L’enuig dels agricultors s’estén al món

L’enuig dels agricultors s’està estenent pel món en forma de protestes davant de la falta de solucions als seus problemes, relacionats sobretot amb la baixa rendibilitat, la competència entre països i l’emergència climàtica.

Les manifestacions sorgides des de principis de 2024 en diferents països europeus posen en relleu les dificultats que travessa el sector.

A continuació, un repàs per les reivindicacions dels agricultors i el pes que ocupa el sector primari en l’economia d’una vintena de països.

Espanya

Fa més de dos setmanes que els agricultors es manifesten contra la càrrega burocràtica i les exigències ambientals més importants de la Política Agrària Comú (PAC) de la Unió Europea (UE), els baixos preus en origen i la competència d’importacions de tercers països.

El sistema agroalimentari i pesquer aporta més del 10 % del producte interior brut (PIB) i dona ocupació a 2,8 milions de persones a Espanya.

La superfície agrària útil suposa més de 23 milions d’hectàrees, gairebé la meitat del territori, de les quals gairebé 17 milions són de cultiu, sobretot cereals, oliverar, fruiters i vinya.

França

Les protestes dels agricultors a França, que van mantenir durant dos setmanes talls de carreteres, tenen entre els seus principals motius l’augment de costos i els preus a la baixa.

El Govern va fer una llarga sèrie de concessions, com renunciar a suprimir l’exempció fiscal al gasoil agrícola o més controls, i va prometre una simplificació radical de la normativa.

França és la primera potència agrícola de la UE: el pes del sector agroalimentari en el PIB francès és del 3,4 % i els llocs de treball de l’activitat agrícola, un 2,6 % del total.

Itàlia

Els agricultors italians reclamen una revisió del Pacte Verd europeu, reciprocitat en les relacions comercials, desincentivar les terres sense conrear i combatre el menjar sintètic, a més d’exempcions fiscals.

L’agroalimentació representa un 3,8 % de l’economia italiana i la superfície agrícola utilitzada suposa un 42 % del territori, amb produccions rellevants com les de vi, oli d’oliva, farratge, flors i plantes ornamentals, raïm, panís, tomates, patates, pomes, enciam, taronges, blat, carxofes i peres.

Portugal

La Confederació Nacional d’Agricultura (CNA), una de les agrupacions més grans del país i convocant de protestes, exigeix preus justos de producció i demanda la regulació del mercat amb mesures que protegeixin agricultors i consumidors, entre altres mesures.

El pes de l’agricultura en el PIB lusità el 2023 va ser de l’1,7 %, amb una producció total equivalent a 12.523 milions d’euros i exportacions valorades en 10.763 milions.

Els principals cultius són la pastura per a animals, les verdures, els cereals, el raïm, les olives i els cítrics.

Bèlgica

Les protestes dels agricultors belgues van començar l’any passat i van tenir el seu punt culminant a començaments d’aquest mes.

La Federació Valona d’Agricultura denuncia en particular l’excessiva càrrega administrativa i reclama més pressupost agrícola i "clàusules espills" en els acords comercials, mentre que a la regió belga de Flandes es queixen del pla del Govern regional per reduir el nitrogen a les granges industrials.

A Bèlgica, una de cada dos explotacions es dedica a la ramaderia i, en general, el país produeix més carn de la que consumi.

Països Baixos

Les protestes dels grangers neerlandesos van començar el 2019 i es van generalitzar el 2022, quan es van organitzar accions multitudinàries contra els plans de reduir el nombre de caps de bestiar i tancar explotacions per combatre la contaminació per nitrogen.

El moviment Camperol-Ciutadà va capitalitzar l’embafament del camp i va ser el març de l’any passat el partit més votat en les eleccions provincials dels Països Baixos.

Els sectors agrícola i hortícola representen el 10 % de l’economia i l’ocupació dels Països Baixos, el segon exportador mundial agroalimentari més gran per valor (122.300 milions d’euros l’any passat), que produeix principalment cereals, farratge, patates, hortalisses i bulbs de flors.

