La bretxa salarial a Lleida s'accentua a partir dels 36 anys per al sexe femení

La bretxa salarial entre homes i dones a Lleida varia molt en funció de l’edat i creix especialment a partir dels 36 anys, una situació que es relaciona amb les baixes per maternitat, l’abandonament del mercat laboral quan els fills són petits per dedicar-se a la seua cura o períodes de reducció de jornada. Dit d’una altra manera, bona part de les dones sacrifiquen la seua carrera laboral i després ho paguen amb llocs de treball a temps parcial o amb menys ascensos o primes.

En concret, el moment en què la diferència salarial és més petita entre homes i dones és en edats compreses entre els 26 i els 35 anys. Ells cobren a l’any 20.467 euros davant dels 18.895 d’elles. És a dir, que la diferència és d’un 7,68 per cent, segons es desprèn de les dades salarials de l’Agència Tributària Espanyola de l’exercici 2022. A partir d’aquí, les diferències es van incrementant, s’atansen al 12 per cent en el col·lectiu de 35 a 45 anys, quan elles perceben cada any 2.851 euros menys. En la següent dècada, de 46 a 55 anys, ells superen lleugerament els 27.000 euros, mentre les lleidatanes perceben 23.316 euros de mitjana. El desfasament en aquest cas és d’un 13,65 per cent. Arriba a vorejar el 17 per cent entre els treballadors de 56 a 65 anys, quan ells tenen una paga anual 4.767 euros per sobre de les seues companyes. Quan els treballadors ja estan en edat de jubilar-se, la diferència es dispara per sobre del 35 per cent, encara que parlem d’un nombre reduït de treballadors. Els 1.676 assalariats tenen una renda de 22.289 euros, mentre que les 1.027 dones amb prou feines perceben 14.332.Tenint en compte totes les edats de treballadors, els lleidatans perceben a l’any 22.932 euros i elles en guanyen una mitjana de 19.917, amb una diferència d’un 13,17% a favor dels homes.D’altra banda, un estudi elaborat per UGT de Catalunya apunta que mentre la taxa d’ocupació sense fills és similar entre els homes (77,90%) i les dones (75,60%), la distància augmenta significativament quan s’introdueixen els menors en l’equació: els percentatges passen a ser del 89,40% i 70,40% respectivament. El sindicat explica que “els permisos remunerats són agafats de forma indiferent pels dos sexes” però afirma que “quan aquests penalitzen, és la dona la que surt del mercat laboral”. Segons l’informe, el 92,14 per cent de les excedències no remunerades del 2021 les van agafar les dones.

Permís menstrual per a 394 empleades del Govern en 2 anys

Un total de 394 treballadores públiques de la Generalitat s’han acollit al permís menstrual que es va anunciar l’octubre del 2022 i que consisteix en un règim de flexibilitat horària recuperable en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut. Segons dades del Govern, es tracta de prop d’un 0,3% del total de les 132.064 dones que treballen a la Generalitat. La gran majoria de les empleades que s’hi han acollit són docents, 298. Aquest tipus de mesura s’ha posat en marxa també en diversos ajuntaments, com el de Lleida o el de les Borges Blanques. Al consistori de la capital de les Garrigues aquest permís es va posar en marxa el 2021, tanmateix, en aquest temps cap de la quarantena de treballadores municipals en plantilla no l’ha sol·licitat. Des de l’ajuntament ho atribueixen que el permís “només” és de fins a vuit hores mensuals que s’han de recuperar i que encara existeixen “certs tabús” entorn de la menstruació que poden fer que les treballadores siguin encara reticents a demanar-lo. Amb tot, afirmen que continuaran donant suport a aquest tipus de mesures.