ESNOTICIA
L’atur a Lleida cau a nivells del 2008, però gairebé la meitat és de llarga durada
El perfil dels aturats continua sent clarament femení a la demarcació
La manifestació del Primer de Maig tornarà a ser la protagonista dels carrers del centre de la ciutat de Lleida aquest dimecres
Les oficines d’ocupació van acabar el mes de març amb 17.159 aturats que buscaven una feina a Lleida sense trobar-ne. És la xifra més baixa en aquestes dates des de l’any 2008, quan va esclatar la crisi més greu de les últimes dècades al coincidir la crisi financera internacional amb altres problemes interns, entre aquests l’esclat de la bombolla immobiliària. Parlem d’un descens de 881 persones respecte a l’any passat.
El volum actual està molt lluny dels 33.160 que es van arribar a acumular en les llistes d’aturats l’any 2013. Malgrat aquesta evolució positiva, l’anàlisi no pot oblidar-se que també Lleida està lluny dels seus millors moments. Per exemple, el 2008 eren 11.631 els aturats registrats al març i, a més, la demarcació estava acostumada que el seu nombre d’aturats no superés les quatre xifres i a ser fins i tot la província amb menys taxa de persones que buscaven activament una feina sense trobar-ne, per posar l’anàlisi en context.Si el descens del nombre d’aturats registrats en els llistats del Servei d’Ocupació de Catalunya i les estadístiques del Servei Públic d’Ocupació Estatal és el costat positiu de la moneda, cal tenir en compte altres aspectes importants. Per exemple, el fet que gairebé la meitat, en concret el 46,19%, dels inscrits en aquestes bases de dades són aturats de llarga durada. És a dir, que 7.926 dels 17.159 aturats porten més d’un any dins dels registres. Però gairebé un de cada tres parats, fins un total de 4.997 persones, està més de 24 mesos en aquesta situació. Aquesta és una dada que posa de manifest la dificultat de la reincorporació a l’activitat laboral activa en funció del temps que fa que s’ha deixat de treballar.
Un altre aspecte rellevant en aquest punt és que l’atur de llarga durada augmenta en volum en funció de l’edat dels sol·licitants de feina. Així, per posar un exemple, 1.266 d’aquests aturats estan en l’últim període d’activitat, al superar els 60 anys, mentre que 945 tenen entre 55 i 59 anys, segons les dades de la Generalitat. El volum baixa a mesura que ho fa l’edat i, per exemple, representa un col·lectiu de 596 lleidatans de 50 a 54 anys.En aquest punt és important reflexionar sobre l’edatisme, una forma de discriminació laboral per l’edat que afecta, sobretot, el talent sènior. Això implica no només la seua exclusió laboral, sinó també un desaprofitament del potencial que ofereix en un món on la longevitat és cada vegada més pronunciada. A l’altre costat de la balança se situen els joves, una generació amb inquietuds diferents, que també troben dificultats per incorporar-se a les empreses.Un altre dels aspectes que destaquen en l’anàlisi de la situació de l’atur és que continua tenint rostre de dona. Aquestes representen un col·lectiu de 9.924 persones inscrites a les llistes del SOC, davant de 7.235 homes. D’una banda, cal tenir en compte que continuen existint els mal anomenats sostres de vidre, les dificultats que elles tenen a l’hora d’accedir al mercat laboral, i també les de prosperar-hi. També cal tenir en compte factors que les penalitzen, com el fet que de vegades presenten un nivell de disponibilitat restringit perquè continuen sent, en la tercera dècada del segle XXI, el col·lectiu que principalment s’ocupa de la cura de petits i gent gran a les famílies.
Un altre dels aspectes que tenen especial interès a l’estudiar les dades de l’atur a les comarques de Lleida és la formació que tenen les persones que busquen encaix en el món laboral. El gruix correspon a persones amb estudis secundaris, que en representen 10.560 dels 17.159 en total. Els que compten amb estudis universitaris, des del primer al tercer cicle en representen 1.060 i només n’hi ha sis que superin aquest nivell formatiu.Tenint en compte aquestes dades, la derivada sembla òbvia i el nivell formatiu i la capacitat de reciclatge de les persones que es troben a l’atur apareixen com a factors per a la incorporació d’aquest col·lectiu a les empreses.