Alemanya

Després que el Govern de coalició anunciés l’eliminació de diversos subsidis agraris, els agricultors alemanys van començar a manifestar-se per Nadal per a es revertissin aquestes mesures i es reduís la burocràcia, unes protestes que en part han canviat en expressions d’insatisfacció amb la política del Govern en general.

El sector primari aportava el 2023 el 0,9 % del PIB i un terç de la producció alimentària s’exporta, sobre tot blat i ordi.

Un 60 % de la superfície agrària s’utilitza per a alimentació animal i gairebé un 40 %, per al cultiu de cereal.

Polònia

Els agricultors polonesos creuen que el Pacte Verd europeu ha de modificar-se i rebutgen la importació sense aranzels de productes ucraïnesos; encara que aquests només poden transitar per Polònia si tenen com a destinació final un tercer país i denuncien que això no es compleix per una sèrie de fraus.

Encara que només produeix a penes el 2,8 % del PIB agregat, el sector agrícola ocupava el 2023 gairebé 1,4 milions de treballadors.

Polònia, que va exportar a 2022 productes agroalimentaris per 31.000 milions d’euros, és el productor europeu més gran de pomes, xampinyons, cols i gerds, i un dels principals productors de blat.

República Txeca

A la República Txeca hi ha diverses associacions que volen que el país abandoni el Pacte Verd i critiquen la burocràcia imposada per la Comissió Europea a l’hora d’accedir a ajuts comunitaris.

L’agricultura suposa el 2 % del PIB txec. El seu principal producte són els cereals, encara que des de 2023 el país està tenint problemes per exportar-los per l’entrada de gra ucraïnès.

Romania

Els agricultors demanen de prohibir l’entrada de gra i altres productes des d’Ucraïna; el Govern ha llançat un programa de suport agrícola de 165 milions d’euros i promès subsidiar el 25 % del gasoil dels agricultors, entre altres subvencions.

L’agricultura de Romania, un dels principals productors de cereals de la UE, representa el 4,8 % del PIB i dona treball a gairebé 2 dels seus 19 milions d’habitants.

Hongria

El Magosz, l’organització gremial més gran dels agricultors, manté bones relacions amb el Govern ultranacionalista i ha aplaudit les seues postures contra les importacions ucraïneses, motiu de protestes.

A Hongria unes 200.000 persones, entre 9,7 milions d’habitants, treballen en l’agricultura, que aporta el 3,2 % del PIB.

Els productes agrícoles més exportats són els grans (12 % del total) i els carnis (10 %).

Grècia

Els agricultors grecs, les protestes dels quals duren ja més d’un mes, demanen al Govern conservador combustible agrícola lliure d’impostos, així com subvencions estatals, rebaixes fiscals i indemnitzacions davant les catàstrofes naturals.

L’agricultura, la pesca i la silvicultura representen el 4 % del PIB i els principals productes són blat, cotó, taronges i oli d’oliva.

Marroc

L’agricultura és la principal locomotora de l’economia del Marroc i proveïdor del 33 % dels llocs de treball, a més de contribuir al 13 % del PIB nacional, segons el ministre marroquí d’Agricultura i Pesca, Mohamed Seddiki.

Aquest sector representa el 14 % de les exportacions, entre les quals destaquen fruites i hortalisses com taronges, mandarines, tomates, alvocat, oliveres, síndries i fruits rojos.

El país magrebí disposa de l’estratègia "Generation Green 2020-2030", que preveu millorar el PIB agrícola del país i les condicions dels treballadors del sector, multiplicar les exportacions i millorar l’ús de l’aigua.

Estats Units

Les protestes dels productors agropecuaris en Estats són cícliques i estan relacionades amb la Llei Agrícola, que el Congrés ha estès fins setembre de 2024, amb la qual cosa l’assumpte ara està enredat amb la campanya presidencial.

El Govern federal gasta cada any més de 30.000 milions de dòlars en subsidis agropecuaris que beneficien majorment als productors de cereals, oleaginoses, cotó, sucre i productes lactis.

