Recuperar competitivitat

Els futurs professionals de l’empresa consideren que Lleida ha de recuperar competitivitat i lideratge en aquest sector i opinen que el sistema educatiu no ha fomentat prou els oficis tradicionals. Aquestes són les opinions de Gisela Alba, Eva Planes, Artur Calbetó i Pol Arbós, estudiants d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la Universitat de Lleida. Els quatre afirmen quant a la situació empresarial de Lleida que moltes “se n’han anat per instal·lar-se a Osca i Saragossa pels pocs impostos que hi ha respecte a aquí i les facilitats que ofereixen”, però no ho veuen una fuga d’empreses. “Diria que ens hem quedat enrere pel que fa a ser atractius per a les empreses. Geogràficament podríem competir amb Saragossa, però les grans empreses, que són el principal dèficit que tenim, no els atreu venir mentre que allà no paren d’instal·lar-s’hi altres de noves”. Per això, demanen als polítics lleidatans que intervinguin en l’assumpte i conviden a “creure’ns” el nostre potencial. “Tenim població, joventut, territori i bones comunicacions i ens estem encasellant amb el fet de ser una zona eminentment agrícola, que està molt bé, però els lleidatans tenim moltes més coses per oferir.” Per això, proposen millorar les infraestructures que té la província, oferir més serveis i ampliar els polígons industrials, així com desembussar d’una vegada el que està projectat a Torreblanca.

Sobre les necessitats en matèria de comerç, els estudiants no veurien malament que la capital tingués un centre comercial, però dubten tant de la seua viabilitat econòmica com de la ubicació i defensen que, primer, s’hauria de potenciar el que ja hi ha. “El millor centre comercial seria arreglar el carrer Major, tenir-lo ben cuidat, sense locals buits i potenciar l’obertura de comerç de proximitat. És una zona amb què ens sentim identificats els lleidatans que cal potenciar”, asseguren. Consideren que si obrís un centre comercial les franquícies se n’anirien de l’Eix, per la qual cosa “s’hauria d’analitzar bé l’impacte que suposaria per a la ciutat”. A més, creuen que “no recuperarem els compradors que hem perdut de territoris limítrofs amb un centre comercial perquè també els tenen Saragossa, Barcelona o Tarragona, però ells no tenen l’Eix i s’hauria de potenciar més”. Respecte als dos projectes que hi ha per obrir un centre comercial, un a la zona de Torre Salses i un altre a l’entorn de l’estació de trens, consideren que el primer seria millor per no saturar la mobilitat de la ciutat, mentre que el segon podria ajudar a revitalitzar aquesta zona i podria evitar una fuga de franquícies de l’Eix.

Quant a les afirmacions d’algunes patronals que els joves només volen treballar de funcionaris, admeten que “la gent busca estabilitat econòmica i laboral, és normal que es vegi una opció viable”. No obstant, als quatre joves els crida el sector privat i avisen que, “a més de la ferotge competència que hi ha a les oposicions, percebem que ser funcionari és com encasellar-te des d’un principi”. Finalment, atribueixen la falta de relleu generacional en oficis tradicionals al fet que “t’han posat al cap que per tenir un futur has d’estudiar una carrera, el sistema educatiu s’ha enfocat més en la formació acadèmica que en la professional i ara tenim aquest dèficit”. Un fet que ha provocat l’estigmatització de feines com fuster, lampista o electricista, “no estan ben vistes, però són imprescindibles en el nostre dia a dia”.

Els estudiants opinen que “la gent no està cansada del nostre sistema democràtic, sinó de la forma en la qual avui dia es fa política”. Els quatre joves han tingut els seus pros i els seus contres amb la política. Alguns la seguien amb atenció, mentre d’altres feien el contrari per desinterès o avorriment, però actualment i per la carrera que cursen, estan al corrent dels temes d’actualitat. Tanmateix, consideren que “l’elevada abstenció que hi ha entre els joves no és per desinterès sinó per desafecció amb la classe política”. Critiquen el canvi que hi ha hagut en la cultura de la negociació, ja que “la política va d’entendre’s i cedir per aconseguir un benefici comú, però no veiem aquesta predisposició ara mateix, ara fer cessions és perdre el relat”. Al seu torn, lamenten que actualment “hi ha molta gent que no vota perquè guanyin els seus, sinó perquè no ho facin els altres”.