindà i ningú no diu res. Produir a Espanya i a Europa és més car, competim en inferioritat amb els productes de fora.

Segons la meua modesta opinió la burocràcia per si sola tampoc és tan greu, jo faig la DUN en un matí i si no fos per la DUN les petites explotacions ja haurien tancat portes. El problema de la burocràcia afecta els grans productors. Som quatre els que vivim del cereal, la resta ho compaginen amb altres feines. El problema és que a nosaltres ens exigeixen a partir de 50 hectàrees el Quadern d’Explotació, que fins avui havíem de fer una vegada a l’any i ara ens obligaran a fer-lo cada vegada que acabem una tasca al camp. La realitat és que ni Catalunya, ni Madrid, ni la Unió Europea estan preparats per dur a terme el seguiment d’aquest treball. D’altra banda, és injust ja que només es castiga els quatre professionals perquè els que tenen 20 hectàrees no tenen aquests controls. Amb tot, la burocràcia no és tan greu si al final obtens un rendiment, i després de dos anys de sequera estem contra les cordes.Com afronten aquest any la campanya?Amb molta incertesa. Estem amb les pòlisses fins al coll i no sabem què passarà. Alguns que estan en situació límit han optat per no aplicar adob per estalviar costos. En el meu cas sembro 230 hectàrees, però només de les nostres explotacions no podríem viure i hem de fer treballs per a d’altres com aplicar herbicides, fungicides o recollir palla per complementar el sou.

Em parla dels costos de producció?

Partint del fet que hem tocat fons a nivell econòmic, d’un costat, tenim feina per cobrir les despeses que ocasiona la collita. Per donar només uns detalls, s’han quadriplicat els costos de les llavors i dels adobs, i s’ha quadriplicat la despesa dels fitosanitaris. D’altra banda, és vergonyós que el preu del cereal hagi passat de 410 euros la tona a 210. Pensi que només la llavor costa 500 euros la tona. És un despropòsit.