El sector porcí de Lleida aconsegueix un benefici de 75 milions fins al març

El porcí acaba de tancar el primer trimestre de l'any amb un balanç positiu i, a més, amb tendència a l'alça. El benefici de la producció entre el gener i el març s'ha acostat als 75 milions a Lleida, amb un marge creixent mes a mes. Els preus en origen han anat recuperant-se, mentre que els costos han estat marcats per la moderació.

La producció de porcí de Lleida va viure un 2023 històric, amb preus rècord i un marge mitjà de l’any de 40 euros per animal enviat a l’escorxador. Estem parlant d’unes cotes difícils de repetir, però de moment els resultats del primer trimestre segueixen sent clarament favorable per a la primera baula de la cadena.

Va començar al gener amb un marge de 23 cèntims per quilo d’animal viu, que es va incrementar a 28 un mes després i que ha assolit els 40 a l’acabar el trimestre, segons les dades de la conselleria d’Acció Climàtica. Es tracta, doncs, d’un benefici que ha oscil·lat entre els 23 i 40 euros per porc comercialitzat. Aquest balanç s’explica, d’una banda, per la contenció dels costos de producció, especialment en el cas de l’alimentació. Però també gràcies al comportament dels preus, que han tornat al camí de les pujades, especialment al març. L’informe situa el preu de venda net en origen en els 1,61 euros el quilo al gener, els 1,65 un mes després, per assolir una mitjana d’1,75 al març. Al llarg de l’històric 2023, la mitjana va ser d’1,869, després de vint setmanes amb cotitzacions de 2,025 a Mercolleida. 

En el capítol dels costos, es manté un gradual descens. Van començar l’any en 1,38 euros el quilo, per baixar un cèntim al febrer i quedar en 1,35 al final del trimestre. Són taxes clarament inferiors a l’any passat, quan al març calia invertir 1,43 euros per aconseguir un quilo de porc viu. Aquesta evolució a la baixa se sustenta principalment en el preu del pinso, derivat d’uns cereals especialment barats. Acció Climàtica xifra en 1,43 euros el quilo de pinso global el mes de març, un 24% inferior a les mateixes dates del 2023. En aquest context, els sacrificis als escorxadors s’estan mantenint estables, segons la conselleria. No ocorre els mateix amb les exportacions, que mostren una tendència a la baixa. Les últimes dades de l’informe corresponen en aquest cas al mes de gener i reflecteixen un descens del 14% en un any. Grans competidors internacionals estan oferint les seues produccions a preus més baixos que Catalunya i Espanya.

Lleida i Catalunya, entre els líders en producció a la Unió Europea

Fa temps que el sector carni està en el punt de mira de la societat, immers en un procés de transformació que, de fet, afecta tota la producció agroalimentària. L’agroalimentació és un dels sectors líders de la indústria espanyola, corresponent a la producció de carn un 25% de la facturació, amb un volum de negoci de 31.727 milions d’euros l’any 2021, destaca l’IRTA. A Catalunya, el sector agroalimentari és en primer lloc i suposa un 19,2% del PIB català. La producció càrnia és la més important, amb un 35% del volum de negoci, cobrint més de 34.000 llocs de treball directes. Catalunya, amb Lleida al capdavant, produeix anualment més de dos milions i mig de tones de carn de totes les espècies, principalment de porcí, i s’ha consolidat com el segon productor d’Europa i el desè productor de carn de porcí del món. Catalunya exporta més del 43%, tant en volum com en valor, del total de la carn exportada per Espanya i prop del 6%, en volum i valor, de la Unió Europea. Es tracta, per tant, d’una indústria molt consolidada. 

El director de l’IRTA, Josep Usall, va destacar a Alimentaria que “el sector carni es troba en un procés de transformació, en el qual els processos tecnològics i la sostenibilitat tindran un paper clau”. Sara Bover, responsable dels programes de Qualitat i tecnologia alimentàries i de Funcionalitat i seguretat alimentàries de l’IRTA, va oferir informació de com des de la ciència s’estan aportant solucions a alguns dels reptes del sector carni. Per exemple, en el consum d’aigua: “Podem estalviar gràcies a l’aigua regenerada, està demostrat que els remugants poden tolerar un nivell de nitrats més elevats que altres animals. La idea és crear estratègies basades en el monitoratge de l’ús de l’aigua i la seua qualitat.”