La producció agroalimentària contribueix al 5,5 % del PIB, fa servir a penes el 2 % de la població i les seues exportacions més grans són les de soja, panís i carn bovina.

Índia

Les protestes agrícoles de l’Índia exigeixen garanties legals per establir el Preu Mínim de venda per a la producció (MSP) per a totes les collites, un preu límit recomanat pel Govern central en alguns cultius a l’inici de la temporada de sembra que protegeix els camperols de la inestabilitat del mercat.

Els camperols són gairebé la meitat de la força de treball (43,8 %) d’aquest país de més de 1.400 milions d’habitants i l’agricultura en genera més del 15 % del PIB.

L’Índia s’ubica entre els deu exportadors agrícoles mundials més grans i entre els seus principals productes destaquen l’arròs, el sucre i les espècies.

Sud-àfrica

Encara no s’han registrat protestes a Sud-àfrica, on el sector agrícola aporta el 2,8 % del PIB i és un pilar important en l’economia, el desenvolupament rural i la reducció de la pobresa; el cultiu més gran de Sud-àfrica és el cereal, que suposa més del 30 %.

Argentina

No existeixen, de moment, programacions de protestes d’agricultors, que -d’altra banda- temen que el rebuig que suscita a la UE l’acord amb el Mercosur afecti les negociacions finals.

Així ho va expressar Carlos Achetoni, president de la Federación Agraria Argentina, una de les quatre patronals agropecuàries més grans del país, que va mostrar comprensió amb els agricultors francesos perquè "cal preservar l’ambient, però no a qualsevol preu".

L’Argentina és un dels productors més importants i exportadors globals de grans i derivats i el seu potent sector agropecuari va sumar en 2023 exportacions per 37.837 milions de dòlars, el 57 % del total.

Brasil

Al Brasil no hi ha ni es preveuen protestes. El sector agropecuari és molt poderós i té gran pes en el Parlament, amb el que sol tenir èxit en canalitzar les seues demandes. El principal element de conflictivitat en el camp són les disputes de terres amb els indígenes.

El sector agropecuari és responsable del 49 % de les exportacions del Brasil, que ven sobretot soja i panís, a més d’altres productes com a cafè, suc de taronja, panís, sucre, cel·lulosa, carn bovina, pollastre i cotó.

Veneçuela

La falta de finançament, les falles en la disponibilitat de combustible, la importació de productes acabats i el contraban són quatre dels principals problemes que afecten l’agricultura de Veneçuela, com va explicar el president de la Societat Veneçolana d’Enginyers Agrònoms i Afins, Saúl Elías López.

Es calcula que l’agricultura aporta un 3,5 % del PIB d’un país que satisfà el 70 % de la demanda de panís, davant el dèficit d’hortalisses i fruites.

Mèxic

A Mèxic la principal demanda dels agricultors és la seguretat davant els atacs del crim organitzat, al mig de reclams per afrontar la crisi climàtica i dificultats financeres i de mà d’obra, entre d’altres.

El sector agropecuari, que representa poc menys del 10 % del PIB, és un important productor d’alvocat, 'jitomate', mores, nou, llimó, mango, pebrots, enciam, espàrrec i ceba.

Les exportacions agroalimentàries del país van assolir els 51.874 milions de dòlars el 2023, el 3,9 % més anual.

Equador

A l’Equador, el sector agrícola representa un 8 % del PIB, caracteritzat principalment per l’agricultura familiar, si bé en els últims anys s’ha consolidat com el primer exportador mundial de plataner, el tercer de flors i el quart de cacau, on sí que hi ha plantacions a gran escala.

La Confederació Nacional d’Organitzacions Camperoles, Indígenes i Negres (Fenocin) s’ha manifestat en contra de la pujada recent de l’IVA del 12 al 15 %.

Uruguai

En matèria de cultius, els principals que s’aconsegueixen a l’Uruguai són la soja, el blat, l’arròs, la colza, el panís i l’ordi.

L’any passat, les exportacions uruguaianes van sumar 11.518 milions de dòlars, amb la carn bovina, la soja i els lactis com principals productes.