L'FMI eleva quatre dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol per al 2024, fins a l'1,9%

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat quatre dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol per al 2024, fins a l'1,9%, i manté en el 2,1% la millora per al 2025. Segons una declaració publicada aquest divendres pel personal tècnic de l'organisme, l'economia espanyola ha demostrat una "gran resiliència" en un context de "debilitament" a la zona euro i d'enduriment de les condicions financeres. Malgrat la revisió a l'alça, l'FMI adverteix que la reducció del deute i el dèficit públic a l'Estat segueix "un ritme lent" i defensa l'aplicació d'una orientació fiscal "restrictiva i sostinguda". Entre les mesures suggerides, l'FMI aposta per una supressió de les exempcions de l'IVA o, a llarg termini, allargar l'edat de jubilació.

Segons el Fons Monetari Internacional, la millora de les previsions econòmiques respon a una evolució de la demanda interna més positiva del que s'esperava. El document apunta a un increment moderat dels ingressos reals i a una normalització progressiva de les taxes d'estalvi, les quals haurien d'impulsar encara més el consum. Al mateix temps, la transferència dels fons Next Generation i unes condicions financeres que s'entreveuen més relaxades haurien de fer repuntar la inversió privada.

Així, l'organisme presidit per Kristalina Georgieva preveu que la inflació s'estabilitzi en el mitjà termini en xifres properes a l'objectiu que persegueix el Banc Central Europeu (BCE) del 2%. Si bé en els pròxims mesos apunta a "rebots puntuals" motivats per la retirada progressiva de les mesures energètiques, preveu que la inflació s'estabilitzi al voltant del 2% a partir de la segona meitat del 2025.

En paral·lel, preveu que l'atur estructural se situarà entorn de l'11%, després d'una moderació del creixement de l'ocupació i una normalització de les afluències migratòries.

Deute i dèficit públic

La declaració del personal tècnic de l'FMI celebra les millores que ha assolit l'Estat en relació a la reducció del deute i el dèficit públic l'any 2023. No obstant això, reconeix que la rebaixa encara va "a un ritme lent", tot recordant que el deute públic és del 107% del PIB. "La xifra és elevada i l'espai fiscal és limitat", lamenta l'organisme.

De fet, el document preveu que el dèficit públic se situï al voltant del 3% en els pròxims anys i el deute en el 104% del PIB. A tot això, alerta d'una "despesa creixent" vinculada a l'envelliment de la població que generarà "fortes pressions addicionals sobre les finances públiques durant la pròxima dècada".

En aquest sentit, l'FMI subratlla la necessitat de posar en marxa un programa de consolidació plurianual per mantenir el deute públic "en trajectòria descendent clara" i, al mateix temps "reconstruir l'espai fiscal". "El fet que l'economia estigui funcionant pràcticament a plena capacitat i s'estigui beneficiant de les transferències dels fons Next Generation justifiquen una orientació fiscal restrictiva i sostinguda", defensa.

En el mateix text, el personal de l'organisme considera que, més enllà de les noves regles fiscals aprovades a la Unió Europea per als pròxims anys, Espanya haurà de continuar mantenint un ritme de consolidació fiscal. I per això, afegeix, caldran "mesures suplementàries" i de caràcter "més estructurals".

Entre les més destacades, l'FMI proposa suprimir les exempcions a l'IVA, harmonitzar els tipus d'IVA entre productes i elevar els impostos mediambientals a nivells similars als d'altres països de la UE. Tot plegat, sempre tenint en compte les classes més vulnerables i acompanyant-les de polítiques actives d'ocupació i de l'increment de l'oferta d'habitatge assequible.

En aquest punt, l'organisme també es fixa en les mesures que pretenen gravar els beneficis extraordinaris d'entitats bancàries i empreses del sector energètic. Sobre això, l'FMI creu que la definició de "guanys extraordinaris" hauria de quedar ben definida per minimitzar "efectes que podrien provocar distorsions" al mercat.

Al mateix temps, i ja pensant en el llarg termini, la declaració aposta per millores en l'eficiència de la despesa pública i polítiques orientades a fer front a la "creixent pressió" derivada de l'envelliment de la població. En relació amb aquesta qüestió, l'FMI proposa estendre el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, ampliar l'edat de jubilació, reformar el sistema de subsidis per a la desocupació per a treballadors de 52 anys o més o introduir un crèdit fiscal per als treballadors amb menors ingressos.

Ara bé, alerta que una "fragmentació política interna prolongada" podria obstaculitzar l'implementació de reformes estructurals i, com a conseqüència, la consolidació de les balances fiscals.