Un projecte pilot de l'IRTA estudia combinar la producció d'energia solar amb l'agrícola en camps de fruiters
S'han instal·lat plaques solars en mitja hectàrea de pomeres a Mollerussa i la iniciativa s'allargarà 5 anys
Plaques solars instal·lades en una finca de pomeres de l'IRTA a Mollerussa.
L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) lidera el primer projecte pilot d'energia fotovoltaica en fruiters de Catalunya. Es tracta d'un sistema conegut com a agrofotovoltaisme, que consisteix en instal·lar plaques solars a una altura elevada en camps de cultius. La prova pilot s'ha fet a Mollerussa i ocupa prop de mitja hectàrea d'una explotació agrària de pomeres de les varietats golden i gala. Durant els cinc anys que s'allargarà, els investigadors agafaran dades per veure com l'ombra de les plaques afecta la humitat del sòl i la producció de la fruita. L'objectiu és fer compatible la producció d'energia renovable amb la producció agrícola. El projecte es finança a través del Fons Climàtic de la Generalitat.
El projecte pilot instal·lat a la finca de l'IRTA a Mollerussa ocupa 2.880 metres quadrats i avalua dos sistemes diferents de panells solars. S'han instal·lat 322 panells fotovoltaics a una alçada de 4,5 metres amb una producció energètica de 165 kW. La meitat dels panells instal·lats són dinàmics i es mouen al llarg del dia per aprofitar al màxim la radiació solar, mentre que l'altra meitat correspon a panells fixes semitransparents de vidre.
L'objectiu és analitzar com afecten les plaques en la producció de la fruita i veure si aquest model permet combinar les dues activitats. Tot i que encara és aviat per determinar-ho, des de l'IRTA creuen que la instal·lació energètica pot beneficiar els cultius. El motiu és que l'ombra que creen pot ajudar a reduir la temperatura del camp i això crea un microclima beneficiós en situacions de calor, que és quan l'arbre pateix més estrès, ha explicat el cap de fructicultura de l'IRTA, Luis Asín.
De la seva banda, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Mireia Boya, i la directora d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, han destacat que l'agrofotovoltesime "demostra" que és possible combinar la producció d'energia elèctrica renovable amb la producció d'aliments.
El departament ha fixat uns criteris generals per a la instal·lació de sistemes que combinin els dos models. D'entrada, la superfície utilitzada per instal·lar els panells no pot superar el 15% o el 20%, en funció dels cultius, i s'ha de garantir una producció agrícola d'un mínim d'un 60%.
Projecte finançat amb el Fons Climàtic
El projecte ha tingut un cost de 813.389 euros finançat amb el Fons Climàtic que gestiona la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental. Aquest fons verd es nodreix del 50% dels ingressos obtinguts amb l'Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l'Impost sobre les instal·lacions que incideixen sobre el medi ambient.
