El Parlament Europeu aprova la reforma del mercat elèctric

El ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous la reforma del mercat de l’electricitat de la Unió Europea plantejada durant la recent crisi de preus de l’energia, un ajustament que busca donar preus assequibles i estables, protegir els consumidors i impulsar el desplegament de renovables. La reforma, composta d’un reglament i una directiva, va obtenir un ampli suport (433 vots a favor, 140 en contra i 15 abstencions; i 473 vots a favor, 80 en contra i 27 abstencions, respectivament) i serà oficial quan el Consell de la UE adopti també el nou disseny del mercat amb el qual el bloc comunitari també pretén allunyar-se dels hidrocarburs de Rússia. "És l’hora de l’electrificació de la demanda energètica", va dir en el debat previ al vot el negociador cap per part de l’Eurocambra, Nicolás González Casares (PSOE), qui es va referir a l’ajustament com "una reforma de present i de futur" per avançar cap a la descarbonització.

El socialista espanyol va destacar a més que la reforma aportarà "més protecció per als consumidors i nous drets", ja que prohibirà les desconnexions dels usuaris vulnerables. També recull el dret a què els ciutadans que generin energia verda puguin compartir-la i aporta flexibilitats per impulsar l’emmagatzemament elèctric o regular els mecanismes de capacitat per recolzar a les renovables, legislació derivada pendent encara de definir-se.

La reforma no intervé en el mercat marginalista per desacoblar els preus del gas de l’electricitat, però sí que encarrega a la Comissió Europea que, abans de juny de 2026, elabori una avaluació dels mercats energètics a curt termini. El text pactat recull diverses mesures per reforçar la protecció als consumidors i estableix uns criteris que permetin que el Consell, a proposta de la Comissió, declari una emergència energètica.

Els Estats haurien llavors d’adoptar mesures per rebaixar els preus per als clients vulnerables i desfavorits, amb disposicions per evitar "distorsions indegudes del mercat interior".

Espurnes entre França i Alemanya

El contratemps més gran en la tramitació va aparèixer en l’enfrontament entre París i Berlín a propòsit dels contractes per diferència (CfD, per les seues sigles en anglès) i la seua aplicació sobre les centrals nuclears en funcionament. Els CfD permeten que l’Estat acordi un preu estable per la compravenda d’electricitat en un termini fix amb un generador i després es torni la diferència automàticament en funció de si el preu final ha estat més alt o més baix del pactat. França, amb un ampli parc nuclear, volia aplicar aquest esquema a les plantes atòmiques en ús i pràcticament amortitzades, però Alemanya temia que això pogués funcionar com una ajuda d’Estat encoberta a la indústria gal·la, que podria obtenir electricitat més barata que la germànica. Els ministres d’Energia dels Estats membres van pactar finalment un enfocament comú l’octubre, sota la presidència espanyola del Consell de la UE, de manera que els CfD es puguin aplicar a totes les noves instal·lacions de generació, les que ampliïn la seua capacitat i estenguin la seua vida útil, independentment de si es refereix a plantes nuclears o altres tecnologies.

Tanmateix, segons l’acord entre les capitals previ a la negociació final, aquests contractes no s’aplicarien de forma automàtica a les plantes existents, sinó que -com a fins ara- tindran que obtenir el vistiplau de la Comissió Europea, que els analitzarà en virtut del règim d’ajuts d’Estat, però amb criteris simplificats. La negociació de la reforma, la primera de pes al mercat elèctric en dos dècades, ha tardat només un any des que la Comissió Europea va presentar la seua proposta, en gran manera per la convulsa situació geopolítica des que el president rus, Vladímir Putin, va començar "a jugar amb el mànec del gas" i a utilitzar "l’energia com una arma de guerra" poc abans de llançar la invasió sobre Ucraïna a gran escala, va recordar González Casares.

Hidrogen

El Parlament Europeu també va aprovar el disseny regulatori del futur mercat de gasos renovables com el biometà o baixos en carboni com l’hidrogen, crucials per descarbonitzar la indústria pesant i el transport marítim i aeri. Entre altres punts, crearà un nova entitat per als operadors de xarxes d’hidrogen (ENNOH), un sistema per aplicar tarifes de xarxa i una metodologia per a la certificació de gasos baixos en CO2, a més de facilitar que els usuaris puguin canviar de proveïdor amb facilitat. "Per fi hem donat llum verda a l’hidrogen verd i llum roja a la importació de gas rus", va resumir el popular polonès i ponent de text, Jerzy Buzek.